Gresca: La veritat nua d'una cuina que enamora

LLISTA CERCADOR | Els 150 restaurants que importen

Notícies relacionades

¡Em sagnen els ulls! Així (de malament) estan utilitzant els restaurants la IA per promocionar els seus plats

¡Macarrons! 5 restaurants on disfrutaràs de valent

Fa anys que Rafa Peña defensa una manera de cuinar que avui sembla més vigent que mai: reduir el protocol, eliminar decoració innecessària i sumar més veritat al plat. La flexibilitat a la cuina, en l'oferta i en el servei és un tresor en temps d'incertesa en inflació. Gresca va entendre això molt abans que es convertís en una necessitat. A Gresca tot és essencial i no hi ha obsessió per les estovalles ni nostàlgia d'una litúrgia perduda. El més important mai va ser cobrir la taula amb estovalles de fil fi, sinó aconseguir que el que hi aterri a sobre tingui sentit. La carta és un full senzill, gairebé despullat, on la cuina no necessita embolcalls per resultar atractiva, però és una nuesa sense pobresa ni renúncia, és una elecció conscient: desprotocolitzar sense banalitzar. Gaudir.

Fa temps que el cuiner construeix un estil culinari propi on la sobrietat no elimina l'alegria i on la contenció no significa austeritat trista, sinó una forma de respecte envers el producte i el client. Gresca també és respecte. Fulminar el manierisme, no als plats inflats d'ego. Múrgoles farcides de colomí escabetxat, cervells de vedella amb mantega fosa, llimona, patates i julivert (greix, acidesa i untuositat), escórpora a la brasa, albergínia lacada amb crema de parmesà. Sala informal de taules menudes, cuina vista i compartida amb el local veí: el Gresca Bar. Gresca convenç perquè és brutal senzillesa saborosa. Una cuina molt pensada que s'explica sola.