Germans en acolliment: el dret a créixer junts

Segons xifres ofertes per Aldeas Infantiles SOS, en l’actualitat hi ha prop de 52.000 nens, nenes i adolescents que creixen en el sistema de protecció espanyol, separats dels seus pares. El 49% d’aquests nens i nenes es mantenen en centres residencials i el 51% en acolliment familiar. D’aquests últims, el 59% viu amb algun membre de la seva família extensa, avis i oncles en general, i la resta amb famílies no emparentades.

Però per a tots ells, és essencial mantenir les relacions fraternals a causa del paper que juguen en el desenvolupament de la resiliència i la recuperació emocional després de ser separats dels seus pares. No obstant, no hi ha xifres oficials sobre quants viuen, a més, separats dels seus germans, cosa que dificulta l’adopció de mesures adequades que garanteixin mantenir aquest vincle i, per tant, el seu benestar emocional, tal com destaca l’organització.

Vincle i pertinença

La Fátima és la més gran de tres germanes. Tenia 8 anys quan va entrar en el sistema de protecció. Explica que, a l’arribar al primer centre, la més petita, que tenia un any, no era amb la resta en el mateix centre. «No estar amb ella m’afectava molt. La trobava a faltar, em preocupava per si estava bé, m’angoixava molt. A Aldeas, dos anys després, vam entrar totes tres juntes a la mateixa casa. Així va ser molt millor», recorda. De la mateixa manera, en Juan, que ara té 19 anys, destaca la importància que té el fet de no separar mai el grup quan deixen la casa familiar, perquè «ja és prou patiment la separació dels pares», i destaca que «a més, hi ha centres per ixò, perquè els germans estiguin junts en una llar, com Aldeas».

I és que el vincle fraternal i d’afecció segura genera un sentiment de pertinença que, no només permet assimilar processos traumàtics de forma compartida, també promou l’arrelament, i ofereix més oportunitats a les nenes, nens i adolescents. Els ajuda a enfrontar-se a la vida amb èxit i enriqueix el seu creixement al desenvolupar capacitats emocionals com l’empatia. Perquè en condicions adverses, d’inestabilitat o de tensió prolongada, com passa quan aquests petits són separats dels seus pares, el vincle que estableixen es fa més fort i afavoreix la seva recuperació emocional.

La necessitat de dades reals

«Quan els pares estan absents, els germans són essencials i poden ajudar a disminuir el trauma patit pel nen o la nena al ser separats dels seus progenitors», remarca Pedro Puig, president d’Aldeas Infantiles SOS. Per aquest motiu, l’organització d’atenció a la infància busca aprofundir l’impacte que té trencar aquest vincle, compartint el Dia dels Germans, que se celebra cada 10 d’abril, les conclusions recollides en l’informe ‘Germans en acolliment: Dret a créixer sempre junts’. Entre elles destaca en primer lloc com l’esmentada separació afecta el seu desenvolupament emocional i la seva capacitat d’adaptació. A través d’una anàlisi detallada, l’informe identifica aquelles barreres que dificulten l’acollida conjunta i proposa mesures per garantir el seu dret a créixer junts i compartir la seva infància.

Mesures essencials

La acollida conjunta ha de ser considerada com una mesura essencial a l’hora de planificar l’acolliment. Fins i tot, s’ha de tenir en compte l’opinió dels nens i adolescents sobre la forma més adequada de l’esmentat acolliment, una cosa que coneixen molt bé a Aldeas. Només durant l’últim any, Aldeas Infantiles SOS ha procurat un entorn familiar protector a 1.320 nens, nenes i adolescents que havien perdut la cura parental, i ha garantit el seu dret a mantenir-se junts, un principi bàsic recollit en la Convenció sobre els Drets del Nen, les Directrius sobre les Modalitats Alternatives de Cura dels Nens i la Llei de Protecció Jurídica del Menor, a Espanya.

El mateix informe destaca la necessitat de destinar els recursos financers i humans necessaris, així com afavorir les condicions adequades que facilitin l’acollida de grups de germans en una mateixa família i dissenyar una sèrie de competències professionals que facin front a les relacions fraternals. També ha detectat la necessitat d’unificar els estàndards sobre bones pràctiques d’acolliment entre comunitats autònomes, juntament amb la creació d’una metodologia de recopilació de dades i estadístiques que ajudin a atendre les necessitats específiques a través de polítiques concretes i d’acció directa.

Finalment, el mateix estudi incideix en la importància de garantir el dret a mantenir-se en contacte en aquells casos en els quals els germans no es puguin mantenir junts, és a dir, quan existeixin raons de pes que indiquin que mantenir-los junts és contrari al seu interès superior.

I és que, mantenir les relacions fraternals resulta clau per a l’estabilitat emocional dels nens, nenes i adolescents que han perdut la cura parental, i ajuda a mitigar el seu sentiment de desarrelament.

Exposició fotogràfica “Junts perquè som germans”

A més, Llogarets Infantils SOS acaba d'inaugurar a Bilbao l'exposició fotogràfica “Junts perquè som germans”, un homenatge als nens i nenes que creixen lluny de les seves famílies i que, a més, s'enfronten al dolor de veure's separats dels seus germans. Les imatges, que retraten les relacions fraternals de nens i nenes de diferents països, podran contemplar-se en el Pont de Bizkaia fins al 5 de maig.

L'acte va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Portugalete, Mª José Blanco; el president de Llogarets Infantils SOS, Pedro Puig; la regidora de Serveis Socials i Turisme de Portugalete, Loli Torres; la directora de Recursos Humans i Comunicació de l'Autoritat Portuària de Bilbao, Itziar Sabas; la directora gerent del Pont de Bizkaia, Marta Uriarte; i els germans Rafael i Oskar Alkorta.

L'organització inicia així el segon any d'itinerància d'aquesta exposició fotogràfica amb la qual espera donar visibilitat a la realitat dels germans i germanes i reclamar el seu dret a créixer junts i compartir la seva infància.