¿Genialitat o absurditat?
Margaret Qualley sorprèn amb les controvertides sandàlies sense sola de Chanel en l’estrena de ‘La constelación del perro’ a Londres
La firma de luxe ha portat el ‘barefoot chic’ a l’extrem amb unes polèmiques taloneres que deixen el peu pràcticament nu, podrien rondar els 3.000 euros i ja han passat de la passarel·la de Biarritz a la catifa vermella (i al mem)
Margaret Qualley, total black con vestido y sandalias sin suela de la última colección Crucero de Chanel, anoche, en el estreno en Londres de La constelación del perro. /
Periodista
Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Margaret Qualley ha aconseguit que un vestit negre de Chanel passi gairebé desapercebut. En la ‘premiere’ londinenca de ‘La constelación del perro’, la nova pel·lícula de Ridley Scott, l’actriu i ambaixadora de la ‘maison’ ha aparegut amb l’accessori que més conversa va generar en l’última col·lecció Creuer de la firma: unes sandàlies sense sola de Chanel que amb prou feines cobreixen el taló i deixen dits, arc i planta completament a l’aire. Chanel les ha batejat com a ‘barefoot heel cap’; també conegudes com a ‘barefoot chic’.
El dissenyador Matthieu Blazy les va presentar aquesta primavera al Casino Municipal de Biarritz, durant la seva primera col·lecció Creuer per a Chanel. L’elecció del destí al·ludia al llegat de la casa francesa, tornant a la ciutat bascofrancesa on Gabrielle Chanel va obrir una casa de costura el 1915. Per això el dissenyador va construir una col·lecció plena de referències a l’Atlàntic, la platja i la vida al costat del mar. Sobre una catifa que imitava la sorra, van desfilar xarxes, escats, cistelles i, de sobte, aquests estranys talons subjectes amb cordons mentre la resta del peu es mantenia despullat... sobre la sorra.
L’actriu Margaret Qualley, en la ‘premiere’ mundial de ‘La constelación del perro’, ahir, a Londres. /
¿Pagar per «mig Chanel»?
Ja llavors les revistes de moda com ‘Vogue’ es van plantejar si aquest calçat era una genialitat o un disbarat. La broma va arribar fins a l’extrem en què es va dir si el nou ‘naked shoe’ succeiria l’omnipresent ‘naked dress’ (el vestit nu o amb transparències). Ara, a les xarxes, la pregunta ha sigut bastant menys conceptual: «¿On és la resta de la sabata?». Els acudits sobre pagar per «mig Chanel», la falta de sola i el luxe convertit en objecte deliberadament inútil han fet la resta.
A Biarritz, el model encara tenia una coartada. Platja, sorra, pell nua: la fantasia funcionava. Però ara que Qualley ha trepitjat la ‘red carpet’ de Londres amb els peus gairebé descalços les regles del divertimento no s’han llegit igual. Sobre ciment, la idea deixa de semblar una joia per al peu i obliga a pensar en qüestions molt menys fotogèniques. No hi ha amortiment, aïllament ni protecció davant brutícia, pedres, vidres o un paviment reescalfat. I el dubte que ningú vol associar al luxe de Chanel s’ha tornat inevitable: ¿què passa quan s’ha d’entrar a un lavabo públic?
Paròdies
El disseny també ha demostrat tenir una qualitat imprescindible per a qualsevol fenomen de moda contemporani, ja que és facilíssim de parodiar. La còmica i creadora de contingut Angelica Hicks, coneguda per les seves enginyoses recreacions ‘low cost’ de passarel·la i ‘celebrities’, ja ha fet la seva pròpia versió de les sandàlies sense sola de Chanel utilitzant mascaretes anti-Covid subjectes als talons. El resultat ha condensat en pocs segons tota la controvèrsia: ¿què estem pagant exactament per aquest disseny?
Sobre ciment, la idea deixa de semblar una joia per al peu i obliga a pensar en qüestions molt menys fotogèniques. No hi ha amortiment, aïllament ni protecció davant brutícia, pedres, vidres o un paviment reescalfat
A més, queda un detall important: la qüestió dels diners. Chanel no ha comunicat un preu oficial, però diferents publicacions i comentaris a les xarxes han situat aquestes taloneres entorn dels 3.000 euros. La col·lecció Creuer 2026-2027 arribarà a les ‘boutiques’ el novembre del 2026, tot i que encara falta per confirmar si el model es comercialitzarà finalment i amb quina etiqueta.
No és la primera vegada que la moda mostra els seus dissenys més sorprenents. Abans ja es van convertir en objecte de desig elstabi de Margiela, les plataformes impossibles i tota una genealogia d’‘ugly shoes’ que semblaven dissenyades per incomodar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
