Si alguna vegada us heu preguntat quin és l'origen de l'estrella que llueix el logotip de la Fundació “la Caixa”, us expliquem tots els detalls de com l'estrella de Miró es va convertir en l'emblema de la institució
Si alguna vegada us heu preguntat quin és l'origen de l'estrella que llueix el logotip de la Fundació “la Caixa”, us expliquem tots els detalls de com l'estrella de Miró es va convertir en l'emblema de la institució
Contingut ofert per:
A finals dels anys 70, la llavors Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears va demanar als dissenyadors nord-americans Landor Associates, que havien redissenyat marques com ColaCola o Levi's, una nova imatge corporativa. Fins aleshores la companyia no tenia una simbologia única i havia utilitzat diferents logotips. El procés fins a aconseguir el logotip no va ser senzill, però els dissenyadors des d'un primer moment van apostar pel concepte Miró. El primer disseny va ser un asterisc de vuit puntes inspirat en l’obra mironiana. El 1980, l'entitat i l'artista Joan Miró van arribar a un acord. L'artista català va ser l'escollit perquè creés una obra a partir d'un element icònic que servís com a imatge corporativa de l'entitat, a l'estil de l'estrella mironiana de vuit puntes amb asterisc.
Anna Vila, conservadora científica de la Fundació “la Caixa”
Però quan Miró va lliurar el disseny, havia canviat la proposta inicial convertint l'asterisc en una estrella de cinc puntes acompanyada per dos astres de tonalitats mediterrànies. Tot i que aquest canvi no va ser ben rebut de primeres, finalment l'estrella de Miró es va convertir en el logotip de la institució. Amb el pas dels anys, el logotip s'ha convertit en un cas d'èxit gràcies al llenguatge etern, universal i dinàmic.
Un cop l'estrella es va convertir en el logotip de la Fundació “la Caixa”, el treball de Miró va prendre forma de tapís. A les primeres dècades del segle XX i en ple desenvolupament industrial, les arts artesanals es van revaloritzar a Europa pel que eren capaces de transmetre. La curiositat de Miró el va portar a provar noves tècniques com la ceràmica, l'escultura de bronze i el tapís. Per donar forma a la seva obra tèxtil Miró es va posar en contacte amb Josep Royo, director tècnic de l'Escola Catalana del Tapís. La complicitat entre tots dos va permetre que Royo pogués enriquir els plantejaments pictòrics de Miró. Va començar la seva gran col·laboració que va tenir com a resultat 7 grans tapissos murals i 32 tapissos de petit format, anomenats sobreteixims.
Va ser l´inici d´un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els va portar a l´inici de creació de les seves obres conjuntes.
L'obra estava ubicada a la recepció de la Torre Sud (Torres Bessones) que va resultar destruïda en els atemptats de l'11 de setembre de 2001.
També conegut com a Dona, pesa gairebé una tona. Va ser finançat pel comitè de col·leccionistes i per George L. Erion.
Un altre dels tapissos elaborats pel duet d'artistes va ser un que porta el nom de la fundació i els materials van ser jute, fibra de cànem, cotó i llana.
De 5 metres de llargada per 2 d'alt i amb un pes que supera els 200 quilos, és el tapís que l'entitat va encarregar als artistes catalans. Aquest tapís va ser exposat coincidint amb la inauguració del Museu de la Ciència, avui CosmoCaixa el juny de l1981 i el 1984 va ser traslladat a la seva seu definitiva actualment: el vestíbul de la seu central de la Fundació “la Caixa” a l'avinguda Diagonal de Barcelona.
El tapís que van crear el 1980 Joan Miró i Josep Royo per a “la Caixa” s'emmarca en el període de maduresa de l'artista. Això ho podem trobar en un llenguatge visual més simplificat i en una exploració tècnica i expressiva de la matèria, en aquest cas, el teixit. El tapís té un marcat caràcter icònic amb l'inconfusible estil de l'artista amb espais buits i composicions figuratives amb els diferents elements associats al cosmos, la natura i l'home relacionant-se entre ells. Amb el color negre, l'artista construïa formes i feia èmfasi en l'expressivitat a través dels contrastos d'altres pigments: groc, vermell i blau.
La restauració coincideix amb una efemèride igualment significativa per a la Fundació ”la Caixa”. A prop d'arribar als seus 120 anys d'història, s'ha consolidat com una de les entitats referents en la tasca filantròpica que repercuteixen en el desenvolupament de la societat.
Aquesta filosofia és una cosa que l'entitat va situar des del començament com un dels pilars. De fet, la contribució de la Fundació "la Caixa" la situa com a primera organització d'aquest tipus a Espanya, la segona a Europa i la quarta del món. Assolir aquesta cota ha estat possible amb la complicitat de CriteriaCaixa, un holding inversor que, a través de participacions en diferents empreses, treballa per preservar i engrandir el patrimoni generat per l'entitat centenària.
El tapís que van crear el 1980 Joan Miró i Josep Royo. © Francesc Català-Roca.
Després de 38 anys exposat al vestíbul de les oficines centrals de la Fundació “la Caixa”, s'ha estudiat la necessitat de restaurar el tapís. Les poques accions realitzades anteriorment sobre la peça s'han dut a terme a la part frontal i per primer cop es podrà estudiar l'estat del revers del tapís. El 2019, un estudi realitzat per la Fundació Joan Miró va identificar visualment canvis en els colors de la part davantera respecte del revers, arrecerat de la llum.
Per dur a terme la restauració, es preveu treure temporalment el folre del revers per arribar a la part posterior de les zones acolorides. A més, s'eliminarà l'acumulació de pols i s'hidrataran les fibres, que amb el temps s'han anat assecant i corren el perill de trencar-se. Per acabar, s'analitzarà la composició dels materials per dissenyar millors estratègies de conservació i exhibició. La restauració estarà dirigida per Anna Vila, conservadora científica de la Fundació “la Caixa”, a la qual se sumarà la restauradora especialista a tapissos Marina Blanch.
El projecte 'L'Estrella de Miró' permet que el públic pugui contemplar per primer cop aquesta obra després de 38 anys, alhora que assisteix en viu al seu procés de restauració
El tapís que van crear el 1980 Joan Miró i Josep Royo. © Francesc Català-Roca.
Però el projecte L'estrella de Miró abraça més que la restauració de la peça. Es tracta d'un projecte museogràfic per a la sala que compta amb una explicació detallada del context en què es va crear l'obra, la importància artística i la tècnica tèxtil. A més, els visitants poden reservar visites comentades que inclouen un diàleg amb l'equip de restauració.
1. Retirada del tapís de la seva ubicació actual, trasllat i instal·lació a CaixaForum.
S'ha dissenyat una estructura metàl·lica per al seu trasllat i restauració al centre cultural. L'estructura permet penjar el tapís amb la biga original de la peça i treballar al seu anvers i revers.
2. Conservació curativa.
S'aplicaran tècniques de conservació curativa per aturar processos que fan malbé l'objecte i reforçar-ne l'estructura. Les actuacions previstes són:
3. Conservació preventiva.
L'obra es traslladarà novament a la seu central de la Fundació “la Caixa”, a una vitrina de nova creació que permetrà millorar el control de les condicions ambientals de l'espai on descansa.
CaixaForum Barcelona
Av. de Ferrer i Guàrdia, 6-8
08038 Barcelona
Tel.: 934 768 600
Horari
Oberta a partir del 28 de març a les 16 h.
De dilluns a divendres, de 16 a 20h.
Caps de setmana i festius, de 10 a 20 h.
Més informació a www.caixaforum.org