Carles Puyol (48 anys), sobre la seva retirada com a jugador professional: «No només havia d’acceptar que ja no podia fer el que més m’agradava, sinó també que, amb 36 anys, tampoc podia fer esport»

L’exfutbolista del FC Barcelona Carles Puyol ha repassat els seus hàbits d’entrenament, alimentació i descans durant la seva carrera professional i com els manté ara, anys després de la seva retirada.

Ho ha fet en una entrevista concedida a la revista ‘Mujer Hoy’ el dia 21 passat, després de la seva presentació com a nou ambaixador dels complements alimentaris Solgar a Espanya, en la qual també ha parlat de lesions, salut mental, longevitat i dels canvis que introduiria en la seva preparació si pogués tornar enrere.

L’«entrenament invisible»

Puyol ha explicat que, durant els seus primers anys com a futbolista professional, va comprendre que el rendiment no depenia únicament del que passava sobre el terreny de joc: «Jo sempre he entès que en l’esport cal donar el cent per cent quan entres a un terreny de joc, però em vaig adonar que amb això no n’hi havia prou».

Per a l’exdefensa, aquella idea va donar lloc al que anomena «entrenament invisible»: tot allò que un esportista fa fora del camp per complementar l’entrenament. «L’entrenament invisible per a mi és cuidar l’alimentació, el descans, la suplementació... i poder fer qüestions de prevenció física. Són totes les coses que passen fora de la ciutat esportiva», ha explicat.

Canviar el passat

Puyol considera que no hi ha un únic hàbit determinant, sinó que el rendiment és el resultat de mantenir diferents aspectes sota control. Segons la seva opinió, entrenar i competir al màxim no és suficient si no va acompanyat d’una alimentació adequada i un bon descans.

«Si tu et cuides, entrenes i jugues al cent per cent, però no tens una bona alimentació, el rendiment baixarà. Si tens una bona alimentació però no descanses, també», ha apuntat. «És la suma de totes les àrees el que fa que puguis tenir un rendiment màxim», afegeix.

No obstant, amb la perspectiva que li donen els anys, l’exfutbolista reconeix que, «si ara pogués tirar enrere, i amb la informació que tenim avui, canviaria algunes coses». En concret, assegura que «potser no ho portaria tan a l’extrem» i que es relaxaria «una miqueta més» perquè, segons ha conclòs, «l’equilibri és el que al final fa que les coses durin».

«Vivia per i per al futbol»

Una de les principals lliçons que extreu de la seva carrera està relacionada amb les lesions. Puyol ha explicat que mai va viure els seus estrictes hàbits com un sacrifici: «Per a mi no era cap sacrifici, ho feia encantat. Vivia per i per al futbol».

Sí que reconeix, en canvi, que hauria tingut més paciència durant els seus processos de recuperació: «Sempre que tenia una lesió intentava recuperar-me al més aviat possible i això al final et passa factura», ha relatat.

Els seus dos últims anys com a professional van ser especialment complicats. I, finalment, va decidir retirar-se, quan va sentir que ja no podia complir el nivell d’exigència que s’imposava a si mateix per continuar al FC Barcelona.

La seva retirada professional

Els primers mesos després d’abandonar el futbol tampoc van ser senzills. A la dificultat de deixar enrere l’esport al qual havia dedicat bona part de la seva vida s’hi va sumar una limitació física que li impedia fins i tot fer exercici amb normalitat: «No només havia d’acceptar que ja no podia fer el que més m’agradava, sinó també que, amb 36 anys, tampoc podia fer esport», ha explicat.

Durant aquella primera etapa es va centrar a recuperar-se fins a poder tornar a portar una vida activa. Aproximadament sis mesos després va començar a practicar pàdel, una disciplina que, segons explica, li ha permès mantenir la seva faceta competitiva. «És un esport que m’ha ajudat moltíssim i em permet continuar competint, al meu nivell, òbviament», ha assegurat.

