Les aigües d’Irlanda, el punt feble d’Europa davant l’amenaça de Rússia

La decisió de diversos governs europeus d’autoritzar la intervenció de vaixells de l’anomenada flota fantasma russa a les seves aigües territorials, inclòs el canal de la Mànega, ha obligat moltes d’aquestes embarcacions a desviar les seves rutes. Segons dades obtingudes per la cadena pública irlandesa RTE, prop de 250 vaixells vinculats a Moscou van passar per la zona econòmica exclusiva d’Irlanda, un espai marítim amb una extensió set vegades més gran que la mateixa illa, en els set primers mesos del 2025. A això s’hi suma la repetida presència del Yantar, un vaixell rus amb capacitat per detectar cables submarins, en aigües irlandeses i britàniques en els últims dos anys.

A diferència d’altres països de l’Atlàntic Nord, Irlanda no compta amb prou capacitat militar per fer front a les incursions cada vegada més freqüents d’embarcacions vinculades a Rússia a les seves aigües. El país va destinar només el 0,2% del PIB a despesa militar el 2024, segons dades del Banc Mundial, el percentatge més baix de tota la Unió Europea, per sota del d’altres països neutrals com Àustria i Malta. Només quatre dels vuit vaixells de la Marina irlandesa estan operatius, alhora que la falta de radars militars de llarg abast i altres equips d’alta precisió han dificultat les tasques de vigilància, tant per mar com per aire.

Capacitat militar limitada

«Irlanda no considera que un atac contra la seva infraestructura submarina sigui molt probable ni molt plausible, però això no significa que no pugui passar», adverteix Brendan Flynn, professor a la Universitat de Galway i expert en seguretat marítima. «En cas que passés, l’OTAN no hi intervindria [ja que no és un Estat membre] i el país quedaria molt exposat. Tindria una capacitat molt limitada per reaccionar, detectar i dissuadir qualsevol moviment perillós per part de Rússia a les seves aigües», afegeix el professor.  

El Govern irlandès va publicar el febrer passat la seva primera Estratègia Nacional de Seguretat Marítima, un document en el qual s’identifiquen com a principals riscos en l’àmbit marítim els danys a infraestructures submarines; la interrupció del subministrament de petroli, electricitat o gas; les activitats cibernètiques malicioses contra infraestructures crítiques, i els possibles incidents marítims amb «un gran nombre de víctimes». En la presentació del pla, la ministra de Defensa irlandesa, Helen McEntee, va qualificar el reforç de la seguretat i de la defensa com una cosa «absolutament essencial».

Dublín va anunciar l’any passat un pla integral de defensa amb una inversió en equipament i infraestructures de 1.700 milions d’euros per al període 2026-2030, un augment del 55% respecte al pla anterior, al mateix temps que ha augmentat el reclutament de tropes amb l’objectiu d’arribar als 11.500 efectius el 2028 (actualment compta amb uns 7.500). També ha reforçat la cooperació militar amb França, amb motiu de la presidència irlandesa de la UE en el segon semestre d’aquest any, i ha estret la seva aliança amb el Regne Unit mitjançant una actualització del seu acord bilateral de defensa, en el qual s’han inclòs per primera vegada les amenaces cibernètiques i el sabotatge dels cables submarins crítics.

Neutralitat històrica

Notícies relacionades

La Unió Europea proposarà aquest dimecres la prohibició de l'accés a les xarxes socials dels menors de 15 anys

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Tot i així, la possibilitat que Irlanda abandoni la seva històrica neutralitat continua sense estar a sobre de la taula. Un 65% dels irlandesos continuen defensant aquesta posició, segons una enquesta recent de l’organització More in Common, i figures destacades del país, inclosa la presidenta de la república, Catherine Connolly, han expressat en repetides ocasions les seves posicions antimilitaristes. 

Sinéad O’Sullivan, directora del centre d’anàlisis Security Ireland, assenyala, no obstant, que la neutralitat d’Irlanda és un concepte poc definit sobre el paper i destaca que el país s’està alineant cada cop més amb els Estats Units en termes militars, a causa de l’enorme pes de les empreses tecnològiques nord-americanes en l’economia irlandesa. «A mesura que els Estats Units militaritzin cada vegada més la seva economia, Irlanda s’adonarà que gran part de l’economia del país es basa a servir a una cosa que pot soscavar la nostra neutralitat», explica O’Sullivan. «Fins ara no hem definit què és la neutralitat, de manera que no hem de respondre a aquesta pregunta difícil, però amb el temps es farà cada vegada més evident».