Nations League
Espanya converteix la victòria en rutina
La campiona del món, que tanca aquesta macroaturada amb quatre victòries, continua en estat de gràcia amb un bloc cada vegada més ampli en què cap futbolista desentona.
Espanya és, avui, la millor selecció del món. La conclusió admet escàs debat. Per començar, i com a argument més sòlid, és la vigent campiona del món. També continua sent, des de la consecució de la segona estrella, la primera classificada del rànquing de la FIFA, ampliant ara l’avantatge sobre la segona, l’Argentina. I, és clar, continua eternitzant la seva sorprenent ratxa d’imbatibilitat: ja són 42 partits sense conèixer la derrota, ni més ni menys que 929 dies, des del 22 de març del 2024, rècord històric del futbol de seleccions.
Per estendre el seu estat de gràcia, segurament el millor de sempre, en aquesta macroaturada de seleccions, Espanya ha aconseguit quatre victòries en quatre partits. A la Lliga A de la Nations League, la que reuneix els 16 equips més potents, només Portugal ha igualat el seu ple de triomfs. Anglaterra (14), gràcies al seu 0-7 contra Croàcia, és l’única que supera els seus 12 gols aquest mes.
Si es vol ser primmirat i posar un però a Espanya, es pot parlar dels cinc gols encaixats en quatre partits. Una xifra cridanera després d’un Mundial amb només un gol en contra (el de Bèlgica a quarts) en vuit partits però anecdòtica en la tempesta de bones notícies que envolta l’equip de Luis de la Fuente.
El seleccionador és avui un home encara més feliç que fa dues setmanes, quan va reunir els seus homes a Las Rozas per primera vegada després del Mundial. Sobre la gespa es va confirmar el que va prometre sobre que aquesta Espanya continuava tenint "fam" i "marge de millora". I potser la millor notícia per a De la Fuente és la constatació que la campiona del món té un fons d’armari que tendeix a infinit.
Només quatre sense jugar
Vint-i-cinc futbolistes han gaudit de minuts en aquests quatre partits, més dels 22 que van participar en el Mundial. Dels 29 jugadors que han estat concentrats, només quatre s’han quedat sense jugar: els lesionats Eric Garcia i Grimaldo, el porter Josep Martínez i el davanter Espí. I això tenint en compte les baixes per la retirada de Llorente i per lesió de Joan Garcia i Pedro Porro i que es van quedar a casa jugadors habituals en anteriors convocatòries com Gavi, Barrios, Aleix García, Mosquera, Borja Iglesias...
Vint-i-dos homes diferents han sigut titulars en algun dels quatre partits. Mikel Merino no va ser un d’ells, però tanca l’aturada amb tres gols i una assistència sortint des de la banqueta. Lamine Yamal, autor de quatre gols, és l’únic que ha sigut titular en tots ells, i ha jugat 281 minuts, l’equivalent a una mica més de tres partits complets. En defensa i porteria, les rotacions han sigut cartesianes: tres partits complets per al bloc titular (els del Mundial i Pubill) i un per als suplents.
Rotacions i debutants
Entre els centrecampistes, Fermín és el menys utilitzat amb 99 minuts i Merino l’únic que no ha sigut titular, tot i que és un dels quatre (amb Rodri, Pedri i Olmo) que ha participat en els quatre partits. En atac, Oyarzabal i Baena han sigut clarament els més utilitzats escortant Lamine, tot i que les dades estan molt condicionades per l’absència per lesió de Ferran i Nico Williams en els dos últims partits.
Notícies relacionadesI la millor notícia potser és que Espanya amb prou feines ha notat en el seu rendiment qui hi havia a la gespa i qui no hi era. Els minuts d’aclaparament a Wembley i Split van arribar amb el bloc titular al camp, mentre que la relaxació de la segona part contra Txèquia ho va fer amb molts suplents en lliça. En els quatre partits, potser menys en l’últim, la selecció ha gaudit de trams de joc brillants.
Iván Fresneda i Roberto Fernández s’han estrenat com a internacionals en aquesta aturada, tots dos jugant els 90 minuts contra Txèquia. El ple de triomfs, que garanteix la classificació per a quarts de final de la Nations League, permetrà a De la Fuente provar nous futbolistes d’aquí a un mes, si ho creu convenient. Un luxe que confirma l’estat de gràcia infinit en què viu Espanya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L'impacte de l'AVE a Urda va fer moure el tren Iryo a 47km/h en tres segons, segons la caixa negra
- Ramón Vallés, pilot, sobre la seguretat aèria: «Se'm posa la pell de gallina només de pensar que el que està passant al món ferroviari pugui passar al món de l'aviació»
- Diana Díaz, Fundación ANAR: «En el 80 % dels casos, l’agressor sexual és una persona molt coneguda, de l’entorn del menor»
- Investigació oberta ¿Per què el genoll i les mans sense ferides d’Isak Andic són decisius en la investigació? Tres claus del cas
- La caixa de ressonància Amaia Montero i la banalitat de l’escarni
