França crema sota la canícula: temperatures en màxims, sequera i incendis en un estiu rècord

El Govern francès ja ha mostrat la seva preocupació davant uns incendis «prematurs» i d’«una violència sense igual» que han obligat a sol·licitar reforços europeus per poder controlar els focus. La superfície calcinada des de començaments d’any supera considerablement la registrada durant tot el 2025, i l’Executiu alerta que la situació està lluny de quedar-se aquí. 

Durant el mes de juliol, es van registrar més de 80 focs que es van cobrar la vida de dos bombers. El més important es va produir al departament de Var, al sud-est del país, on les flames van calcinar 1.850 hectàrees i van destruir una desena d’habitatges. L’altre incendi es va declarar a Loire-Atlantique, a l’oest del país, on sis residències van resultar afectades per les flames. Tot i que de menor magnitud, aquest incendi va demostrar com d’exposada i fràgil és la zona a aquest tipus de fenòmens. Un fet que va confirmar el mateix ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, que va alertar que les regions del sud-oest i sud-est presenten un «enorme risc» a causa de les altes temperatures i a una vegetació seca després de setmanes sense precipitacions. 

L’emblemàtic bosc de Fontainebleau, un dels principals pulmons verds del país, també va ser víctima de les flames. Aquest incendi va arrasar habitatges, va obligar a desallotjar diverses localitats i va ser molt a prop de l’històric castell que dona nom al seu bosc. Un fet que va marcar un punt d’inflexió per al president Emmanuel Macron, que va organitzar una comitè de crisi per crear un pla de reforestació, ja que aquest bosc és un dels principals atractius del país al qual acudeixen cada any entre cinc i vuit milions de visitants, més que al Museu del Louvre.

Les investigacions sobre l’origen dels focs tornen a assenyalar un clar culpable: l’ésser humà. Segons dades oficials, al voltant del 90% dels incendis forestals són provocats, ja sigui per negligències,imprudències o accions deliberades. Segons va informar el ministre de l’Interior, des que va començar la temporada d’incendis 184 persones han sigut detingudes i «una gran part han reconegut els fets».

A això s’hi suma la situació de sequera que viu França i que no ajuda en absolut a l’hora d’extingir els incendis que cada vegada són de més magnitud.

Reserves hídriques al límit

L’actual campanya d’incendis no pot entendre’s sense el context d’una sequera i de les altes temperatures que afecten des de fa mesos gairebé tot el país, que mira les seves reserves hídriques, que es troben al límit. Un fet que ha portat el Ministeri de Transició Ecològica a declarar l’accés a l’aigua potable com una «prioritat absoluta».

Després de setmanes de dèficit de precipitacions i tres episodis de calor extrema, els boscos són els primers a patir aquestes conseqüències. Un ambient sec amb menys humitat a terra i una vegetació amb falta d’aigua es converteix en el perfecte combustible perfecte per a uns incendis que comencen amb una petita espurna, una burilla mal apagada o una avaria en una línia elèctrica i acaben arrasant en poc temps milers d’hectàrees.

Actualment, cap regió escapa ja a l’escassetat d’aigua. Des del 20 de juliol, tots els departaments de la França metropolitana es troben sotmesos a algun tipus de restricció en l’ús de l’aigua. D’aquests, 54 han arribat al nivell de «crisi», la categoria més elevada, i afecta nombrosos sectors, com l’agricultura, des d’on denuncien importants pèrdues a les collites.

S’hi afegeixen les altes temperatures que, no només són un dels principals motius dels incendis, sinó que a França han causat 5.764 morts entre el 17 de juny i el 7 de juliol. 

Problema de salut pública 

Els experts adverteixen que els incendis forestals ja no poden considerar-se únicament un problema ambiental, ja que les seves conseqüències també afecten la salut dels ciutadans. «Els incendis s’estan convertint cada vegada més en un problema de salut pública. Veiem com es produeixen milers de morts arran dels incendis. A escala global, prop de 300.000 persones perden la vida prematurament a causa de la contaminació associada al fum. No estem parlant de persones sanes, sinó d’individus que ja presentaven patologies prèvies, però la situació de les quals s’agreuja per l’exposició a aquests contaminants», explica Víctor Resco, catedràtic d’Enginyeria Forestal.

Notícies relacionades

Alemanya, davant el repte d’uns estius cada vegada més tòrrids i una sequera que ha deixat el Rin en mínims històrics

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Una problemàtica que persisteix, segons l’expert, una vegada sufocat l’incendi i pel qual en moltes situacions no hi ha un pla de reconstrucció després que les flames arrasin amb tot. «Estem veient també com aquests successos deterioren la qualitat de l’aigua. La capa superficial del sòl acaba arribant als rius i, en moltes ocasions, tant les aigües superficials com les subterrànies deixen de ser aptes per al consum humà», adverteix.

És innegable que l’augment de les temperatures i la prolongació dels períodes de sequera estan ampliant la temporada d’incendis, fent-la cada vegada més prematura i més violenta. Per això, França s’enfronta a una emergència nacional que obliga a adaptar les ciutats als climes extrems cada vegada més habituals al país, i protegir els seus boscos.