L’ONU culpa les cadenes de distribució d’esperonar la gana

La fam al món no és només una qüestió del que brolla de la terra o les turbulències que generen els conflictes, sinó dels peatges i sotragades de la carretera. Si alguna cosa deixa al descobert l’edició 2026 de l’informe ‘L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món’ (SOFI) –el document anual més important sobre el tema, elaborat conjuntament per la FAO, la FIDA, UNICEF, el PMA i l’OMS— és que la geopolítica de l’alimentació té un centre de gravetat sobre el qual rares vegades es posa el focus: el problema –avui més que mai– no està tant en qui sosté l’arada, sinó en qui controla el camió.

L’equació del SOFI és directa: la raó per la qual les taxes de gana continuen estancades és també que entre el 70% i el 75% del cost final d’una dieta saludable es genera després que l’aliment abandona el terreny de cultiu. És a dir, tres de cada quatre euros, que encareixen un plat nutritiu i el tornen inaccessible per a milions de persones colpejades per la pobresa es queden pel camí. Com adverteix el president de la FIDA, l’espanyol Álvaro Lario: "El SOFI ens diu que el cost d’una dieta saludable continua augmentant i que gairebé 2.700 milions de persones no s’ho poden permetre. Les cadenes de valor resilients han de ser una part central de la resposta".

L’economista en cap de la FAO, Máximo Torero, també ho ha detallat a l’analitzar les dinàmiques de l’informe. Es necessiten "millors instal·lacions d’emmagatzematge, millor logística i veure com podem comptar amb sistemes de refrigeració que ens permetin tenir un millor subministrament de productes d’alt valor". En un escenari global marcat per la inflació energètica i les friccions geopolítiques que asfixien el comerç exterior, la barrera que alimenta la malnutrició no és l’escassetat de producció, sinó els colls d’ampolla en magatzems, carreteres i cadenes de fred. "L’informe mostra que el progrés és possible, però hem d’anar més ràpid. Acabar amb la gana i fer que les dietes saludables siguin assequibles requereix compromís polític, inversió sostinguda i polítiques habilitadores", ha sintetitzat el director general de la FAO, el xinès QU Dongyu.

L’Amèrica Llatina i el Carib són els exemples més extrems, amb la dieta saludable més cara del planeta: una mitjana de 4.91 dòlars al dia el 2025 (davant la mitjana mundial de 4.28 dòlars). A nivell subregional, el Carib fins i tot mostra un valor més alt: 6.04 dòlars al dia. Aquests elevats costos van impedir que el 25.7% de la població de la regió (172 milions de persones) pogués permetre’s una dieta saludable el 2025, assenyala l’informe.

La situació és una paradoxa també perquè l’Amèrica Llatina és una de les potències agrícoles i exportadores d’aliments més grans del planeta, remarca l’ONU. "Els aliments d’origen animal són, de mitjana, el grup més costós (especialment a l’Àfrica), però aquest no és el cas a l’Amèrica Llatina i el Carib, on els vegetals representen el grup de més cost", afirma, més en detall, l’informe. El problema està directament relacionat amb "l’alt cost regional a models productius abocats en l’exportació, que descuiden la logística per a la distribució i diversitat alimentària dins dels mateixos països", assenyala Torero.

El document de les Nacions Unides aborda també com els models de distribució hiperglobalitzats agreugen la crisi alimentària. Segons les estimacions de la FAO, orientar el consum cap a productes locals i tradicionals permetria un estalvi global del 34% en el cost d’una dieta sana. Més en concret, a l’Àfrica, on unes 309 milions de persones pateixen gana i dos terços de la població no poden costejar-se una alimentació equilibrada, Torero recalca que l’adopció de cultius autòctons suposaria "un estalvi de fins al 80%", això és, treure de l’abisme de la fam milions de famílies.

El camp, a la picota

Notícies relacionades

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Finalment, l’informe tomba la idea que la vida rural garanteix menjar fresc a menor preu. Les mètriques del SOFI 2026 revelen que els aliments peribles i nutritius –com fruites, verdures o carn– arriben a costar "més del doble a les zones rurals aïllades que als grans centres urbans".

Torero també explica que aquesta bretxa respon a fallades estructurals de transport i distribució que encareixen el producte fins a deixar-lo fora de l’abast de les mateixes famílies camperoles, condemnant la gana a qui precisament cultiva la terra. Arribar a les metes de nutrició fixades per al 2030 exigeix intervenir amb urgència en la infraestructura comercial que connecta el camp amb els mercats locals.