Neveres per a humans al Japó

A l’idioma japonès l’havia atropellat el canvi climàtic. La seva agència meteorològica parla de natsubi o dies d’estiu si se superen els 25 graus, de manatsubi o dies de veritable estiu per sobre dels 30 graus i de moshobi o dies d’extrema calor quan el mercuri s’enfila fins als 35 graus. El llindar dels 40 graus necessitava el seu neologisme després de passar d’excentricitat a nova normalitat i les autoritats s’hi van posar. Al febrer van convocar una enquesta nacional perquè el poble triés entre 13 opcions i, mig milió de vots després, kokushobi o dia de calor cruel es va introduir al diccionari.

Dimarts el Japó va patir el seu primer kokushobi oficial. Tres ciutats a les prefectures de Gifu i Aichi van superar els 40 graus, mentre 278 de les 914 estacions meteorològiques registraven temperatures per sobre dels 35 graus. Les autoritats van activar les alertes per cop de calor en 41 de les 47 prefectures i van recomanar l’aire condicionat, beure molta aigua, consumir sal i evitar les activitats a l’exterior.

Pràcticament 300 persones d’entre 3 i 103 anys van ser ingressades en hospitals només a Tòquio, segons assenyala el Departament de Bombers. El tsunami de calor havia deixat 14 morts la setmana anterior arreu del país i les autoritats van advertir que el pitjor estava per arribar. "No és una exageració qualificar aquesta calor extrema com un desastre quan molta gent ha de ser conduïda urgentment a l’hospital o mor", va dir l’agència meteorològica.

Distopia climàtica

L’aire condicionat ha passat de luxe a imprescindible i s’han disparat les vendes de mocadors humits, ventiladors de mà i para-sols contra la calor i els rajos ultraviolats. La indústria nacional ha ocupat aquest estiu les portades amb un artefacte inèdit al món que anuncia la distopia climàtica. Són les anomenades "neveres per a humans": habitacles d’acer i vidre, refrigerats a 15 graus i de la mida aproximada de les ubiqües màquines expenedores al Japó, que permeten disfrutar a una persona asseguda de rajos d’aire fred al cap, al coll, a les espatlles i a l’esquena. Seran instal·lades com a refugi per als treballadors a l’aire lliure i n’hi ha prou amb 10 minuts per alleujar els símptomes d’una insolació. Molt més eficaç i ràpid, asseguren els fabricants, que l’aire condicionat. Ja estan a la venda per 1,5 milions de iens, poc més de 8.000 euros.

Les temperatures han acabat amb el rígid uniforme de l’oficinista que durant dècades va ser tan icònic del país com la muntanya Fuji. Darrere hi ha Yuriko Koike. Uns anys enrere, com a ministra de Medi Ambient, ja va animar a relaxar-lo durant la canícula. La va ajudar el llavors primer ministre, Junichiro Koizumi, que solia aparèixer en actes oficials en màniga curta i sense americana ni corbata.

Hi influeix no tan sols la comoditat, sinó l’economia, perquè redueix les elefantesques factures d’aire condicionat en un país que importa el 90% de l’energia fòssil. Iniciatives com aquesta expliquen per què el consum energètic per càpita al Japó és la meitat del nord-americà.

Koike ha aprofundit en la seva campanya, ara ja com a governadora de Tòquio, estimulant l’ús de samarretes, polos, sabatilles i pantalons curts. Només falten les xancletes per consignar la completa voladura de l’etiqueta tradicional i la deriva no acontenta a tothom. Al centre de la polèmica hi ha aquestes canyelles hirsutes: segons una enquesta recent, el 53% dels japonesos hi estan en contra. El percentatge és encara més alt entre les dones i a internet s’ha encunyat el neologisme sunehara per descriure el disgust que causen les cames peludes dels seus col·legues. Una clínica ha revelat que alguns homes ja demanen la depilació làser de les cames.

Notícies relacionades

La Unió Europea proposarà aquest dimecres la prohibició de l'accés a les xarxes socials dels menors de 15 anys

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Un país orgullós de les seves tradicions mil·lenàries veu com el canvi climàtic catalitza els canvis. No només en el vocabulari i la vestimenta, també en l’agricultura. La qualitat de l’arròs se n’ha ressentit i ara es prioritzen varietats més tolerants a la calor.

També han augmentat les plantacions d’alvocats i altres productes més habituals de zones més càlides. Les perspectives són ombrívoles. S’espera que les 1.300 morts anuals per calor es doblin el 2030 i, segons un estudi de la Universitat de Waseda, seran impossibles els esports escolars a l’aire lliure el 2060 sense una dràstica reducció de les emissions de gas hivernacle.