La Xina i els EUA tensen la treva amb vetos a empreses

La Xina i els Estats Units aixecaven murs aranzelaris insalvables i es negaven les terres rares i semiconductors que les seves indústries necessitaven mesos enrere. Ara engreixen les seves llistes negres amb companyies estrangeres i dificulten les operacions als seus mercats nacionals, però amb un impacte molt menor que el d’aquelles canonades en el moment més cru de la guerra comercial. La dinàmica consolida la certesa que la treva és molt menys sòlida del que presumeix Donald Trump.

Les llistes negres ja han arribat als tribunals. El gegant tecnològic Alibaba ha presentat una demanda en un tribunal de Califòrnia contra el Govern nord-americà per incloure-la en la seva i causar danys reputacionals i econòmics. Ja havia avançat setmanes enrere el líder xinès de comerç electrònic que no descartava cap acció per defensar-se del que avui ha qualificat com una decisió "arbitrària, capritxosa i sense cap base".

Presumptes llaços

Els Estats Units van castigar Alibaba pels seus presumptes llaços amb l’Exèrcit d’Alliberament Popular després de definir-la com un "col·laborador militar-civil de la indústria de Defensa xinesa". La companyia ha recordat avui que la seva junta de directius és independent, que tots manquen d’afiliació militar i que el seu objecte social comprèn les vendes, la logística i la tecnologia d’informació.

Notícies relacionades

Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Trump ha ampliat sense mesura la llista d’empreses xineses penalitzades pels seus presumptes vincles militars. Creada el 2021, l’últim any ha passat de 134 a 188 empreses. L’última actualització, dues setmanes enrere, va ser sonada: allà hi havia també BYD, el fabricant de cotxes elèctrics més gran del món, i Baidu, líder en recerques a la Xina. Tencent, propietària de la plataforma de missatgeria Wechat, ja va ser assenyalada l’any passat. El criteri sembla ja consolidat: qualsevol gran tecnològica xinesa contribueix al desenvolupament de l’Exèrcit d’Alliberament Popular.

El contraatac xinès es donava per fet; només faltava conèixer-ne la data i l’abast. Va arribar aquesta setmana i va afectar 46 companyies nord-americanes vinculades a sectors com a defensa, drons, tecnologia aeroespacial i terres rares. L’administració pública no podrà comprar els seus béns, segons la nova llei. També inclou deu empreses més al llistat de control d’exportacions. "Una resposta ferma i contundent", va justificar Pequín, contra l’afront nord-americà.