Fujimori demana concòrdia al rebre la credencial de presidenta electa enmig d’una protesta

El Perú va posar ahir en escena les seves irreconciliables diferències polítiques. El Jurat Nacional d’Eleccions (JNE) va entregar a Keiko Fujimori les credencials com a presidenta, dues setmanes abans d’assumir formalment el càrrec, el 28 de juliol. "Convoco totes les forces polítiques democràtiques, governs regionals i locals, sector privat, acadèmia i cada ciutadà a unir-nos amb maduresa i convicció", va dir Fujimori. El país, va afegir, "inicia un nou rumb que ha d’estar marcat pel progrés i la veritable inclusió dels peruans històricament postergats".

Gairebé al mateix temps, Roberto Sánchez, el seu rival en el segon torn, derrotat per un escàs marge de diferència, va convocar una manifestació al centre de Lima. El motiu no es relaciona directament amb la contesa. Sánchez va instar els seus seguidors a demanar l’excarceració de l’expresident Pedro Castillo, destituït a finals del 2022 per un Congrés dominat pel fujimorisme, i la detenció del qual ha sigut qualificada d’arbitrària per un grup de treball de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) .

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Fujimori havia obtingut en el primer torn el 17% dels vots. Va arribar a la segona instància electoral enmig d’una societat profundament polaritzada. Va guanyar el seu dret a governar amb el 50,13% de les adhesions, contra el 49,86% del seu rival de centreesquerra.

La filla de l’exautòcrata ha defensat al llarg de la seva campanya la necessitat d’una mà dura contra la delinqüència a les grans ciutats. La lluita contra el crim comptarà amb la participació de les Forces Armades, segons ha deixat entreveure. La líder de Força Popular s’afanya a repetir la fórmula que va utilitzar el seu pare, Alberto Fujimori, en la dècada dels 90, per combatre el grup armat Sendero Luminoso. Alguns especialistes van començar a assenyalar que el terrorisme d’aquells anys no té la mateixa constitució que els elements delictius del present. La militarització dels carrers, assenyala, es podria convertir en un problema polític.