Aquests són els millors entrepans de Barcelona

Jordi Bernús i Jordi Devesa han obert un lloc singular a prop de l’estació de Sants: una taverna indocatalana, on el romesco s’uneix al ‘sambal’. Així de bons són el ‘capipota’ i la bomba a la indonèsia a Taberna Bitxo.

Un lustre després que el xef Joan Gurguí obrís La Bikineria al mercat del Ninot (ja no té aquell espai allà), inaugura ara el seu vaixell insígnia al passeig de Sant Joan, 60. A més dels 11 bikinis de la carta i un d’efímer, aquí amplia el catàleg amb clàssics del pica-pica com les croquetes o l’ensaladilla russa i hi afegeix esmorzars, cafès d’especialitat, vins i còctels. Així és el format XL de La Bikineria.

Gala Masetti i Jordi Saavedra provenen de l’‘escola Adrià’ i han debutat com a propietaris amb un bar d’entrepans formidables. Aquests nous-vells bars, rescatats per cuiners amb potència gastro i que no volen embolicar-se en complexitats de caça major. Carta molt curta, amb èmfasi en els entrepans, i amb el desig d’obrir una línia de plats o platets, tot i que els limiten l’espai i la maquinària. Per preparar els ‘brioches’ al vapor —per al de tòfona planxada i el de papada— han hagut de llogar espai en un obrador. Aquí t’expliquem més extensament com és Bar Roma.

Juanlu Pérez, un dels tres socis de Bar Torpedo juntament amb Rafa Peña i Biel Gavaldà, explica el perquè del nom: «Va sortir d’un ‘brainstorming’». Als EUA anomenen submarí o torpedo alguns  bocadillos allargats. De la carta de deu  bocatas, el de mandonguilles amb tomàquet, mozzarella i alfàbrega és el que s’assembla al projectil. Tot i que és destacable, és el menys explosiu dels quatre que vaig sopar un dimarts al Bar Torpedo. Llegeix més sobre Bar Torpedo.

L’especulació immobiliària ha obligat els propietaris del veterà establiment a canviar d’ubicació, on tornen a servir entrepans de primera. Tan de primera que Pau Arenós assegura que aquest entrepà «hauria de formar part del patrimoni efímer de Barcelona»: mollete de Ca La Toñi amb ‘capipota’ i tripa i chimichurri. Aquí t’expliquem quina és la nova ubicació i quins són els millors mossecs de Bodega Montferry.

La carrera de Carles Armengol ha fet un tomb per tornar a l’origen: psicòleg, va escriure un llibre de records exitós sobre el restaurant familiar, Collado, i s’ha fet càrrec del menjar d’una llibreria. Allà serveix uns entrepans amb els quals es podria fer literatura. Això és el que es pot menjar a +Bernat.

Bardeni ha convertit en ‘bocadillables’ diversos plats clàssics de la seva carta de carns. Pansdeni és el nom de l’invent, únicament disponible en format ‘take away’. ¿Pot un entrepà ser alta cuina? Aquí tens la resposta: es diu Pansdeni.

Eugeni de Diego suma un tercer restaurant a Barcelona després de Lombo i Colmado Wilmot: una cerveseria on abans hi havia Croma by Flash i on ara els cambrers amb corbata i jaquetilla serveixen ous farcits i empanada i ‘capipota’ i l’entrepà cubà, presentat com a cubanito i que és una altra manera de disposar d’un bikini sense haver d’anomenar el bikini: ‘brioche’ de Pa Solà, lacón, gruyère, maionesa/mostassa Savora i cogombret: 60% cubà i 40% inventat. Així de bé es menja a 640.

Unes línies per a l’imprescindible bikini amb pasta de tòfona, mozzarella i pernil ibèric, idea de Ferran Adrià —cap al 1990, la criatura supera els ¡30 anys!— per a un banquet i que forma part de la motxilla de Carles Abellan, bandera de tantes obertures. Probablement, el bikini d’autor més copiat i que despatxen a Vint-i-quatre.

Aquest bar regentat per argentins serveix entrepans de milanesa enormes, la carn dels quals (babilla) preparen amb cura cada matí. També fan croissants farcits i bikinis. T’expliquem com són aquests bocates de 180 París Café.

