L’Iran inicia set dies de funeral pel seu líder i promet "duresa" contra els atacs

En aquell atac sorpresa no únicament va morir Khamenei, sinó que també van morir la seva dona, una filla i una neta. El bombardeig va ferir de gravetat el seu fill gran, Mojtaba Khamenei, elegit un parell de setmanes després com a successor del seu pare. Mojtaba Khamenei no ha aparegut en públic des de la guerra, només parla a través de missatges escrits en les xarxes socials i es desconeix quin és el seu estat de salut.En aquest atac sorpresa no només va morir Khamenei, sinó que també van morir la seva dona, una filla i una neta. El bombardeig va ferir de gravetat el seu fill gran, Mojatabá Jameneí, elegit un parell de setmanes després com a successor del seu pare. Mojtabà Khamenei no ha aparegut en públic des de la guerra, tan sols parla a través de missatges escrits a les xarxes socials i es desconeix exactament el seu estat de salut.

Els funerals de Khamenei pare van començar amb l’obertura del recinte fúnebre de l’anterior aiatol·là, només per a líders estrangers i membres del Govern iranià. Des d’avui, el recinte s’obrirà al públic i s’espera que entre 10 i 20 milions de persones –els fidels a la República Islàmica, dels 90 milions de ciutadans– passin pel lloc.Els funerals de Khamenei pare han començat aquest divendres amb l’obertura del recinte fúnebre de l’anterior aiatol·là, tan sols per a líders estrangers i membres del Govern iranià. A partir d’aquest dissabte, el recinte s’obrirà al públic general i s’espera que entre 10 i 20 milions de persones –els fidels a la República Islàmica, dels 90 milions de ciutadans– passin pel lloc.

Ali Khamenei serà enterrat al seu Mahhad natal divendres de la setmana que ve. S’espera que a partir de llavors, una vegada acabin els actes de dol, es reprenguin les reunions dels equips negociadors amb els EUA.Ali Khamenei serà enterrat al seu Mahhad natal divendres de la setmana que ve. S’espera que a partir de llavors, una vegada hagin acabat tots els actes de dol, es reprenguin les reunions dels equips negociadors amb els EUA.

"Vam avisar els enemics de l’Iran, sobretot els Estats Units i el règim sionista [Israel], que evitin qualsevol error de càlcul. Que tinguin al cap que les nostres Forces Armades respondran amb duresa a qualsevol amenaça o agressió contra el nostre país", va declarar ahir el comandant en cap de l’Exèrcit iranià, Ali Abdollahi."Vam avisar els enemics de l’Iran, especialment als Estats Units i al règim sionista [Israel], que evitin qualsevol error de càlcul. Que tinguin al cap que les nostres Forces Armades respondran amb duresa a qualsevol amenaça o agressió contra el nostre país", ha declarat aquest divendres el comandant en cap de l’Exèrcit iranià, Ali Abdollahí.

La segona ronda de negociacions tècniques entre Teheran i Washington va acabar dijous a Doha, Qatar, amb els països mediadors parlant de "progressos positius". Malgrat això, segons va anunciar després l’Iran, les xerrades només van incloure debats sobre el futur de l’estret d’Ormuz i el preacord signat fa dues setmanes.La segona ronda de negociacions tècniques entre Teheran i Washington va acabar aquest dijous a Doha, Qatar, amb els països mediadors parlant de "progressos positius". Malgrat això, segons va anunciar després l’Iran, les xerrades tan sols van incloure debats sobre el futur de l’estret d’Ormuz i el preacord ja firmat fa dues setmanes.

El temps corre, i la data límit està marcada en el calendari: L’Iran i els EUA es van donar un termini de 60 dies per arribar a un acord definitiu, que inclogui també el programa nuclear iranià. Les tensions i escaramusses a Ormuz han impedit que comencin les converses sobre el programa nuclear, el punt més difícil i important en l’agenda.El temps corre, i la data límit està marcada al calendari: L’Iran i els EUA es van donar un termini de 60 dies per arribar a un acord definitiu, que inclogui també el programa nuclear iranià. Les tensions i escaramusses a Ormuz han impedit que comencin les converses sobre el programa nuclear, el punt més difícil –i important– a l’agenda.

Líders regionals

Malgrat que l’Iran és un país molt aïllat internacionalment, diversos caps d’Estat i representants de nacions estrangeres es van dirigir ahir a Teheran amb l’objectiu de participar en els actes fúnebres de Khamenei. El Pakistan, el Tadjikistan, Armènia i Geòrgia van enviar a l’Iran els seus caps d’Estat o de govern i prop de 100 països hi van enviar alts funcionaris.

Entre ells destaca el vicepresident turc, Cevdet Yilmaz, l’únic representant d’un país de l’OTAN que va viatjar a la República Islàmica per a l’ocasió. Turquia, malgrat ser membre de l’aliança atlàntica, manté unes bones relacions amb Teheran i amb prou feines va ser atacada durant la guerra, quan l’Iran va bombardejar tots els veïns a discreció.Entre ells destaca el vicepresident turc, Cevdet Yilmaz, l’únic representant d’un país de l’OTAN que ha viatjat a la República Islàmica per a l’ocasió. Turquia, malgrat ser membre de l’aliança atlàntica, manté bones relacions amb Teheran, i de fet amb prou feines va ser atacada durant la guerra, quan l’Iran va bombardejar tots els veïns a discreció.

"Amb encara més fermesa declarem avui als enemics de la nostra nació, als EUA i al règim criminal sionista, que venjarem la sang del nostre líder", va declarar ahir a la premsa iraniana el cap de l’Estat Major persa, Amir Hatami."Amb una fermesa encara més gran els declarem avui als enemics de la nostra nació, als Estats Units i al règim criminal sionista, que venjarem la sang del nostre líder", ha declarat bel·ligerant aquest divendres la premsa iraniana el cap de l’Estat Major persa, Amir Hatamí.

Khamenei tenia 86 anys quan va morir, el 28 de febrer del 2026, quan els Estats Units i Israel van llançar un gran bombardeig per sorpresa a l’Iran. Va estar en el poder a la República Islàmica durant 37anys, en els quals el país va estar en guerra contra l’Iraq en la dècada dels 80. Després va viure diverses èpoques d’obertura, en els inicis dels 2000.Khamenei, de 86 anys al morir, va estar en el poder a la República Islàmica durant 37 anys, en els quals el país va estar en guerra contra l’Iraq en la dècada dels 80, i després va viure diverses èpoques d’obertura, en inicis dels 2000, i d’enorme repressió social, sobretot després del conflicte contra Bagdad i en anys més recents.

Notícies relacionades

José Luis García Delgado, catedràtic en Economia Aplicada: "Caldrà reajustar prestacions socials per a despeses de defensa"

Brussel·les multa amb 550 milions d’euros AliExpress

Khamenei va ser reconegut com un líder tranquil i acurat a l’exterior –sempre va evitar entrar en un conflicte directe tant contra els EUA com amb Israel–, però brutal a l’interior.Khamenei sempre va ser reconegut com un líder tranquil i acurat a l’exterior – sempre va evitar entrar en un conflicte directe tant contra els EUA com amb Israel – però brutal a l’extrem a l’interior.

Una mostra d’això va ser la mortal repressió policial a la qual el règim persa va recórrer durant l’onada de protestes d’aquest gener del 2026.