Florentino s’amaga rere Mourinho i el vestidor fuig

L’explicació oficial referida a EL PERIÓDICO per fonts del club assenyala que "a l’haver finestra de seleccions els internacionals tenien permís per marxar del Metropolitano individualment a causa dels compromisos personals que tenien per temes de vols i viatges". La realitat és que fa temps que al vestidor cada jugador va pel seu costat i no hi ha sentiment de grup, especialment quan l’equip surt derrotat. Aquests dies, i aquesta temporada també quan guanyen, no passa cap jugador per zona mixta per donar la cara.

No obstant, el que més crida l’atenció és el silenci del club a escala institucional, que es refugia una vegada més rere l’entrenador i les seves intervencions a la sala de premsa. Això crida especialment l’atenció perquè quan José Mou rinho va negociar la seva tornada al Reial Madrid, un dels punts que va deixar clar va ser que no volia convertir-se en el portaveu del club i pronunciar-se sobre batalles alienes a ell, perquè havia vist com el Reial Madrid ha utilitzat Carlo Ancelotti durant anys com a portaveu, una cosa que després va assumir de mala gana un Xabi Alonso que sempre va portar malament les compareixences davant la premsa.

Conscient del soroll que envolta el club després de les eleccions i el 35% de vots de l’oposició liderada per la candidatura de Riquelme, o temes que tenen a veure amb el sobrecost de l’estadi o la figura opaca d’Anas Laghrari, Mourinho va demanar la designació d’un portaveu institucional.

Portaveu a desgrat seu

Però la realitat és que al final Mourinho s’ha convertit, amb sis rodes de premsa la setmana que hi ha Champions intercalada entre la Lliga, en el portaveu del club. El lusità fins ara ho portava amb paciència i resignació. La seva versió zen feia pensar que està més contingut per la maduresa dels seus 64 anys, però tot va saltar pels aires al Metropolitano, on va aparèixer amb un foli amb les imatges impreses de les entrades de Kang-In a Valverde i Romero a Bellingham. Mourinho va declarar la guerra al CTA i va menysprear Ortiz Arias ("pobre àrbitre"), marcant l’estratègia de l’entitat en aquesta arrencada de curs en què en set partits, suma dues derrotes i dues victòries in extremis.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Mourinho va tornar a ser protagonista, aquesta vegada per omissió, ahir a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, on es va fer la reunió anual d’entrenadors del futbol professional amb el Comitè Tècnic d’Àrbitres. La raó no té a veure amb el que ha passat al Metropolitano, on l’entrenador del Madrid va denunciar l’actuació arbitral, a més d’altres decisions en partits anteriors i designacions d’àrbitres i jutges de VAR. El motiu va ser un problema d’agenda que Mourinho ja va comunicar als organitzadors fa temps, al coincidir amb assumptes privats que havia de resoldre.

El Reial Madrid, després, feia públic un dur comunicat contra Javier Tebas, president de la patronal, per les seves crítiques al club: "Quan no és Negreira, és l’àrbitre. I quan no, que no és internacional…". En la nota emesa a mitja tarda d’ahir, el club va tornar a la càrrega: "Considerem intolerable que el president [de LaLiga] utilitzi la seva posició institucional per atacar el Madrid. Reacciona contra el nostre club permetent-se a més valorar la nostra estratègia esportiva, una cosa que és un despropòsit total i irresponsable. Tebas continua perjudicant la imatge de la nostra competició".