Obro fil
La tornada de Puigdemont divideix els independentistes i la de Colau els uneix
Dues suposades tornades a la política, un viatge en autoestop i una portada genial, protagonistes en les xarxes
L’etern retorn
No es percep gaire entusiasme en les xarxes socials respecte a la –sembla que– imminent tornada de Carles Puigdemont a Catalunya. Ni els seus intents ni els del seu partit per fer créixer el ‘hype’ –anunciant, per exemple, que farà una gira pel país per palpar la seva realitat– han desbordat la passió en les files independentistes. Nou anys després de l’1-O, del 27-O i de la marxa a Bèlgica, els que recorden aquells temps agitats saben que el context actual no té res a veure amb aquell, ni tampoc la mobilització d’una part de la ciutadania catalana, i a més han sorgit nous lideratges.
El que sí que hi ha són moltes teories de la conspiració i molt estrateg de saló que està convençut que darrere del retorn de Puigdemont hi ha intencions ocultes. Són diverses les línies d’investigació en aquest sentit, però n’impera una, que resumeix un tuit de @josepdevilamala: «No passarà res del que molts il·lusos pensen que passarà. Ni el rei Artús obrirà Camelot, ni el general De Gaulle alliberarà París. Ni, encara menys, proclamarà la independència de Catalunya. Puigdemont torna únicament i exclusivament per impedir que AC arrasi amb Junts». Segons aquesta versió, sovint contaminada per les simpaties de qui la difon per Sílvia Orriols, la figura de Puigdemont seria una espècie d’arma de l’Estat contra la fulgurant ascensió –això diuen– de l’extremista alcaldessa de Ripoll.
I una altra cosa que uneix els independentistes és el probable retorn d’Ada Colau a la política, anunciat divendres. En això no hi ha colors: allí torna la camaraderia i la crítica contra l’exalcaldessa és unànime. Si aconsegueix un escó a Madrid, potser té temps d’arreglar els problemes que va detectar durant els vuit anys que va ser a Sant Jaume, però que no va aconseguir solucionar en aquest breu lapse, i aconsegueix apaivagar aquestes crítiques.
L’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, a la plaça de Catalunya. /
Fins a Rússia a Instagram
Des del 30 d’agost, centenars de milers de persones s’han passat setmanes enganxades a un particular ‘roadshow’ que s’actualitza cada dia a Instagram. A la tarda, cap a les sis habitualment, el compte @lacone7a puja les peripècies que han viscut la jornada anterior dos amics, l’Arturo i el Luken, que es van proposar arribar des de Barcelona fins a Rússia en autoestop. El primer dia van anunciar quines condicions es posaven: «No valen ni avions, ni busos, ni trens. Només autoestop. Totes les altres coses queden terminantment prohibides. Zero allotjaments, zero transports i zero luxes. I zero dutxes. Només podrem gastar diners en menjar. Dormirem al carrer tot i que ens agafi una tempesta, pluja, vent o el que sigui. Portarem en una motxilla una tenda de campanya, alguna cosa per cuinar i roba d’abric, perquè farà fred. I una càmera i un àlbum, amb els quals guardarem records de totes les persones que ens acompanyin en aquest viatge».
Alguns dies van tenir molt poca sort, com quan a Alemanya es van passar més de 24 hores als voltants d’una gasolinera sense que els pugés ningú. D’altres, molta: quan, cap al final, van passar des de Polònia per dos països –Lituània i Letònia– gairebé sense parar amb un sol viatge. O quan un dels conductors que els va recollir a la frontera entre Alemanya i la República Txeca no només els va portar fins a Praga, sinó que els va donar entrades per a l’Slavia de Praga-Lens de la Champions. O quan, en algunes ciutats, es quedaven a dormir o a dinar en cases de seguidors. Tots els vídeos han tingut almenys 100.000 visites, i els primers, més d’un milió.
El vídeo de divendres per fi havia de mostrar com van creuar a peu el pont que separa la ciutat de Narva, a Estònia, de territori rus. Però a la tarda van informar en les històries que els havien retingut a la frontera.
El compte de @lacone7a. /
Aguirre porta esperança
Quan alguna de les meves filles em pregunti què és un geni, trauré d’un calaix la portada de divendres de ‘Superdeporte’ i li diré: «El que va fer aquesta portada és un geni». Esperem que ja tinguin prou edat i bagatge cultural per entendre la rodonesa del joc de paraules que el diari esportiu valencià ens va regalar aquell dia. «‘Esperanza Aguirre’», van titular, amb el cognom tenyit amb els colors de la bandera de Mèxic. El nou entrenador del València, Javier Aguirre, és d’aquest país, i la foto era de la seva arribada divendres a la ciutat per mirar de salvar del descens l’equip, que de nou ha començat la temporada de manera desastrosa. És a dir, que porta esperança. Alegra i reconforta que ‘Superdeporte’ estigui editat per Prensa Ibérica, que també edita aquest diari.
És d’agrair que encara hi hagi gent que confiï en la ironia i en els jocs de paraules com a vehicle per transmetre informació. En les xarxes socials, la portada de ‘Superdeporte’ va ser generalment rebuda com el que és: una de les rares primeres planes que mereixen, per l’enginy que traspuen, ser arxivades i després celebrades cada cert temps. «Bé, crec sincerament que ‘Superdeporte’ s’acaba de passar el joc de les portades de @LaSotana_. Ja mai més podrà ser el mateix. Una vegada més, ¡valencians boicotejant coses que fan catalans», va escriure a X @Andres_Boix. L’usuari @RomeGulere va recordar altres titulars de la premsa esportiva que han passat al patrimoni popular: «‘Lotin lover’», «‘Debuta madre’», «‘Cannamalo’», «‘Spartakular’», «‘Cholos ante el peligro’», «‘Neymar de dudas’». Tot i que, vistos ara, cap fa ombra a l’«‘Esperanza Aguirre’» de ‘Superdeporte’. «Portada de l’any. Què coi, del lustre», va resumir @Popito_69.
Portada de ‘Superdeporte’. /
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