L’entrepà Aramburu porta ventresca de bonítol, piquillo i el ‘tap’ (‘pa de pessic’) banyat en oloroso. És un bocata pel qual val la pena fer una visita a Hijos de Javier.

Els propietaris del restaurant Insolent dirigeixen aquest terrat bufó, menut i alegre a la plaça del Sol (Gràcia). Allà t’atenen de meravella, rapidet i amb una amabilitat proverbial. I la seva carta, a base de ‘brioches’ i llaminadures aperitives com les gildes elaborades amb anxoves de Santoña, la cecina i els seitons en vinagre. ¿Puges a Terrat Insolent?

Un grapat de rajoles i una barra petita: no té terrassa, no té finestres i a dins hi caben només dos clients per tanda. I tot i així, fan uns entrepans morrocotuts. Una institució, Frankfurt Sant Jaume.

Raquel Blasco i Marc Santamaria celebren els deu anys del seu restaurant catalanoasiàtic amb una recopilació de plats emblemàtics. El ‘bao’ amb doble fermentació i oli d’oliva farcit d’un guisat de vedella (no de bou ni de toro), intens, pornogràfic, és del 2015. Però hi ha més coses bones. Te les expliquem en aquesta crònica de Casa Xica.

Aquest establiment de Sant Gervasi ha captivat nombrosos esportistes d’elit amb l’autenticitat de les seves receptes. Mig Barça ha tastat la seva pasta carbonara, i ja és la seva preferida de la ciutat. I el seu ‘bao’ de ‘parmigiana’ és antològic. Així es menja a Capú.

Aquest local sense taules és una institució de Ciutat Vella gràcies als seus entrepans a la planxa. Fa més de mig segle que els broda. Aquí t’expliquem algunes de les creacions de Bar Sanz Bocadillos.

El ‘trikini’ és un monument, també pel preu, en aquest majestuós menjador que és Amar, a l’Hotel El Palace, un dels més imponents de Barcelona, repintat i redecorat. Porta llamàntol, salmó, caviar i crema fresca, i va néixer a Estimar de Madrid pel caprici d’un client acabat d’arribar de Nova York i que va desafiar el xef Rafa Zafra a un mos amb preu i alçada de gratacel (160 €). ¿Bo? Sí, molt bo: com perquè no ho sigui.

Aquest local de Nou Barris regentat per dues germanes argentines prepara un bocata sorprenent amb un resultat sideral: el de gilda. És una mica més suau que el pinxo acidulat original; al cap i a la fi aquí parlem d’un entrepà i no d’una queixalada d’aperitiu que va néixer per despertar papil·les de manera arrebatada. Ara bé, això sí: te’l serveixen amb una gilda clavada ben amunt. T’expliquem tots els seus secrets en aquesta crònica de Bar Barrigó.

Aquesta casa va ser fundada per Alfonso I i Rosario (avis d’Alfonso García, actual propietari), consolidada per Alfonso II i Ramona (pares de García), i reforçada per ell mateix, que acaba d’incorporar al negoci familiar a Claudia, la filla gran, de 28 anys, i especialista en ‘màrqueting’ digital, amb qui planifica un futur que podria passar per una expansió (o no) i per una immediata botiga ‘on line’ (i sí). Per cert, que bo el seu entrepà de rosbif. Així de bé està Casa Alfonso.

Aquest restaurant proposa ‘panini’ amb ‘schiacciata’, un pa de ‘focaccia’ més prim que és típic de la Toscana. Són de vici i van farcits fins dalt. Així ens embrutem els dits a Paninaro.

La cadena familiar, que té sis locals a Barcelona, manté l’èxit 50 anys després de la seva obertura. Serveixen frànkfurts en diferents pans i tipus de salsitxa (clàssica, bratwurst, cervela, ‘pikantwurst’, xistorra, botifarra malaguenya...). I a partir d’aquí, ingredients i salses casolanes (quètxup, ‘allioli’, pesto, guacamole, sofregit...) amb què jugar i crear peces. T’expliquem per què, mig segle després, continua triomfant El Pibe.

Santiago Macías i Vanessa Zorzoli s’uneixen a Pedro Colombatti i Sofía Varela en aquest local del barri d’El Putxet després de triomfar amb i Latina (Buenos Aires), restaurant revelació del 2015, segons 50 Best Restaurant’s Llatinoamèrica. Serveixen entrepans «originals i èpics» a Bar Fàbula.

