Guerra híbrida
La UE estudia noves sancions contra Rússia després dels atacs amb dron a Leipzig
Brussel·les convoca l’encarregat de negocis de Rússia, el màxim representant diplomàtic del país, després que Alemanya atribuís els incidents al Kremlin
La Unió Europea està estudiant noves sancions contra Rússia com a resposta als atacs fallits contra avions de càrrega ucraïnesos a l’aeroport de Leipzig el mes passat. Almenys tres drons van ser detectats a l’aeròdrom i en les seves proximitats, un acte que Alemanya va atribuir a Moscou aquest dimarts i que ha portat a les institucions europees a convocar l’encarregat de negocis de Rússia, el màxim representant diplomàtic del país a Brussel·les, per demanar-li explicacions.
«Ja hem convocat els ambaixadors russos, igual que molts estats membres, i debatrem què més podem fer». També tenim en preparació la inclusió de 1.600 entitats del complex militar rus en les llistes de sancions, i és possible que se n’hi afegeixin més», ha assegurat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, al marge de la reunió informal de ministres d’Exteriors de la UE que se celebra aquest dimecres a Irlanda.
Kallas ha assenyalat que els atacs de Leipzig presenten «totes les característiques del terrorisme patrocinat per l’Estat» i ha destacat que els atacs híbrids a Europa serveixen com una «crida d’atenció» per als països que no han adoptat una actitud «ferma» sobre això. La representant exterior de la UE ha indicat que s’estan explorant vies per reforçar la protecció d’infraestructures crítiques, inclosa la realització d’exercicis conjunts i el desenvolupament de noves eines que ja s’estan provant a Ucraïna.
Unitat davant Rússia
Les principals institucions europees estan provant de llançar un missatge de fermesa i d’unitat davant els creixents atacs híbrids de Rússia contra els països del bloc. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, s’han reunit aquest dimecres per estudiar possibles respostes a l’incident de Leipzig, entre les quals el reforç de les capacitats defensives i l’ús de sancions.
«Europa i l’OTAN no només mantindran la pressió sobre Rússia, sinó que l’augmentaran. I no ens aturarem, no fins que Rússia deixi de bombardejar i matar nens, homes i dones innocents a Ucraïna», ha assegurat Von der Leyen en una compareixença conjunta amb Rutte després de la reunió. «Hem de fer un pas endavant. I això significa estar preparats per respondre a la imprudència de Rússia de manera més ràpida i eficaç. Hem de considerar les nostres infraestructures quotidianes com a objectius de primera línia i protegir-les en conseqüència».
En la mateixa línia s’ha posicionat el secretari general de l’Aliança, que ha fet una crida a la cooperació dels països membres per reforçar la seguretat del continent. «Es requereixen inversions per adquirir capacitats i necessitem que la indústria faci un pas endavant, una cosa en què ja hem observat avenços extraordinaris. Però no es tracta només de noves fàbriques o línies de producció addicionals, per molt importants que siguin. Es tracta també de facilitar la cooperació entre empreses del sector, tant dins d’Europa com en el conjunt de l’Aliança», ha afirmat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sensellarisme a la ciutat catalana Albiol té empadronades 345 persones a l’alberg per a sensesostre de Badalona que va tancar el 2024
- Una dècada després La superilla del Poblenou compleix 10 anys: de la prova pilot a un model en contínua expansió a Barcelona
- Tendència a la capital catalana Els pubs irlandesos de Barcelona desconfien de l’auge d’aquests locals: «A tot estirar, n’hi ha uns 7 o 8 autèntics»
- Guerra a Ucraïna Putin suspèn tres dies els atacs a Kíiv després de l’arribada d’emissaris dels EUA
- El millor fotoperiodisme s’instal·la a Perpinyà per celebrar «la llibertat d’informació en un món on cada vegada menys països la tenen»
