Els líders del G7 reclamen un «alto el foc immediat» al Líban per garantir l’acord entre l’Iran i els EUA

Fa setmanes que la República Islàmica reclama el cessament de les hostilitats al país dels cedres i ha vinculat la pau en aquest territori amb la solució del conflicte amb els EUA. No obstant, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es resisteix a cedir i dilluns passat, després de l’anunci de l’acord, va assegurar que el seu Exèrcit es quedarà a les zones ocupades al sud del Líban «el temps que sigui necessari per protegir» el seu país. Aquesta postura ha provocat fins i tot tibantors entre Netanyahu i el seu principal aliat, Donald Trump, que un dia més tard va manifestar la seva insatisfacció i el va comminar a ser «més responsable» perquè amb la seva dilatació «sense fi» de la guerra estava projectant «una imatge negativa sobre el gran acord». Segons l’Iran, en les últimes 48 hores, Israel hauria violat l’alto el foc en 84 ocasions.

En la seva declaració, el G7 remarca el seu suport, «mitjançant un alto el foc sòlid i immediat», «als esforços realitzats per les autoritats libaneses per aconseguir el desarmament deHezbol·là i el monopoli estatal de les armes, així com per protegir la integritat territorial i la sobirania del país mitjançant les garanties de seguretat internacionals adequades».

El comunicat també dedica un paràgraf a la situació de Gaza i Cisjordània, però eludeix de nou la menció directa d’Israel. «A la Franja de Gaza, accelerarem els esforços humanitaris i de reconstrucció, així com la ràpida implementació de les mesures polítiques i de seguretat pertinents. Fem una crida perquè cessi la violència a Cisjordània», destaca.

«Lideratge de Trump»

A qui sí que esmenten, en canvi, és Trump. El G7, que ha clausurat aquest dimecres la cimera celebrada a la ciutat balneari francesa d’Évian-les-Bains, reconeix la tasca realitzada pel president nord-americà per arribar a un acord amb l’Iran al costat de la resta dels països mediadors. Segons el seu parer, el pacte «ofereix una oportunitat històrica per impedir que l’Iran adquireixi armes uclears i per contrarestar les amenaces relacionades amb les seves activitats regionals i de míssils balístics».

La declaració remarca que el «dret al trànsit lliure d’obstacles i exempt d’aranzels és la pedra angular del comerç internacional», en al·lusió a la voluntat de la República Islàmica d’imposar una «taxa de servei» als vaixells que transitin per l’estret d’Ormuz, i destaca el «paper important per facilitar la represa del trànsit» en aquesta estratègica via de la «iniciativa de defensa multinacional» liderada per França i el Regne Unit, amb la qual es pretén donar «seguretat» a les companyies de transport marítim. Aquesta missió s’encarregaria de verificar l’eliminació de les mines marítimes col·locades per Teheran a Ormuz.

Ucraïna i Indopacífic

Notícies relacionades

José Luis García Delgado, catedràtic en Economia Aplicada: "Caldrà reajustar prestacions socials per a despeses de defensa"

Brussel·les multa amb 550 milions d’euros AliExpress

Els líders del G-7 també destaquen el manteniment de la «unitat» i el «suport infrangible a Ucraïna» davant l’ofensiva de Rússia, que ja compleix més de quatre anys. «Per recolzar i potenciar aquest impuls, acordem augmentar el subministrament de capacitats, sistemes i interceptors de defensa aèria addicionals, així com capacitats de llarg abast. Així mateix, estem disposats a atorgar a Ucraïna llicències que li permetin incrementar la producció militar». Així mateix, es comprometen a augmentar la pressió sobre Moscou amb noves sancions al petroli i el gas russos. «Creiem que és el moment de prendre mesures addicionals, ja que el president Donald Trump ha aconseguit un acord, que recolzem, per reobrir l’estret d’Ormuz», afegeixen.

Finalment, els set països més industrialitzats del planeta llancen un avís a navegants destinat a la Xina al destacar la importància d’una regió Indopacífica «lliure i oberta» i reafirmar la seva oposició a «qualsevol intent unilateral d’alterar l’statu quo, especialment mitjançant la força o la coacció, al mar de la Xina Oriental, el mar de la Xina Meridional i l’estret de Taiwan». No obstant, d’altra banda, estenen la mà a Pequín en la qüestió econòmica i es conjuren per alinear l’enfocament del G7 «amb el d’altres grans economies respecte de les causes dels desequilibris globals persistents i significatius».