Rússia converteix en "nova normalitat" els atacs híbrids contra Europa

Cinc unitats de carbó tou en dues centrals tèrmiques d’Alemanya propietat del gegant elèctric RWE Power van haver de ser desconnectades de la xarxa a primera hora de la nit de dimarts després d’un sabotatge contra una subestació elèctrica a Rommerskirchen, a prop de Colònia. Tot i que el subministrament d’electricitat als consumidors no va resultar afectat en cap moment, durant una hora es va generar un buit equivalent de 4.200 milions de watts que va ser suplert amb reserves i fonts alternatives, provocant, això sí, que el denominat preu de desviació es disparés a l’alça. La coincidència amb un altre incident similar esdevingut hores abans a l’extrem oposat del país, quan desconeguts van danyar, mitjançant projectils casolans, línies de transmissió i van forçar talls temporals en una altra central de carbó, en aquesta ocasió a Jänschwalde, a l’estat de Brandenburg, generen sospites que els dos episodis constitueixen un atac coordinat amb la participació d’una potència estrangera.

La policia local investiga l’incident de Rommerskirchen com "un acte deliberat, una ofensa criminal", i maneja dues hipòtesis, sense que siguin excloents entre si: que hagi sigut organitzat per una potència estrangera o per grups d’extrema esquerra. I és que el mes de gener passat, un atac incendiari reivindicat també per un grup d’extrema esquerra –tot i que després desmentit– contra el cablatge d’una central tèrmica als afores de Berlín va provocar el tall d’electricitat més gran que ha patit la capital alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial.

A Polònia

Alemanya no és l’únic país europeu en el punt de mira dels sabotejadors. A Polònia, concretament a la localitat de Liublin, un incendi es va declarar diumenge passat a les instal·lacions de JFGComposites, que fabrica components per a la indústria aeronàutica, incloent helicòpters. Hores més tard, a Skar Kiysko-Kamienna, al centre del país, era pastura de les flames la planta de WB Electronics, el principal productor de drons a Europa, que subministrava material militar als Exèrcits d’Ucraïna i Polònia. Tot i que la investigació es troba en un estat preliminar i les autoritats poloneses no han pogut determinar encara la naturalesa del primer incident, no allotgen dubtes que el segon episodi constitueix un sabotatge deliberat amb la probable participació d’una "potència estrangera".

"Hi havia expectatives que Rússia escalés (el conflicte a Europa de l’est) amb atacs híbrids, i aquest temor s’ha concretat", ha admès a EL PERIÓDICO Javi López, vicepresidenta del Parlament Europeu i membre de la comissió de Seguretat i Defensa de la Cambra. "Rússia està provant les nostres capacitats, la nostra resposta i la nostra solidaritat, també la resposta de l’OTAN i els EUA", ha corroborat, abans de qualificar els atacs híbrids com a "nova normalitat".

Segons l’opinió d’experts i polítics, la imminència d’eleccions als països de més mida de la UE fan preveure una intensificació d’aquestes agressions híbrides en els pròxims mesos. França, Espanya, Polònia i Itàlia hauran d’acudir a les urnes el 2027, ja sigui per elegir president, ja sigui per decidir la composició dels parlaments nacionals, en polaritzades convocatòries electorals en les quals partits favorables a Rússia, particularment entre la ultradreta, estan ben posicionats per treure partit dels temors i les inquietuds de la ciutadania. "Estan intentant provocar la por de la societat polonesa, que cada vegada més tem una guerra", explica a aquest diari des de Polònia, Piotr Mateusz Bobolowicz, analista de Black Sky-Stop Fake project, pàgina web especialitzada en desinfomació.

A Itàlia

Notícies relacionades

Mèxic busca el sospitós de l’assassinat de Claudia Tacoronte

Vint morts, entre ells nens, per l’ensorrament d’un edifici a Gaza

A Itàlia, "estem preocupats per l’aparició de Futuro Nazionale", liderat pel general de divisió Roberto Vanacci, adverteix en conversa telefònica Matteo Pugliese, analista sènior a l’organització Debunk.co, un laboratori d’idees especialitzat en desinformació amb seu a Vílnius, Lituània. Vanacci, emmarcat pels politòlegs a la dreta radical populista, declara sense embuts el seu euroescepticisme radical i el seu antiglobalisme. I a diferència de la primera ministra Giorgia Meloni, s’oposa taxativament a l’alineament d’Itàlia amb la UE i l’OTAN en la seva pugna amb Rússia, a més de rebutjar l’enviament d’armes a Ucraïna i defensar una entesa amb Moscou, proposant reestablir amb la Federació Russa canals de comunicació i comercials. "És un cavall de Troia de la influència russa a Itàlia", ha valorat el Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). Les enquestes d’opinió li atorguen entre el 7% i el 8% de les intencions de vot, i si acaba integrant-se en la coalició governamental, podria modificar de forma substancial el recolzament del país transalpí a Ucraïna.

La recepta que polítics i analistes recomanen per afrontar aquesta onada d’amenaces híbrides és, com diu l’eurodiputat López, "fermesa i unitat" entre els socis europeus. "Tot i que encara veiem en els governs càlculs electorals, hi ha molta més consciència que fa cinc anys" del problema que representa Rússia per a la seguretat de la Unió, afirma, afegint que "Europa ha d’aprendre a defensar-se".