Lamine Yamal no descansa

Lamine Yamal no descansa. I no hauria de fer-ho, poden argumentar els que vulguin. Començant pel que fan De la Fuente i els seus col·laboradors. Pel paper fonamental que exerceix dins la selecció i per l’edat que té (19 anys), una joventut que li ha de permetre disputar tres partits en vuit dies. No cal dir-ho.

Però Lamine Yamal no hauria de ser tan imprescindible en el campió d’Europa i del món per batre un rival com la República Txeca. La seva alineació es podrien interpretar com un tàcit menyspreu a companys (¿Yéremi Pino? ¿Víctor Muñoz?) que no gaudeixen d’una oportunitat en una ocasió propícia. Pau Cubarsí, amb la mateixa edat que Lamine Yamal, i també titular en els dos duels anteriors, es va asseure a la grada perquè De la Fuente sí que va considerar que el defensa del Barça mereixia el repòs que no va tenir d’entrada Lamine Yamal.

El precedent del pubis

El seleccionador no va tenir en compte els precedents ni el que va haver de sentir l’any passat quan va forçar Lamine Yamal fins que es va lesionar al pubis. El setembre del 2025, l’extrem ja presentava molèsties quan es va incorporar a la selecció, però va jugar els dos partits de Bulgària i Turquia. Espanya guanyava per 0-3 al descans en les dues ocasions (va apallissar per 0-6 Turquia), però De la Fuente no el va substituir fins a haver traspassat el minut 70. Hansi Flick no va poder utilitzar l’extrem en quatre partits.

Lamine Yamal, per descomptat, volia jugar. I també volia reforçar la decisió del seleccionador. Al cap de 55 segons va disposar de la primera jugada que no va transformar. Com si competís contra si mateix en un exercici de rapidesa. Va marcar a Anglaterra al cap de 105 segons d’iniciar-se el partit i va aturar el rellotge als 70 segons contra Croàcia. Va ser igual d’útil i igual de valuós que marqués al cap de 321 segons (5 minuts i escaig).

Debuten Roberto i Fresneda

Aquest equip de suplents, amb el debutant Iván Fresneda com a lateral dret i l’espanyolista Roberto Fernández en punta, amb Robin Le Normand i Fran García, premiats després d’haver sigut cridats més tard per substituir lesionats, amb David Raya sota els pals, tenia un secret. El tenien els jugadors del Barça. Lamine Yamal tenia Fresneda al darrere i Roberto al davant, però quan aixecava el cap veia caure la pilota que li enviava Rodrigo, que estava al capdavant de les operacions amb l’acompanyament de Pedri, rebaixat a la categoria de suplent (momentàniament) amb Espanya. Les dues passades de gol les hi va donar Dani Olmo.

Notícies relacionades

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Alcaraz es corona a Tòquio i Sinner s’acomiada fins al 2027

Pino i Víctor van sortir a escalfar en el descans. Van substituir Lamine Yamal i Baena tot just reprendre’s el joc. El 2-0 de Rodri va enfortir el doble canvi que potser estava previst per endavant. Com si el blaugrana hagués tingut pressa per deixar l’obra culminada abans d’acomiadar-se. Espanya va acumular 15 rematades contra Anglaterra i en van ser 16 contra Croàcia. En una entusiasmada Oviedo, Espanya ja havia disparat fins a 14 vegades contra el marc txec en el primer temps.

El partit va canviar. Fonamentalment perquè Jirí Sláma, el desconcertat marcador de Lamine Yamal, alliberat de l’angoixa davant Víctor, va fer una gran correguda per marcar el 2-1.