Veneçuela afronta el dilema del destí de milions de tones de runa després del doble terratrèmol

La divulgació a X d’imatges d’un camió de l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (Pdvsa) que descarregava rebutjos a la vora d’una platja a La Guaira ha activat l’alarma dels ecologistes. Altres denúncies d’aquest tipus van circular a les xarxes socials. El desastre urbà podria obrir les portes d’un altre que afecti la biodiversitat d’aquesta regió. Utilitzar el mar com un gran abocador, va assenyalar la conservacionista Karen Brewer-Carías, suposa una amenaça per a la fauna marina, l’enverinament de l’ecosistema i una erosió de la costa. «Moltes vegades es fa perquè sembla el més fàcil, però no serà beneficiós per a les comunitats. Això modificarà la nostra costa».

En una entrevista al portal Efecto Cocuyo, Brewer-Carías va remarcar que aquest procés de deteriorament no és immediat sinó llarg i complex: compromet seriosament les generacions futures. El guix i el formigó no desapareixeran: començaran a cobrir els coralls i n’alteraran la simbiosi. «I si a les algues no els arriba la llum solar, es moren; es moren els coralls i les espècies es desplacen. És a dir, canviaran els patrons de migració dels peixos dels quals moltes persones depenen per a la seva subsistència».

Potencial amenaça

Hi ha a més, d’acord amb l’especialista, un risc químic en potència. La runa de les edificacions modernes és molt més que roca inerta, ja que conté substàncies tòxiques com plom, pintures i restes de combustibles que, a l’entrar en contacte prolongat amb l’aigua salada, es poden dissoldre. «Canviaria la bioquímica de tot el lloc, el PH de l’aigua, com es comporten els organismes que són allà. Això es convertirà en un problema de benestar comú i qualitat de vida». Les autoritats no han dit res sobre això de moment i aquesta és, per a Brewer-Carías, una potencial amenaça. «No s’estan avançant als problemes, estan esperant que arribin i els depassin». El trasllat d’aquesta quantitat de rebutjos s’ha de fer en un lloc temporal mentre es pensa en una resolució definitiva, lluny del mar.

El coordinador general de Clima 21, Alejandro Álvarez, coincideix amb aquest raonament. Les restes han de ser classificades i processades. «Un edifici que va caure té una quantitat d’elements que cal separar: ferro, formigó, entre d’altres. El formigó separat es tritura i serveix com a base en carreteres, el metall es reutilitza». I si bé la prioritat de les autoritats interines s’ha de centrar en els supervivents i altres afectats pel doble terratrèmol, no es poden perdre de vista aquests desafiaments.

Veneçuela no compta amb un protocol que li permeti regular la gestió de residus després d’una catàstrofe. No obstant, ha subscrit el Conveni per a Protecció i Desenvolupament del Medi Marí de la Regió de Gran Carib i el Conveni de Londres sobre la prevenció de la contaminació del mar per abocament de rebutjos i altres matèries. El Govern, insisteixen els especialistes, podria seguir l’exemple xilè, on una normativa prohibeix barrejar la runa: els materials reciclables es classifiquen al mateix lloc, els residus perillosos s’encapsulen en dipòsits de seguretat especials i el formigó net es tritura per reutilitzar-lo en la construcció. El Japó, un altre país amb cultura sísmica, disposa d’un sistema de tractament de residus en àrees àmplies que podria servir d’exemple.

Sense recursos econòmics

Tot això costa molts diners i Veneçuela no en té. Els seus recursos públics eren limitats abans del desastre.  Ara no només s’ha de decidir el destí de la runa sinó els temps d’una reconstrucció amb xifres puntuals: 190 edificis col·lapsats per complet. Un total de 856 edificis van patir danys, i 17.907 ciutadans es van quedar sense habitatge o amb afectacions greus.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

La «presidenta encarregada», Delcy Rodríguez, ha iniciat gestions internacionals per rescatar recursos financers que van ser congelats com a conseqüència de la bateria de sancions internacionals que van apuntar contra el Govern del seu antecessor, Nicolás Maduro. «He decidit enviar una carta, entre d’altres, al rei d’Anglaterra, perquè alliberin l’or que està retingut al Banc d’Anglaterra. Aquest or és del nostre poble i aquest or ha d’estar per atendre les conseqüències terribles, tràgiques d’aquest doble terratrèmol». Rodríguez va agrair la «comprensió» del Fons Monetari Internacional (FMI) i Veneçuela espera que l’organisme alliberi actius bloquejats. «La meva alegria més gran serà quan li donem resposta a la seva situació habitacional», va dir la mandatària interina.

Els EUA han suspès tres mesos les sancions. Washington va comprometre més de 300 milions de dòlars en assistència directa. Amb això no arriba. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha estimat que els danys directes equivalen a 6.700 milions de dòlars, cosa que representa el 8,5% del PIB veneçolà. Altres especialistes arriben a triplicar aquests números. El sotssecretari general de l’ONU per a Assumptes Humanitaris, Tom Fletcher, va reclamar una flexibilització de les mesures coercitives. «És important que tinguem excepcions humanitàries, que res del que necessitem per al suport humanitari estigui subjecte a sancions».