Ter Stegen, sobre la seva infància: «El meu pare em va abandonar quan només tenia 10 anys i no el vaig tornar a veure mai més. Encara que soni dur dir-ho, no tinc aquest buit que molts sentirien»

L’aposta del FC Barcelona per l’arribada de Joan Garcia va deixar clar que es produiria un canvi generacional a la porteria blaugrana, fet que relegava Marc-André Ter Stegen a un segon pla. El porter alemany, després de recuperar-se de la seva lesió i veure que no gaudiria de minuts, va optar per marxar cedit al Girona, on va gaudir de molt poques oportunitats perquè es va tornar a lesionar. Tot i això, va fer bones migues amb Míchel, que no va dubtar a tornar a comptar amb ell com a cedit, encara que en aquesta ocasió per a l’Ajax.

Allunyat dels terrenys de joc, el porter alemany sempre s’ha mostrat tal com és, i així ho va fer en una entrevista de més d’una hora al pòdcast de Café de Finca, on va mostrar la seva faceta més íntima.

El futbolista es va sincerar sobre com va ser la seva infància, durant la qual va haver d’afrontar el fet de créixer sense pare. «El meu pare em va abandonar quan només tenia 10 anys i no el vaig tornar a veure mai més», va començar dient.

Tanmateix, Ter Stegen va voler deixar clar que «encara que soni dur dir-ho, no tinc aquest buit que molts poden sentir». El principal motiu que va donar és que «no es pot enyorar allò que mai no s’ha tingut. Aquesta absència, en lloc de fer-me mal, em va fer valorar més el que sí que tenia a prop, la meva mare».

Així mateix, no va dubtar a dir que «aquesta absència, en lloc de fer-me mal, em va fer valorar més el que sí que tenia a prop, la meva mare», a qui considera el seu «tot».

«Vaig estar molt unit a ella, sempre abraçant-la, sempre a prop. I el meu avi… era qui em portava als entrenaments, els dies assolellats i també els més difícils. Mai no va fallar. Amb els anys em vaig adonar que ell també gaudia d’aquest paper, perquè crec que va trobar un propòsit en acompanyar-me», va assegurar al pòdcast de Café de Finca.

Notícies relacionades

Halle Berry nega haver maltractat el seu fill neurodivergent de 12 anys: «Mai li faria mal»

Aina Clotet (44 anys), sobre la seva vida a Barcelona: «L’olor d’orina és horrorosa, em posa molt trista»

En aquell moment, l’alemany va matisar que «quan parlo d’aquells moments, m’omplo de gratitud», perquè el seu avi «va ser la meva figura paterna, sempre discret, sense fer soroll… però present, constant i afectuós. I per a mi, aquest ha estat el camí correcte».

També va revelar el seu somni més gran: «No té res a veure amb el futbol. Vull veure créixer els meus fills i que siguin qui vulguin ser. Això és el més gran que puc desitjar: veure’ls feliços, lliures i realitzats… com ho vaig ser jo durant la meva infància, envoltat d’amor veritable i de persones que mai no em van deixar anar de la mà».