Daniel Calleja, director de la Representació de la CE a Espanya: "Volem que es puguin crear empreses per internet en 48 hores"
El representant de la CE analitza els principals reptes de l’Executiu comunitari, com un mercat únic competitiu i pròsper
Daniel Calleja (Madrid, 1960) és un dels espanyols amb més experiència en les institucions comunitàries. Fa gairebé quatre dècades que és funcionari de la Unió Europea (UE), on ha ocupat càrrecs clau en àrees com el mercat interior, la indústria i el servei jurídic. L’1 de desembre va començar a exercir de director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya.
La seva feina a Espanya, ¿és més fàcil pel caràcter europeista que té el país?
L’espanyol és molt europeista perquè l’adhesió a Europa va ser una aspiració consensuada. No hi va haver partits polítics que s’hi oposessin. L’Eurobaròmetre indica que el 74% dels espanyols tenen una percepció positiva de la UE i que el 77% voldrien que encara es prenguessin més decisions en l’àmbit europeu.
Gaza ha sigut un dels principals punts de fricció entre el Govern espanyol i la Comissió Europea. ¿Com ho ha viscut?
No crec que hi hagi hagut una fricció entre el Govern espanyol i la Comissió Europea. La presidenta de la Comissió va actuar dins del marc de les seves competències.
Espanya va enviar juntament amb Irlanda una carta a Ursula von der Leyen el febrer del 2024 per demanar que s’activessin mesures contra Israel. El Govern sí que va percebre una falta de resposta i que la presidenta de la Comissió la va ficar en un calaix.
Aquesta percepció no s’ajusta ben bé a la realitat. Les cartes que es reben no es guarden dins d’un calaix. La Comissió té el dret d’iniciativa, però també ha de jutjar quan l’ha d’exercir.
La UE i el Govern espanyol parlen d’autonomia estratègica. No obstant, el gran projecte europeu d’avió de combat i núvol de drons FCAS, que compartien França, Alemanya i Espanya, finalment ha sigut suspès.
És una mala notícia per a l’autonomia estratègica i també per a la defensa d’Europa. Des del punt de vista de la Comissió, demostra una vegada més les limitacions que hi ha per a la cooperació bilateral entre països.
¿Considera que és viable un exèrcit europeu o una força ràpida amb comandament comú?
Ja hi ha missions europees, com l’operació Atalanta contra la pirateria a Somàlia, a més de missions a l’Àfrica. Però encara no estem davant un exèrcit europeu. Els Estats hi haurien d’estar d’acord.
Un dels grans assumptes pendents de tractar és la unió dels mercats de capitals. ¿Quins avenços podem esperar?
És una qüestió fonamental. L’informe Draghi assenyala que Europa necessita una inversió addicional d’uns 800.000 milions d’euros a l’any. És evident que els pressupostos públics no poden cobrir per si sols aquesta quantitat. Una de les maneres de completar la inversió pública és aconseguir que l’estalvi privat flueixi cap a l’economia real. Europa genera cada any uns 300.000 milions d’euros d’estalvi que acaben fora de les seves fronteres.
¿Quina pot ser la següent gran fita de la UE?
El pròxim gran objectiu és el que anomenem One Europe, one market. La primera etapa de la integració va ser el mercat comú. La segona va ser el mercat únic, que es va posar en marxa l’any 1992. Ara, d’aquí al 2030, hem d’aplicar les recomanacions dels informes de Mario Draghi i d’Enrico Letta. One Europe, one market significa que hem d’aconseguir un mercat únic que funcioni realment i que proporcioni a Europa la competitivitat, la prosperitat i el creixement que necessita.
El mercat únic era un dels grans èxits europeus...
Però continuem trobant moltes barreres. La bona notícia és que hi ha un full de ruta compartit per les presidències del Parlament Europeu, la Comissió i el Consell per aprovar les mesures necessàries.
Notícies relacionades¿Quines mesures concretes s’estan estudiant?
Del Consell Europeu de Xipre, informalment en va sortir un full de ruta amb dates per adoptar totes aquestes mesures. I puc donar alguns exemples: l’anomenat Règim 28. La idea és que una empresa pugui constituir-se per internet en 48 hores, per uns 100 euros i sense capital mínim, i que les seves operacions siguin reconegudes en tots els Estats membres sense haver de navegar per 27 règims jurídics diferents. Una altra gran línia és la simplificació. L’objectiu és reduir les càrregues administratives un 25% per a les empreses i un 35% per a les pimes. Els paquets òmnibus de simplificació revisen famílies senceres de legislació per eliminar obligacions innecessàries.