Aquest bar sobri està regentat per Gala Massetti i Jordi Saavedra, cuiners de mirada esmolada, amb un passat de formació i experiència en alta cuina, que també són propietaris del veí Bar Roma. Així és el cruixentíssim entrepà de pollastre amb ‘kimchi’ de Romita.

Cuina saborosa sota la batuta de Luciana Russo i Eduardo Hernández al Palau de la Música Catalana i mereixedora de bisos i aplaudiments. Tots dos han pujat el bikini de pollastre a l’escenari del Palau de la Música. ¡Bravo, Pizzicato!

Aquest bar-cafeteria a la zona d’El Putxet i el Farró triomfa des del mateix moment que va obrir amb la seva proposta original: entrepans japonesos i vins naturals. És el ‘match’ perfecte de Kome.

Aquí no només fan entrepans planxats d’alta gamma, sinó també donen una oportunitat laboral a persones en risc d’exclusió social. T’expliquem què s’hi menja i com t’atenen a B de Bocata.

Jeff Espinoza i Roser Comellas han consolidat el seu projecte al Poblenou, que primer va ser una furgoneta i després va ocupar un lloc clandestí. Així es menja en aquest lloc sense rodes i a la vista de tothom que és Warike.

Aquesta bocateria de Barcelona elabora els seus pans, embotits, salses... Allà és possible atipar-se, en taules altes o al menjadoret, i és factible comprar el que hi ha exposat en una nevera: la mantega, els ‘garums’, les piparres, els cogombrets, les salsitxes i la sobrassada picant i, a part, els pans, que no pas ‘paninos’. No preparen ‘paninos’, però sí ultrabocates a Ultrapaninos Marín.

Dos cuiners procedents de restaurants de cuina creativa (la peruana Lucía Aguilar i l’argentí Pablo Lagrange) i un forner (també argentí, Ricardo Mateo) elaboren la llenya, les salses, el pa i els farciments dels seus «bocates a la brasa». Pot ser que venguin el millor pastrami de Barcelona a Choripa.

En aquest restaurant íntim, Óscar Álvarez elabora una cuina que enganxa, addicta a la mantega i amb cops inesperats com l’entrepà cruixent de tripa i morro. Aquesta és la crònica de la nostra visita a Barra Oso.

Des de fa més de 60 anys, aquest emblema de la Barceloneta continua la seva singladura d’escuma al carrer de Balboa. La característica de la casa és la immutabilitat. El nostàlgic que torni a la barra es retrobarà amb platets coneguts i, probablement, amb els mateixos cambrers. ¿Quins? Només te n’avancem un: l’entrepà El Granjero, amb pernil dolç, formatge, enciam, tomàquet, ou i maionesa. Aquí t’expliquem més sobre El Vaso de Oro.

Marc Ribas ha recorregut el territori buscant mestres xarcuters i formatgers, tot i que també tira d’embotits «semiindustrials» per defensar el Catalan Street Food en el seu nou negoci, anomenat Pamb.

Tres joves xefs s’han instal·lat a l’Hotel Casa Teva del Raval: ‘nova cuina catalana’ en versió especiada. L’obertura respon a l’empenta d’Àlex López, que a l’estiu es va fer càrrec d’Al Kostat del Mar —l’‘spin off’ a Begur del restaurant de Jordi Vilà— i que ha volgut consolidar l’equip durant el musti hivern, amb Marcos Valyi i Jordi Carbonell com a companys. Defensen la cuina ravalera, que és una barreja del que és local i de l’emigració estable, d’allà i d’aquí, guisats i espècies. Així es menja a Arraval.

Tres amics i socis, i companys de feina en diferents restaurants, han decidit obrir una caseta amb barra, menjador i brasa ‘japo’. Carta curta, amb enunciats de dues o tres paraules, desimboltura i proximitat en el tracte, producte assequible, parament pràctic, tovalló de paper, vins naturals... Benvinguts al Rectangle.

La nostàlgia, la cuina catalana de barri i l’esperit familiar s’ajunten en aquesta antiga nau del 1924 del Poblenou convertida en refugi culinari. Molt bo el seu mollete de calamars a la romana. El pots gaudir a Finca Nebot.