Colomina: "No soc capaç de veure el final dels problemes al Sahel"

Quan l’ambaixador Javier Colomina es va fer diplomàtic, encara es parlava del final de la història i de les teories de Francis Fukuyama. Avui, 26 anys després, el representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnat Sud es mou en un panorama mundial tan inestable que el descriu com "l’entorn de seguretat més conflictiu" que ha conegut en la seva carrera: "Una guerra oberta a Europa, un conflicte a Palestina, les derivades regionals de la guerra a l’Iran i, fins fa uns dies, la mateixa guerra de l’Iran". Aquest és el tauler calent en què es mou el protagonista d’una de les primeres converses del III Fòrum del Mediterrani.

En aquest panorama complex està en ebullició precisament aquest sud cap al qual Colomina atrau la mirada de l’OTAN. Reconeix que al Sahel hi ha un problema de seguretat que genera preocupació. "La guerra a Ucraïna, que ens preocupa moltíssim, trobarà el seu final en algun moment, d’una manera o d’una altra, però no soc capaç de veure el final dels problemes amb què ens trobem al Sahel", va confessar Colomina a Albert Sáez, director general de Continguts i Relacions Institucionals de Prensa Ibérica, que conduïa la conversa.

Aquesta xerrada va incidir en un problema de seguretat de primer ordre per al Mediterrani. Es tracta d’un paisatge geoestratègic en què té el seu paper "un terrorisme brutal, que s’ha convertit en una mena de business plan vinculat als tràfics il·lícits, des del tràfic de persones fins al narcotràfic, i en què el control del territori per part dels estats és molt reduït, es limita pràcticament a les ciutats, i en què hi ha una presència molt sòlida de competidors geoestratègics, principalment Rússia".

La gran olla de terrorisme, demografia desesperada i tràfics il·legals del Sahel es resumeix, en paraules de Colomina, en un quadre inquietant. "Tot el que un es pot imaginar de dolent al món, ho multipliques per tres o per quatre, i allí t’ho trobes".

En la seva intervenció a Barcelona, aquest diplomàtic especial de l’OTAN va avançar els quatre grans eixos de prioritat per a la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica, prevista per al juliol a Ankara. A la capital turca es parlarà d’indústria de defensa, de l’esforç del 5% del PIB dels aliats per invertir en defensa, del suport a Ucraïna "i d’una quarta dimensió", que és el flanc sud.

Es tracta d’un espai commocionat també per la guerra de l’Iran. De fet, en aquesta cimera d’Ankara, per primera vegada l’OTAN convida els ministres d’Exteriors dels seus col·laboradors al golf Pèrsic: els Emirats, Qatar i Bahrain. Aquesta cimera se celebrarà, si no es torcen les coses, quan ja s’estigui consolidant l’acord de pau entre els Estats Units i l’Iran. Colomina ho celebra perquè "posarà fi almenys a l’amenaça nuclear". L’OTAN ha mirat l’Iran amb molta atenció, "conscient de l’amenaça que representava l’Iran pel seu pla nuclear, els seus míssils balístics i la seva acció a través d’agents interposats regionals". L’Aliança –va explicar Colomina– ha decidit no tenir un paper directe en el conflicte, però sí que mira d’impulsar els seus aliats de la regió "perquè tinguin més presència en el postconflicte", per, entre altres fins, "mirar de garantir la llibertat de pas a l’estret d’Ormuz".

Relació amb els EUA

Colomina va compartir també un missatge d’unitat en el si de l’OTAN. Va restar efectes a la crisi de credibilitat de l’Aliança suscitada per les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, sobre Groenlàndia, per Albert Sáez, "l’elefant" que es mou per l’habitació. Un conflicte entre els membres de l’Aliança és "una fantasia periodística fantàstica", va dir Colomina, si bé va admetre que aquesta inquietud està "basada en algunes declaracions". El diplomàtic va preferir donar rellevància, més que als comentaris de Trump, a l’actitud dels EUA amb els seus aliats.

"Sempre hem sentit un compromís [dels EUA] molt ferm amb l’article 5 i amb la defensa col·lectiva –va explicar–. És veritat que han demanat un canvi per a aquesta defensa col·lectiva: més Europa i més Canadà, més Unió Europea en una OTAN més forta. És un canvi en la manera en què s’assumeix la càrrega de seguretat, que implicarà que els europeus facin molt més en l’àmbit convencional".

I, llavors, l’ambaixador va transmetre el seu missatge: "La relació transatlàntica continua sent l’essència de la nostra seguretat; no hem d’aspirar a substituir-la". I això, atès que "el que es produeix no és una reducció del compromís nord-americà amb l’Aliança, sinó un canvi en la manera en què es fan les coses. L’Aliança era massa dependent dels EUA". Les primeres decisions d’aquesta nova actitud europea són, és clar, econòmiques, en una Europa que –va subratllar Colomina– no té una indústria de defensa unitària. "Sense aquestes decisions, serà difícil que la UE es converteixi en l’actor de seguretat que els EUA demanen i l’OTAN aplaudiria".

En la nova proactivitat europea "hi ha un compromís sòlid pel 5% d’inversió dels nostres governs", va assegurar. Aquest és "un missatge que s’ha transmès amb claredat a les indústries de defensa, que ara poden produir amb la mirada posada en el futur sabent que no faltaran els diners".

Ara bé, "les indústries s’han de dinamitzar per produir més i més ràpid". Colomina va celebrar que el III Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica inclogui la seguretat en la seva mirada, perquè, "sense seguretat, sense estabilitat, tota la resta no tindria lloc".

«Els EUA volen un canvi en la manera d’assumir la càrrega, que implicarà que els europeus facin molt més»

«La relació transatlàntica és encara l’essència de la nostra seguretat; no hem d’aspirar a substituir-la»

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Brussel·les multa amb 550 milions d’euros a AliExpress per no fer prou per prevenir la venda de productes il·legals i falsificats

JAVIER COLOMINA

Representant de l’Otan per al veïnat sud