La guerra interna sense fidel càrtel de Sinaloa

Dos anys després de l’inici de la guerra entre les faccions del càrtel de Sinaloa, marcada per enfrontaments als carrers, centenars d’assassinats i desaparicions forçades, i de l’ampli desplegament del Govern mexicà contra aquests grups, la violència s’ha allunyat de Culiacán, però s’ha obert pas a les zones rurals i afecta, sobretot, els joves de l’estat del nord-oest de Mèxic.

Tan sols en els primers 10 mesos que van succeir la captura d’un dels dirigents de l’organització criminal, el conflicte entre bàndols es va saldar amb la mort d’almenys 55 menors i gairebé 450 joves d’entre 18 i 28 anys, segons apunta una investigació de l’International Crisis Group (ICG). "Els joves han sigut els més afectats per aquest conflicte. En aquesta onada de violència, a Sinaloa han mort i desaparegut més nens, adolescents i joves que en tota la dècada anterior", assegura David Mora, analista sènior de l’ICCC per a Mèxic.

La disputa va començar després de l’arrest en mans dels Estats Units d ’Ismael el Mayo Zambada, cofundador del càrtel, a qui va entregar Joaquín Guzmán López, fill del seu exsoci, Joaquín el Chapo Guzmán Loera. Aquesta traïció va provocar una ruptura en la relació entre les faccions que cada un liderava i que integraven el càrtel. Des d’aleshores, la pugna pel lideratge s’ha convertit en una sagnant demostració de força entre Los Chapitos i Los Mayos.

El setge del Govern

Tot i que les autoritats mexicanes no van intervenir en l’arrest del Chapo, la posterior crisi de seguretat pública va portar el Govern de Claudia Sheinbaum a desplegar un ampli operatiu militar per encerclar els dos bàndols i allunyar els enfrontaments de les ciutats. L’Exèrcit mexicà ha perseguit sistemàticament sospitosos d’alt perfil i ha mobilitzat fins a 15.000 militars a Sinaloa, segons revela l’ICG. A més, ha destruït nombrosos laboratoris de producció de drogues a l’estat, ha detingut gairebé 2.500 sospitosos i ha confiscat més de 68 tones d’estupefaents.

Tot i això, aquestes mesures no han aconseguit posar fi a la violència, sinó que l’han desplaçat a les zones rurals. "L’estratègia de la presidenta Sheinbaum per pacificar Sinaloa ha obtingut resultats notables, sobretot en reduir els bloquejos de carreteres i en dissuadir les faccions del càrtel d’enfrontar-se en tirotejos oberts com els que van terroritzar la capital de l’estat durant la segona meitat del 2024", reconeix Mora. "No obstant, la violència s’ha desplaçat a les zones rurals, mentre que els assassinats i les desaparicions, fins i tot de persones alienes a les faccions en conflicte, han continuat en nivells alarmants", afegeix l’analista.

Malgrat el setge imposat per l’Executiu mexicà, la investigació de l’ICG apunta que l’ofensiva no ha tingut un impacte significatiu en la producció i el tràfic de fentanil, un estupefaent la fabricació del qual està especialment vinculada al càrtel. Tampoc hauria afectat en la seva disponibilitat al travessar la frontera amb els Estats Units, una qüestió especialment sensible per a Washington, que ha promès posar fi a la crisi dels opioides i considera el tràfic de fentanil una emergència de seguretat nacional.

Pressions de Trump

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Mentrestant, la Casa Blanca ha fet servir tot un arsenal d’amenaces, des d’aranzels fins a una intervenció militar directa com a eina de pressió cap a Sheinbaum perquè endureixi la lluita contra el narcotràfic. Les recents acusacions dels Estats Units contra funcionaris públics de Sinaloa, com el governador de l’estat, Rubén Rocha, poden haver sigut percebudes per Sheinbaum i els seus aliats com una intromissió inadmissible en els assumptes interns de Mèxic, segons sosté l’informe de l’ICG. No obstant, des de l’organització advoquen per facilitar aquest tipus d’investigacions contra càrrecs públics i altres figures que faciliten l’activitat dels càrtels.

"L’amenaça d’una desencertada intervenció nord-americana no hauria d’eclipsar la necessitat que les autoritats mexicanes impulsin canvis profunds pel seu compte", afirma Mora. "Per frenar la violència a Sinaloa i en altres estats, Mèxic ha d’enfortir la recopilació d’intel·ligència i la judicialització dels qui col·laboren amb grups il·legals, prevenir el reclutament criminal i protegir les víctimes", conclou.