Un Lleida CF d’arrel popular

Al camp de sorra de Sunyer, un poble del Segrià de poc més de 300 habitants, obre aquest cap de setmana una nova era el Lleida CF, l’hereu sentimental de la UE Lleida que va jugar dues temporades en Primera Divisió i que després es va caure pels abismes de la ruïna econòmica. Els seus ossos es van estampar a la Quarta Catalana, més al fons impossible. Però en lloc de fer-se miques va camí de reconstituir-se gràcies al suport social. La refundació s’està fent des de molt avall, amb l’afany d’uns quants aficionats compromesos que van trobar la complicitat de 4.000 socis en el propòsit de crear un club d’arrel popular.

"És un club nou, diferent, que preserva la seva història, l’escut, l’himne, els colors, el camp i la identitat de tota la vida", remarca Juanjo Lecumberri, vicepresident, portaveu i fill d’un futbolista del club dels anys 80. Els impulsors van adquirir la marca, els trofeus, els documents i fins i tot les xarxes socials per donar continuïtat a un sentiment sense la llosa econòmica del passat. Un inici net, lliure de càrregues. I un enorme suport.

"Quatre mil socis és una barbaritat. I encara no ha començat el campionat. El Lleida no arribava a aquests números des dels anys 90. No hi ha precedents en el nostre futbol d’aquest suport incondicional en aquestes circumstàncies, i molt pocs en l’àmbit europeu", afirma Lecumberri.

Amb l’Ajuntament van acordar poder utilitzar el Camp d’Esports, compartit amb l’Atlètic Lleida, que juga en la Tercera RFEF. No hi haurà millor camp en tota la Quarta Catalana, sens dubte. El consistori socialista va accedir a prestar la instal·lació municipal després que el Lleida CF exhibís múscul en un acte fundacional al juliol que va sorprendre per la seva envergadura.

"Sempre he pensat que Lleida té una massa social adormida. En dies importants el Camp d’Esports s’ha omplert. S’havia desencisat per la gestió econòmica dels últims anys. I ara, al veure que el club passa a ser dels socis, que podran opinar i decidir, i que els que estem a la junta ho fem de manera altruista, molts s’han sumat al projecte", explica Lecumberri, autor del llibre Banderes blaves, un relat de records i sentiments al voltant del Lleida.

A l’èxit de socis s’ha unit el suport de més de 40 patrocinadors, sobretot petites empreses de la ciutat. O sigui, la bola es va fent gran. "Tot això ens dona força. Veiem que el potencial de creixement és enorme", diu Lecumberri. En un futur, l’entitat vol tenir un planter per ampliar la base social i alimentar el primer equip. Però tot al seu temps. Un maó a sobre de l’altre.

En contra de les dreceres

El Sant Andreu i sobretot el CE Europa són exemples de funcionament que el nou Lleida CF observa. També l’Orense. I l’Unionistas. Clubs amb esperit comunitari i dinàmiques particulars de les quals vol aprendre. La junta actual es proposa realitzar una assemblea informativa abans d’acabar el 2026 i una altra al concloure la temporada per ser ratificada, si així ho decideix la gent.

De moment, ha construït una plantilla per pujar immediatament en un campionat on només hi ha 13 equips, tots de la comarca del Segrià. Ha nomenat un cos tècnic molt complet, amb un entrenador, Roger Lamesa, que té experiència en la Primera Divisió femenina, i jugadors de nivell de categoria superior atrets per l’essència del projecte. Els tècnics cobren, però els futbolistes encara no. "Entenem que la Quarta Catalana és una situació circumstancial. No volem adaptar el grau d’exigència a la categoria".

Notícies relacionades

No s’ho creu ningú que Aprilia i Ducati no donin ordres d’equip en aquest apassionant final de Mundial

Mou, Gaspart i la sordidesa en el futbol

Lecumberri i la junta no es plantegen la drecera de comprar una vacant d’un club en una divisió superior. Ni tan sols passar a mans d’un empresari. "A allò de comprar una plaça, rotundament no. Volem ascendir al camp. I si vingués un empresari, jo a nivell personal diria el mateix. Soc partidari d’un model de club dels socis, però, com que seria una decisió estructural, com a junta hauríem de consultar-ho als socis en una assemblea", indica.

Tot això són qüestions hipotètiques. El present és popular i el futur comença en un modest camp de sorra a 16 quilòmetres de la ciutat de Lleida.