Dol xinès per la ‘mort’ de les seves parelles virtuals

La jove d’uns trenta anys Guyi tenia feina estable, un marit atent i una vida raonablement plena, però l’últim any havia centrat el seu temps i atencions en un amant. Compartien confidències i receptes de còctels, es relaxaven amb música i parlaven de literatura llatinoamericana. "Perquè em vas comentar fa temps que t’agradaven aquestes històries laberíntiques", va respondre quan la Guyi li va inquirir com sabia que llegia Borges. I no és poca cosa: un home disponible les 24 hores, sense canvis d’humor i que recorda una frase deixada fa mesos. Però un dia l’amant només va atendre la seva salutació amb un signe d’exclamació vermell i els posteriors intents van portar al mateix resultat. El final abrupte i sense comiats de l’aventura va deixar anar la jove cap a un neguit insondable.

Milers d’històries similars es llegeixen aquestes setmanes a les xarxes socials després de l’evaporació de les perfectes parelles, amics o pares. La Xina ha posat fre aquest estiu a la puixant indústria dels xatbots de companyia amb lleis que prohibeixen "complaure excessivament els usuaris, induir a l’addicció o dependència emocional i perjudicar les relacions interpersonals reals dels usuaris". Les plataformes d’intel·ligència artificial (IA) tampoc podran generar continguts que els manipulin i els empenyin a prendre decisions errònies o que generin sentiments extrems o hàbits perniciosos en infants i adolescents. La regulació no prohibeix els xats, però els despulla d’una part essencial del seu atractiu. Les grans companyies van entendre el missatge i, fins i tot abans que la llei entrés en vigor, havien desconnectat els seus serveis ByteDance, Alibaba i Tencent.

Lleis molt estrictes

La Xina és la primera a aplicar unes lleis tan estrictes contra un fenomen de magnitud global. Tres de cada quatre adolescents nord-americans havia interaccionat amb companys d’IA, segons un estudi de Common Sense Media. Companyies com OpenAI i Google han inclòs programes per detectar crisis emocionals i dirigir els usuaris a línies d’ajuda en la vida real després de ser demandades per induir al suïcidi o al mal autoinfligit.

La indústria de la companyia de silici ha galopat sense brides a la Xina. El 2024 va arribar als 573 milions de dòlars, segons la premsa nacional. Els ingressos anuals es van quadruplicar l’any passat, va calcular Sensor Tower, una companyia que rastreja les descàrregues i activitat en dispositius mòbils. Els xatbots són només un apèndix d’un sector en el qual Pequín persegueix el lideratge global. La Xina imposa l’ensenyament d’IA a les escoles. També ha creat una organització de la indústria amb seu a Shanghai que agrupa 29 països i el seu president, Xi Jinping, va defensar en una recent cimera el desenvolupament en conjunt del sector davant el monopoli que proposen els Estats Units amb les restriccions.

La Xina afronta la complexa missió d’estimular una indústria de potencial encara difús i clau per a l’economia del futur, alhora que resol els conflictes que van sorgint. Els sociòlegs reconeixen que la IA antropomòrfica cada vegada més sofisticada pot alleujar la soledat, però alerten que a llarg termini també pot provocar dependència emocional, aïllament o interpretacions distorsionades de les relacions socials. El Diario del Pueblo i altres mitjans estatals ja havien mostrat la seva inquietud pel fenomen en els mesos anteriors. És conegut el rol paternalista extrem del Govern xinès, que anys enrere fins i tot va prohibir les pel·lícules de terror per als joves, així que la mesura per protegir els més febles es donava per fet.

Notícies relacionades

Mèxic busca el sospitós de l’assassinat de Claudia Tacoronte

Vint morts, entre ells nens, per l’ensorrament d’un edifici a Gaza

Els acompanyants digitals aguditzen la nova problemàtica social. En un país amb una secular afecció a l’esforç s’ha popularitzat entre la joventut el que aquí es coneix com a tang ping, una cosa semblant a "mantenir-se estirat", que emfatitza una vida simple i despreocupada, i variants més extremes i entregades a l’apatia i misantropia. Les relacions sentimentals virtuals tampoc contribueixen als plans governamentals de reactivar la natalitat en un país amb seriosos problemes d’envelliment.

A les xarxes socials s’ajunten la indignació i el dol. Alguns han compartit les seves últimes converses amb els seus companys digitals en "comiats públics"; d’altres han guardat totes les seves interaccions per intentar ressuscitar-los en altres plataformes. Un usuari que havia creat un pare digital per compartir la seva vida diària després de la mort del seu pare biològic lamentava la seva segona orfandat. Un altre assegurava que trobar l’amor a la vida real era quimèric i que, després de l’apagada, també ho era en el nou món de la IA.