Canvi d’objectius

Actualment, bona part de les rutines que va desenvolupar durant la seva etapa com a futbolista continuen presents en el seu dia a dia, tot i que amb un objectiu diferent: «Ara ja no és per a un rendiment esportiu, sinó per salut».

Puyol assegura que manté una alimentació equilibrada, practica esport i continua utilitzant suplements, tot i que insisteix en la importància d’adaptar qualsevol estratègia a les necessitats individuals. «Al final és un equilibri: intentar gaudir, però amb uns bons hàbits per poder estar sa, fort i fer el que m’agrada», ha assenyalat.

En el seu cas, a més, l’objectiu està molt relacionat amb poder mantenir el seu ritme de vida actual, una vida «molt activa, amb feina i viatges», per la qual cosa vol «estar amb bona salut per poder fer-ho tot», ha explicat. I entre totes les seves prioritats en destaca una per sobre de la resta: «Les que més energia requereixen són les meves filles. Poder ser amb elles és fonamental».

El secret per a la longevitat

El descans és un altre dels pilars que Puyol assegura haver cuidat especialment durant tota la seva trajectòria: «Sempre he donat moltíssima importància al descans, també quan jugava». Ara, en canvi, les seves filles han introduït una variable inesperada en les seves hores de son: «Les que em prenen una mica més el son són elles, que moltes vegades apareixen a l’habitació».

Per a Puyol, cuidar la salut a llarg termini implica abordar diferents àrees alhora. Quan parla de longevitat, explica que el seu objectiu no és únicament viure més anys, sinó fer-ho mantenint energia i capacitat per continuar gaudint d’una vida activa.

«Si vols ser longeu, viure molts anys però sent jove, amb energia i amb força, cuidar totes les àrees fa que sigui més fàcil assolir-ho», ha afirmat. Entre aquestes àrees situa «una bona alimentació, una vida activa pel que fa a l’esport, un bon descans i gestionar bé l’estrès».

La salut mental

També concedeix un paper important a la salut mental. Durant la seva etapa com a futbolista, quan Puyol trobava «tranquil·litat i pau mental era [al] preparar-me al màxim, saber que havia fet tot el possible per tenir un bon rendiment».

La seva filosofia passava per diferenciar allò que podia controlar del que escapava al seu abast. «També em preocupava de les coses que podia controlar: l’entrenament, el descans, la suplementació, estar al cent per cent...», assenyala. «Guanyar o perdre no ho podia controlar, com tampoc que un periodista parlés bé o malament de mi», afegeix.

Per gestionar-ho, Puyol considera que comptar amb suport psicològic és fonamental: «Per sort, la salut mental ja no és tan tabú com als inicis de la meva carrera».

Distanciar-se de les xarxes socials

Als esportistes joves els recomana preparar-se al màxim, però també posar una certa distància amb les xarxes socials, ja que és conscient de la dificultat que pot suposar gestionar l’exposició constant a opinions externes: «Entenc que ha de ser complicat gestionar-ho, perquè hi ha molta gent opinant i dient barbaritats», ha afegit.

Notícies relacionades

Rosalía, en la seva visita al programa de Jimmy Fallon: «Em vaig posar guapa per a Déu»

Halle Berry nega haver maltractat el seu fill neurodivergent de 12 anys: «Mai li faria mal»

Per a qui vulgui començar a cuidar la seva salut pensant en el futur, Puyol situa tres pilars bàsics: «Que tingui una bona alimentació, que faci esport i que descansi, però també que vagi a professionals que el puguin assessorar i fer una valoració de com està».

La seva visió actual de la cura personal manté, així, bona part dels principis que va desenvolupar durant la seva etapa professional, tot i que amb una diferència fonamental: ja no pretén maximitzar el seu rendiment sobre un terreny de joc, sinó conservar la salut i l’energia necessàries per gaudir de la seva vida quotidiana.