Adeu a la pau a Gaza

Mentre la batalla americana entre demòcrates i republicans ha ocupat el centre del debat global, Benjamin Netanyahu ha aprofitat per reforçar la seva estratègia. La seva aposta era una victòria de Donald Trump. Tot i que Joe Biden hagi sigut incapaç de canviar el rumb de la guerra, el primer ministre israelià no s’ha entès ni amb ell, ni amb Kamala Harris, ni amb ningú de l’actual Administració americana, senzillament perquè li han xiuxiuejat que allò de tenir mà lliure per fer dels civils el principal objectiu de la seva guerra no podia ser.

Israel ha continuat atacant sense pietat el Líban i Gaza durant la campanya americana, però per si de cas havia de bregar amb una de nova revalida dels demòcrates als EUA, ha aprofitat el temps per envoltar-se dels seus seguidors més lleials i rellevar els més crítics. El més evident ha sigut el cessament del ministre de defensa Yoav Gallant, probablement l’únic membre moderat del Govern de dreta més radical de tota la història d’Israel.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban

Brussel·les multa amb 550 milions d’euros a AliExpress per no fer prou per prevenir la venda de productes il·legals i falsificats

Davant els atacs salvatges sabíem que Gallant havia comentat en més d’una ocasió que no podrien acabar amb Hamàs fins i tot arrasant Gaza i que per descomptat la invasió no garanteix la tornada amb vida dels ostatges. Ja destituït s’ha volgut trobar amb les famílies dels segrestats per comentar-los que a l’estiu van estar a punt d’arribar a un acord de retorn i que l’Exèrcit ja ha fet a Gaza el que podia fer. Però la decisió per a un acord que els torni a casa només depèn de Netanyahu, i no li interessa.

Com a conseqüència no és gens estrany que Qatar, el país on es porten a terme les negociacions de pau, hagi decidit retirar-se i sota pressió americana obligar Hamàs a tancar les seves oficines de representació en l’emirat. Es va acabar la negociació. Podria ser una estratègia de pressió per veure si d’una vegada és possible acabar amb aquest infern. Però Netanyahu sap que amb Trump ho tindrà més fàcil i ha aprofitat que els focus eren a la campanya americana per seguir la guerra, allunyant qualsevol idea de pau.