Drons de guerra turcs contra les flames

Una pantalla, però, destaca per sobre de les altres. Va canviant d’imatge constantment i mostra a vegades un vídeo en directe en color, després fa un zoom de quilòmetres per sobre d’alguna cosa que podria ser un foc. Llavors, la pantalla canvia completament, i el que abans era de color ara és blanc i negre. Mustafa Ülküdür, director del departament forestal de la regió turca de Mugla i l’home que està darrere les pantalles, busca punts blancs. "Ara es veu com el dron detecta des de la distància una font tèrmica. El punt blanc la mostra i és perfectament visible gràcies a la càmera de l’aparell, però encara no hi ha fum. No hi ha res. L’incendi és tan petit que de moment no és detectable per a l’ull humà", assenyala Ülküdür, que dona les gràcies als drons i en demana més.

Des de fa uns anys, Turquia ha començat, amb unes xifres que van creixent cada estiu, a utilitzar els seus drons de guerra Bayraktar –que es venen arreu del món i que Rússia utilitza en la guerra contra Ucraïna– en les campanyes d’estiu per detectar possibles incendis de manera precoç per evitar la catàstrofe que cada any plana sobre el Mediterrani quan pugen les temperatures.

Volen les 24 hores del dia

Al principi, el 2019, Turquia va destinar un parell de drons a vigilar tota la seva costa. Aquest estiu en són 14, volen les 24 hores del dia a 5.000 metres d’altura i Ülküdür promet més aparells en el futur: "Aquesta vigilància ens permet mobilitzar les nostres operacions quan l’incendi és encara una petita deflagració. Fins i tot som capaços de detectar la calor que desprèn una burilla de cigarret encesa. Això ens fa guanyar un temps valuosíssim. Cada any reduïm el temps que tardem a arribar amb operatius terrestres al lloc del foc; actualment tardem 10 minuts. Això ens dona un avantatge enorme, però he de dir que cada vegada és més difícil. Els focs ja no es comporten com abans".

Durant aquests dies de principis d’agost, la regió de Mugla –la que pateix més risc a Turquia– està en alerta màxima. Per primera vegada en aquest estiu relativament suau a l’est del Mediterrani, les temperatures superen els 35 graus, i Ankara ha decretat l’estat crític als boscos: entrar-hi està completament prohibit.

Així i tot, constantment hi ha focs, de moment petits, sense víctimes, a diferència de l’oest del Mediterrani. "Comparat amb l’any passat, aquest estiu està sent més tranquil. L’any passat va ser impressionant, va fer molta por. Però això no vol dir que no estiguem constantment corrent amunt i avall amb els focs. M’agrada la meva feina, però cansa estar gairebé cada dia al davant de les flames. És molt dur... i a vegades frustrant. El 99% dels incendis són provocats per descuits de ciutadans. Necessitem més consciència social", assegura el Recep, un bomber en plena acció.

Al davant, diverses hectàrees del que abans era un bosc i ara és un esquelet de fusta cremada, cendres, fum, roques nues i desenes d’homes que corren amunt i avall amb mànegues que semblen serps vermelles quilomètriques. "En general esperem a les bases. I quan rebem la trucada sortim en dos minuts. Fa anys que em dedico a això, i cada vegada aconseguim arribar abans als incendis, quan són petits. Tot i que n’hi ha alguns que són incontrolables. Aquests fan molta por", diu el Recep.

La utilització dels drons, a Turquia, s’ha convertit en una eina de lluita en una batalla cada vegada més difícil de guanyar. El canvi climàtic, la falta de pluges i l’alça de temperatures, segons els experts, fa que els incendis creixin a una velocitat incontrolable.

Notícies relacionades

La Unió Europea proposarà aquest dimecres la prohibició de l'accés a les xarxes socials dels menors de 15 anys

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Perdre com menys millor

La feina d’Ülküdür, cada estiu, no es basa a guanyar, sinó a perdre el mínim possible. "Els incendis ara es mouen quatre vegades més ràpid del que ho feien fa 10 anys. I en aquest aspecte els drons ens ajuden moltíssim, perquè ens permeten arribar al lloc abans que un foc es converteixi en un megaincendi. Quan s’hi converteix... ja no hi ha gaire a fer. La intervenció dura dies i es converteix en un desastre. És llavors quan l’incendi destrossa tot el que troba al seu pas. La nostra feina és evitar que això passi", explica.