El repte de descarbonitzar una economia no és una tasca senzilla. Fa dècades que els fòssils donen força al motor que alimenta el creixement de la societat, malgrat que crisis com la propiciada per la guerra d'Ucraïna hagin posat de manifest que els carburants són només un remei temporal que, si no se substitueix més aviat que tard, ens conduirà a la malaltia. Galícia és conscient que el futur demana amb urgència una aposta contundent per caminar cap a la petjada neutra. Un futur immediat en què els principals sectors clau de la comunitat –automoció, eòlic, naval o pesca– volen jugar les seves cartes i guanyar.
I això ens porta a haver de posar algun exemple, perquè n'hi ha molts, i entre ells hi ha Stellantis Vigo. La planta més productiva del grup a nivell mundial, la de Balaídos, esbossa un full de ruta que passa sí o sí per la sostenibilitat, amb la plataforma STLA Small que portarà als models del projecte SP1 i el tan anhelat pas al vehicle elèctric. És un moment “de profunda transformació, gairebé de reconversió”, va dir el nou director de la factoria, José Luis Alonso Mosquera, en la primera intervenció després de prendre les regnes del centre olívic. La seva transició energètica, de la mà de la molt alta tensió, es fa extensible a tota la indústria auxiliar que es nodreix de les sinergies, que haurà d'accelerar en la mateixa direcció.
Però l'automoció no és l'únic sector que bufa en aquest sentit, l'eòlica gallega fa anys que dissenya parcs que busquen fer-se un lloc a la comunitat, encara que la paràlisi judicial en què s'han vist implicats els seus promotors estigui tirant per terra els esforços per avançar en la generació d’energia neta. Per fer-se una idea, hi ha 7.000 megawatts (MW) amb endoll autoritzat i 2.700 MW més tramitant l'anclatge, segons Red Eléctrica de España, si bé actualment Galícia només compta amb 3.800 MW repartits en uns 180 parcs. En els darrers quatre anys, de fet, únicament es van estrenar 60 MW, i l'Associació Eòlica de Galícia (EGA) només preveu 50 MW per al 2024.
Caldrà continuar remant per aconseguir deixar enrere les fonts convencionals; els combustibles que evidencien el poder de qui atresora el petroli i el seu efecte desastrós quan es tensa el mercat, que fa més necessari que mai que Galícia garanteixi la seva pròpia sobirania energètica. En aquesta tasca també hi ha immers el naval gallec, capaç de dibuixar una enginyeria pionera en sistemes de propulsió alternatius. Dues de les mostres més recents són el Cap de Barbaria de Armón Vigo, ja construït i que s'erigeix com el primer ferri elèctric espanyol de passatge i càrrega amb zero emissions al port; o el nou veler ecològic de Greenpeace en mans de Freire Shipyard, que farà servir el vent i el sol per navegar.
Se'n poden citar més exemples, com el projecte del superclúster Atlantic Wind del qual forma part l'Associació d'Indústries del Metall i Tecnologies Associades de Galícia (Asime), que aprofitarà la generació d'energia eòlica marina per abastir de gas renovable ecovaixells. L'Associació Associació Clúster Naval Gallego (Aclunaga), per la seva banda, recolza la innovació de les drassanes, que el 2023 van aconseguir 9 milions en ajudes públiques per potenciar la seva R+D+i. I el Clúster d'Automoció i Mobilitat de Galícia (Ceaga) també ha fet el mateix amb cinc nous projectes juntament amb 22 empreses i quatre entitats de l'ecosistema de la mobilitat i l'automoció, que si escau mobilitzaran 3 milions més.
Pel que fa a la pesca, la descarbonització s'ha produït a marxes forçades, pretesa pel sector però sense respectar els temps des de Brussel·les. La pèrdua de flota derivada de les restriccions europees al llarg de les darreres legislatures s'ha traduït en un descens significatiu de les emissions dels vaixells europeus, un 52% menys des del 1990. Davant la imposició de la UE que les embarcacions siguin zero emissions per al 2050, la pesca és clara i concisa: cal reconfigurar la capacitat dels vaixells –per computar només la capacitat de la bodega, on es guarden les captures, i així no limitar l'espai que es dediqui a la instal·lació de les noves fonts d'energia, que n'ocuparan més–; cal que la indústria desenvolupi models verds aptes i també instal·lacions de subministrament als ports; i, sobretot, és fonamental donar suport a la renovació amb fons. Si no es fa així, “estarem descarbonitzats perquè no hi haurà vaixells”, va advertir el director xeral de Pesca de la Xunta, Antonio Basanta, a Navalia.
