Mourinho perd el pols amb el vestidor del Reial Madrid

Clatellada per la fugida de Rodri

Set partits, sis de Lliga i un de Champions, han sigut suficients per confirmar al madridisme que no ha canviat res. Mourinho no és el de l’etapa anterior. Als 63 anys arriba una versió zen del lusità, que s’ha convertit en defensor a ultrança de la pitjor versió que es recorda de Vinícius al Bernabéu, mentre que ha mostrat cert desinterès a la sala de premsa per Arda Güler, l’únic jugador que fa funcionar orgànicament l’equip. No cal dir que Güler és una baula més feble que Vinícius. Explica el club que la clatellada pel fitxatge de Rodrigo Hernández pel Barcelona va ser molt forta per al tècnic, que va parlar dues vegades amb el capità de la selecció espanyola guanyadora del Mundial. Una primera conversa després de la qual Mourinho va donar per feta l’arribada del madrileny, ja que la sintonia entre tots dos va ser instantània. Però els executius blancs van demorar la negociació amb el Manchester City i el futbolista va decidir decantar-se a favor de l’interès blaugrana.

L’assumpte és que el Reial Madrid 2026-27 repeteix els errors i les rutines de l’equip que porta dues temporades sense aixecar un títol. Mourinho va arribar venent resultats i un Reial Madrid guanyador, però la realitat és que a les primeres de canvi ha encaixat la seva primera derrota a Sevilla, davant un Betis tebi, i hi suma una falta total de proposta futbolística. Es va anunciar un equip amb més ganes, però la realitat és que l’equip acaba tancat a la seva àrea en un bloc baix que el mateix Mourinho ha confessat a Valdebebas que l’incomoda. Es refugia per viure de les contres, fins i tot al Bernabéu, on va acabar demanant l’hora davant l’Inter a Champions, al qual va guanyar pels errors grollers dels italians i les aturades miraculoses de Courtois.

Aquest Reial Madrid de Mourinho ni tan sols defensa bé, per més que el lusità insisteixi en la feina tàctica defensiva i el compromís dels seus jugadors d’atac en la pressió. La realitat no és opinable. L’Espanyol, la Reial Societat, el Betis, l’Inter, el Rayo Vallecano i l’Elx li han marcat gols, i ha aconseguit mantenir la seva porta a zero només contra el Màlaga. Tots els equips li fan ocasions i en tots els partits Courtois realitza intervencions decisives.

La seva relació amb les estrelles no arriba al tracte fraternal que tenia Ancelotti amb els seus futbolistes, però dista molt de l’exigència natural que va acabar costant el lloc a Xabi Alonso. Mourinho ha arribat a celebrar els robatoris de pilota de Vinícius com a gols: «Qui ho dona tot no està obligat a donar més». De fet, el brasiler és el segon jugador de camp amb més minuts de joc (511) tot i que només ha anotat un gol en sis partits. El primer és Kylian Mbappé, que està més pendent de la Pilota d’Or i d’ajustar comptes a la sala de premsa. «Un jugador que marca 40 gols no pot ser un problema», va apuntar Mourinho sobre Kylian, a qui el Bernabéu també assenyala com unes de les causes que el Reial Madrid no hagi aixecat un títol en els dos últims anys. La Pilota d’Or que no va guanyar Vinícius podria ser la primera.

Indolència en les segones parts

L’últim símptoma preocupant de l’equip, que confirma la indolència d’una plantilla acomodada, és el costum que té de deixar-se portar quan els partits semblen resolts. Especialment en les segones parts, en què van perdre el partit amb un Betis al qual li van donar vida després de fallar ocasions en la primera part, davant un Espanyol a qui haurien hagut de sentenciar abans i van acabar guanyant en el descompte amb un gol d’Espí, o a Elx, on va passar exactament el mateix. Fins i tot contra l’Inter al Bernabéu, al qual anaven guanyant (2-0) al descans, i va fregar l’empat després del descans.

Notícies relacionades

Mou, Gaspart i la sordidesa en el futbol

Alcaraz cau eliminat a Shanghai pel belga Bergs en segona ronda

Mourinho està sent més sibil·lí que explícit en aquesta segona etapa al Madrid. Va insinuar després de la derrota contra el Betis que a Sevilla l’afició verd-i-blanca recolzava el seu equip els 90 minuts i no el xiulava, en un missatge clar als madridistes del Bernabéu. I a Elx va advertir, no sense raó, que van malgastar moltes ocasions per deixar el marcador sentenciat en la primera part. Missatges que alterna amb un discurs conformista que ha provocat que el madridisme caigui en la desil·lusió quan el curs acaba de començar.

Així arriba el Reial Madrid a un derbi que pot ser un punt d’inflexió o la metxa que faci explotar una situació, com ho va fer l’any passat amb Xabi. Després d’aquella derrota al Metropolitano, Jude Bellingham va tenir el seu primer enfrontament amb el de Tolosa, i en el viatge immediatament posterior al Kazakhstan, Valverde es va regirar a la sala de premsa i Vinícius li va fer una insolència al ser substituït. No sembla que això hagi de passar amb Mourinho, però el temor que el vestidor li tenia al portuguès a l’arribar s’ha convertit en simple respecte. No hi ha ni rastre del tècnic marcial i incendiari de la primera etapa. Així que les estrelles continuen fent i desfent com volen. Fins i tot Vinícius donava per fet ahir a la nit a les xarxes, després d’un partit espantós a Elx, que jugarà al Metropolitano. Motius hi ha de sobres perquè no ho faci, però aquest Mourinho no és el que era.