Ester Expósito (26 anys), sobre com era de nena: La meva àvia deia: «Aquesta nena va néixer vella»

L’actriu Ester Expósito, de 26 anys, està d’estrena: protagonitza ’Enfrentados: Marfil’, una adaptació de la novel·la de Mercedes Ron del mateix nom, dirigida per Óscar Pedraza.

Es tracta d’una pel·lícula que ha suposat una tornada al gènere romàntic, que havia deixat enrere fa alguns anys i al qual no tenia pensat tornar.

Tanmateix, quan li va arribar la proposta dels productors Álex de la Iglesia i Carolina Bang va valorar profundament si acceptar-lo: «És bastant comercial i juvenil i jo, des d’Élite’, lògicament com que intento no repetir-me gaire en aquest gènere», ha confessat en una entrevista amb la cadena SER.

«Coses molt diferents»” a ‘Élite’

El motiu? Des de la reeixida sèrie, «havia estat fent pel·lícules i coses com molt diferents», confessa. Expósito es refereix a pel·lícules com ’Venus’, cinta de terror dirigida per Jaume Balagueró, on interpreta el paper protagonista.

Tanmateix, afegeix: «Però vaig dir: ’Bé, mira, llegiré la novel·la’ i em va agradar molt el guió. Em va encantar la història, em semblava un idil·li clàssic, superbonic. I ja llegint-ho vaig dir: ’Això podria ser d’aquestes pel·lícules romàntiques dels 90 clàssiques que ens encanten a tots’. En actitud ‘El guardaespatlles’, amb totes les referències que hi ha, a més. I m’agradava molt la barreja de gèneres. No havia fet mai una pel·lícula romàntica i que barregés també ‘thriller’ i acció, em semblava més nou. I el personatge és una noia de bé que la segresten i, en comptes de quedar-se en aquest lloc de víctima, doncs diu: ’No, jo vull aprendre a lluitar, a defensar-me’», explica.

«Vaig començar a parlar abans que a caminar»

Més enllà d’aquesta nova pel·lícula que protagonitza al costat d’Hugo Diego García, Ester Expósito és una de les actrius més famoses del país.

La madrilenya ha fet terror, ‘thrillers’ psicològics, drames... Mai no ha volgut que l’encasellin com a artista d’un sol gènere, però a ella, des de petita sempre li ha agradat el clàssic.

Per això, durant la seva infantesa, s’ha sentit més adulta del que realment era: «Sempre m’he sentit supergran. Jo vaig començar a parlar abans que a caminar, parlava pels descosits. Llavors la meva àvia deia: ‘Aquesta nena va néixer vella’. Des de petita sempre vaig tenir unes reflexions, molts discursos i unes coses... I jo sempre volia ser gran i ara dic: ’El que donaria per tornar a ser una nena i no tenir responsabilitats’. Jo volia treballar de petita, els meus pares era com: ’No treballaràs, amiga, l’escola i poc més’».

«Sempre estic amb el cap ple»

A aquest sentiment prematur també se suma certa nostàlgia. És a dir, sempre l’ha fascinat el cinema clàssic. A més, ha confessat que l’angoixa el futur i li costa divertir-se els moments presents perquè, en la seva ment, ocorren massa pensaments que no paren mai.

«Soc molt mental, soc molt ansiosa, molt impacient i sempre estic amb el cap ple. Llavors em costa molt desconnectar. M’he de recordar que un dia miraré enrere i diré: ’Que ximple era, ostres, les coses increïbles que tenia i que em passaven i era incapaç d’estar allà i de gaudir-les’», explica.

Involucrada amb les causes socials

Totes les reflexions i discursos que ha tingut des de petita l’han portat a ser una actriu involucrada públicament en causes socials. I, a més, Ester Expósito mai no ha tingut por de manifestar el seu compromís polític, amb el feminisme o amb la seva condemna i denúncia del genocidi a Gaza, per posar un exemple.

En aquest sentit, revela que és una cosa que indirectament se li ha inculcat des de petita: «Jo crec que parteix tot una mica de casa. Els meus pares sempre han estat així; no m’ho han imposat, simplement ho he vist. Els he vist parlar, he vist el que els preocupa, el que els importa, la seva empatia social... Els valors me’ls han inculcat des de petita, jo crec que inevitablement calen. Però crec que també té a veure amb la meva forma de ser i la meva personalitat».

Molt més en la intimitat

Notícies relacionades

Ester Expósito, enxampada veient Mbappé al Bernabéu

Aina Clotet (44 anys), sobre la seva vida a Barcelona: «L’olor d’orina és horrorosa, em posa molt trista»

Igualment, aclareix que no es tracta d’una cosa que només reivindica de cara al públic; al contrari: quan més reivindica les causes socials és amb el seu entorn més proper.

«Els meus amics ho saben, sempre estic parlant de política, de vegades puc ser pesada. I hi haurà molta gent que pensarà que soc pesada per les declaracions que m’han vist públiques. Doncs si em coneguessin... Perquè poden pensar: ’Quin postureig, no sé què’. Si sabessin en la intimitat... Va amb la meva personalitat també. No ho puc evitar. És una cosa que em connecta, que em fa detonar molt».