Pau Cubarsí (19 anys): «Els meus pares han treballat molt dur, són els que em mantenen amb els peus a terra. Quan veus aquest esforç, es converteix en una referència»

La selecció espanyola és la nova campiona del món després d'imposar-se amb autoritat a l'Argentina gràcies a un únic gol de Ferran Torres a la pròrroga.

Entre els noms propis del torneig destaca Pau Cubarsí, que amb només 19 anys ha firmat un campionat impecable: sense errors, amb una serenitat impròpia de la seva edat i convertit en un dels pilars defensius de l’equip. El seu rendiment, celebrat al Barça i ara admirat globalment, té un origen que ell mateix reivindica sempre: la seva família.

El nucli que sosté el futbolista

Cubarsí viu acompanyat dels seus pares, Robert i Gloria, i de la seva germana Irene, un entorn que ha marcat el seu caràcter i la seva manera d’entendre el futbol. En cada viatge, en cada partit, en cada moment decisiu, ells hi són presents. El jugador ho resumeix amb una frase que repeteix sovint: «Els dec tot. Són els que em mantenen amb els peus a terra».

En una conversa recent, Robert ho va expressar amb orgull: «Espero que aconsegueixi tots els seus objectius i que puguem viure-ho tota la família». Gloria, sempre pendent que no perdi la humilitat, és qui li recorda els valors que l’han d’acompanyar. Irene, amb qui ara comparteix pis, confirma que la convivència és tranquil·la: «És molt calmat, no hi ha problemes a casa».

Cubarsí afegeix que tots dos fan torns per cuinar i que, després de tants anys vivint junts, saben com parlar les coses quan alguna cosa els molesta. Una dinàmica natural que reforça la idea que la família és el seu refugi.

Gestos que defineixen una manera de ser

La vida personal del central és plena de detalls que revelen la seva personalitat i la relació que manté amb els seus.

Quan va obtenir el carnet de conduir, va decidir regalar un cotxe nou als seus pares. Ell, en canvi, es va quedar amb el vehicle antic de la família. Un gest que parla de prioritats, humilitat i agraïment.

En un partit del Barça disputat a París, Robert va aparèixer a la grada amb una pancarta enorme amb la cara del seu fill. La imatge es va fer viral i el mateix Pau la recorda entre rialles, tot i que també amb emoció.

El pare del jugador té una manera molt particular de celebrar els títols que guanya el seu fill: es llança a terra de genolls i llisca, com si fos un aficionat celebrant un gol en l’últim minut. Una tradició que ja forma part de l’imaginari familiar.

Humilitat, treball i arrels

Cubarsí va créixer envoltat d'eines, serres i trepants al negoci de fusteria que regenten el seu pare i el seu oncle. Tot i que mai s’ha dedicat plenament a l’ofici, sí que va passar estius sencers «remenant per tot arreu i fent més nosa que servei», com ell mateix admet. Aquest ambient d’esforç i dedicació va marcar el seu caràcter.

El central reconeix que aquests valors són els que l’han portat fins on està: «Els meus pares han treballat molt dur. Quan veus aquest esforç, es converteix en una referència». La Gloria, la seva mare, no dubta a corregir-lo si detecta que es desvia del camí: «Si no soc humil, em cau un clatellot», fa broma.

Un noi que no vol canviar

Cubarsí insisteix que la fama no ha de modificar qui és. A Girona, on passa més desapercebut, es camufla entre amics «perquè tots porten el mateix pentinat».

A casa, amb Irene, manté rutines senzilles. I al Barça, on ja és titular indiscutible, continua sent el noi tímid que només es deixa anar amb la gent de confiança.

Una família al darrere

Notícies relacionades

¿Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació

Mbappé, lesionat: el clàssic i el que queda de temporada, en risc

Més enllà del seu talent descomunal, darrere del futbolista hi ha un noi que se sent acompanyat, recolzat i protegit pels seus. «La meva família és el més important de la meva vida», repeteix.

I mentre ell celebra una fita històrica, és fàcil imaginar Robert, Gloria i Irene a la grada, com sempre, llestos per celebrar, potser altre cop de genolls, el següent capítol d'una història que ja és extraordinària.