Granja Elena: L'excel·lència sorollosa de l'alta cuina familiar

LLISTA CERCADOR | Els 150 restaurants que importen

Notícies relacionades

¡Em sagnen els ulls! Així (de malament) estan utilitzant els restaurants la IA per promocionar els seus plats

¡Macarrons! 5 restaurants on disfrutaràs de valent

A Granja Elena la gastronomia és un exemple de continuïtat saborosa. El que va començar amb Abel Sierra, Paquita i Olga Calvo a la cuina, continua ara amb els fills: el Borja als fogons, la Patricia (sommelieria) i el Guillermo a la sala. Sala petita i sorollosa, però sempre viva. No hi ha impostació en el relleu, la cuina ha anat escalant any rere any en qualitat i prestacions de manera natural. Granja Elena és un d'aquells restaurants on la fidelitat del client val més que qualsevol moda. El prestigi es mesura per l'ocupació constant. A Granja Elena s'hi va, però, sobretot, a Granja Elena s'hi torna.

La cuina del Borja posa el client al davant i l'ego arraconat, a l'últim. Hi ha molta tècnica, però mai com a exhibició. Els clients gaudeixen tant d'uns cigrons deliciosos amb botifarra de perol o del popular capipota (des de les 7.00 h oberts per a esmorzar de forquilla), com de la règia «gamba vermella i grossa de Palamós» (sic) cuita al punt de sal, el risotto de múrgoles i foie-gras o l'impressionant lluç amb kokotxes (l'empremta d'Hilario Arbelaitz hi apareix amb claredat. El Borja va passar per Zuberoa i hi va trobar alguna cosa més que tècnica: una manera d'entendre l'ofici). Atenció als entrepans siderals de Carmen Bosch, la tieta, imprescindibles. Granja Elena simbolitza una restauració en què l'excel·lència no depèn de l'espectacle, sinó de la constància i s'ha convertit, sense pretendre-ho, en una icona i referent de la Barcelona gastronòmica actual. Per alguna cosa deu ser.