Brussel·les proposa reforçar l’Europol davant l’auge dels crims transfronterers

«L’entorn de seguretat europeu s’està tornant més complex i les activitats delictives més sofisticades, transfrontereres i cada vegada més digitals», ha explicat la vicepresidenta de seguretat de la Comissió, Henna Virkunnen. Virkunnen ha destacat «l’expansió del crim organitzat» i els nous delictes en l’àmbit digital. «Per garantir la nostra seguretat interna, hem d’enfortir les capacitats europees», ha dit.

Segons la Comissió, en els últims sis anys, Europol ha participat en més de 20.000 operacions, portat a terme 32.000 detencions i confiscat actius per valor de gairebé 9.000 milions d’euros. No obstant, el sistema presenta llacunes. Per això Brussel·les ha proposat una reforma de l’Europol i l’Eurojust que agiliti la cooperació entre els cossos de policia i les autoritats judicials dels Vint-i-set per perseguir aquest tipus de delictes.

Compartir informació

«Actualment, l’Europol no rep automàticament la informació que els estats membres haurien de compartir», ha explicat el comissari d’Interior, Magnus Brunner. Sovint, es tracta de missatges bilaterals. «Una banda de lladres podria assaltar habitatgs a tot Europa sense que les forces de l’ordre dels diferents estats membres connectin els casos», ha reconegut el comissari.

Aquest és un dels problemes que la Comissió aspira a solucionar. La reforma de l’Europol permetrà crear un espai en el qual els diferents cossos de policia comparteixin informació en temps real i treballar així conjuntament. Alhora, Brussel·les ha plantejat la creació d’Oficines de Suport amb agents que hagin treballat a l’Europol i puguin contribuir amb la seva experiència en la lluita contra el crim transfronterer.

«L’eficàcia de la tasca de l’Europol depèn del suport que presti als estats membres», ha dit Brunner. Alhora, la Comissió ha reconegut que els sistemes d’investigació i persecució de crims han d’adaptar-se a l’evolució de la tecnologia. Per això, ha proposat crear un espai d’innovació per desenvolupar noves eines en aquest àmbit.

Més cooperació

«Quan dos organismes de la UE persegueixen els mateixos diners o segueixen les mateixes pistes, els únics que guanyen són els delinqüents», ha dit el comissari. Per això Brussel·les considera fonamental millorar la cooperació, no només entre les diferents agències del bloc, sinó també entre les autoritats dels Vint-i-set.

Però l’Executiu comunitari ha anat un pas més enllà. «Els crims no acaben on acaben les fronteres de la UE», ha reconegut Brunner. La Comissió Europea està treballant per establir acords de col·laboració amb països fora del bloc. «L’Europol ha de poder col·laborar més estretament amb socis fora de la UE i accedir a informació transfronterera», ha insistit el comissari.

Més independència per a l’Eurojust

L’Eurojust permet coordinar investigacions tant en l’àmbit del crim organitzat com de crims internacionals, «i garanteix que els delinqüents no puguin amagar-se rere les fronteres nacionals», ha dit el comissari de Justícia Michael McGrath. Segons la Comissió, el volum de treball de l’agència s’ha incrementat en un 60% des del 2020.

També aquí, la Comissió ha proposat una reforma que agiliti el treball de l’agència donant-li més independència. En particular, faria que l’Eurojust no només reaccionés a investigacions nacionals o peticions de països, sinó que pogués actuar «per iniciativa pròpia» per identificar possibles vincles entre casos. També anticipar i decidir sobre la necessitat de coordinació, i fins i tot ajudar a resoldre possibles problemes de jurisdicció.

Notícies relacionades

Brussel·les estudiarà una proposta per limitar l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys

Terratrèmol a Veneçuela, avui en directe: última hora dels sismes, morts, ferits i desapareguts

Com en el cas de l’Europol, compartir informació és clau. L’executiu espera millorar la cooperació entre les diferents agències de la UE i les autoritats dels països del bloc, i ha proposat crear «un sistema automatitzat» per detectar possibles vincles entre casos. En aquest sentit, Brussel·les ha proposat, a més, que les autoritats nacionals puguin obtenir proves en el marc d’investigacions transnacionals per agilitar el procés.

A més, la Comissió ha plantejat ampliar el mandat de l’agenda per perseguir nous delictes o delictes que comencen a tenir un impacte internacional més gran, en gran mesura per l’ús de noves tecnologies. En particular, Brussel·les ha apuntat als cibercrims, la violació de sancions o els casos de violència de gènere.