De l’excel·lència a la indolència

El dia que Espanya va eliminar França del Mundial, Luis de la Fuente va dir al final del partit: "França ha tingut davant el millor equip del món". Ho va dir amb tal naturalitat i convenciment que no va gosar ningú discutir-ho.

L’Stradivarius de Lamine

Però avui es pot dir que Espanya és encara més exuberant que la que va guanyar el Mundial. Pel seu estil i perquè per primera vegada en la seva història té el millor jugador del planeta: Lamine Yamal Nasraoui Ebana. Un Stradivarius que Espanya, de naturalesa coral, no havia tingut mai.

Però hi ha un altre detall extraordinari: quan el d’Haro canvia les peces al tauler, el resultat i la percepció són idèntics. A Oviedo davant Txèquia el de La Rioja va revolucionar l’onze, però ho va fer mantenint Lamine en l’onze, tot i que havia obert la porta a reservar-lo. Però davant les absències de Nico Williams i Ferran Torres, el seleccionador va decidir convertir el blaugrana en la bandera d’aquesta selecció juntament amb Rodri. Al voltant va alinear un onze amb Raya, Le Normand i Fran García, a més dels debuts de Fresneda i Roberto. Davant la Txèquia de Santi Denia i Pablo Amo, un equip en construcció sense grans noms.

El partit va ser un calc d’altres d’anteriors, un exercici d’excel·lència futbolística amb pinzellades de Lamine, Pedri, Olmo, Rodri... 54 segons va trigar a rematar a porta Yamal i només cinc minuts a clavar un xut amb l’esquerra a la xarxa recordant que és el favorit a guanyar la Pilota d’Or. El culer ha marcat quatre dels vuit gols de la selecció en aquesta finestra. És el jugador que veuran tots els aficionats. Espanya va marcar i va rebaixar les revolucions perquè els txecs li exigien poc. Olmo va desaprofitar diverses ocasions fins que Rodri, la Pilota d’Or, va aparèixer a l’àrea i va convertir una pilota solta en el segon gol. Partit sentenciat al descans sense que Txèquia hagués trepitjat l’àrea amb pilota.

Notícies relacionades

Márquez derrota Martín on menys s’ho esperava

Salvar la humanitat

En el descans, De la Fuente va deixar a la caseta Lamine, que ja havia justificat el preu de l’entrada, i a Álex Baena. Víctor Muñoz i Yéremy Pino van sortir al camp, i amb els canvis Txèquia va deixar d’estar intimidada pujant la pressió i trepitjant l’àrea de David Raya. No hi havia senyal de perill a l’àrea del porter de l’Arsenal, però els de Denia i Amo van aconseguir refredar el partit i espessir el futbol de la selecció espanyola. Fins que en el minut 69, amb el Tartiere badallant, una estampida dels txecs va acabar amb el primer xut a porta i el primer gol en un llançament encreuat de Slama. La sortida de Fermín va reactivar alguna cosa en els de De la Fuente, tot i que els txecs van treure els seus centrecampistes amb més ofici i van discutir la pilota als espanyols.

La incertesa que oferia el partit, per l’ajustat resultat va poder acabar en empat quan Naderi va rematar a la xarxa un error groller de Raya, però l’àrbitre va anul·lar el gol per una falta prèvia tan tèbia com discutida. Un gol que va molestar Santi Denia i la banqueta, que es veien empatant amb Espanya. El gol darrer de Merino va foragitar els fantasmes i va disparar de nou els decibels del Tartiere, en un partit en què Espanya va passar de l’excel·lència a la indolència. Els de De la Fuente sumen nou punts de nou i s’acosten als encreuaments de la Nations League, la competició que va iniciar el cicle virtuós amb aquella Nations del 2022, després l’Eurocopa del 2024 i el Mundial del 2026.