Antón és el rei i Faustino Oro, el príncep hereu

Arribar tard als llocs, més enllà de ser un costum lleig, també pot ser una manera de disparar l’adrenalina per als que disfruten amb la tensió d’esgotar al límit el temps del rellotge. Fins i tot es pot considerar una estratègia per generar incertesa en la persona que espera. D’això en saben en els escacs, on és una rutina freqüent.

Divendres 11 de setembre, Madrid. La nau Bellver és un antic cobert situat al barri de Tetuan, que fa un parell d’anys es va convertir en "un laboratori d’esdeveniments". Entre aquests, el torneig d’escacs Leyendas y Prodigios, que disputa la segona edició. Són les 10.45 del matí i només hi ha tres escaquistes presents. "Sempre arriben primer els nens perquè els seus pares els porten amb temps", apunta Jorge Domingo, entrenador i integrant de l’organització. Al costat seu, José Miguel Ortega, membre del Club Diagonal d’Alcorcón, que va fer taules amb Kaspàrov amb 8 anys, confirma que tot està llest.

A la nau hi ha l’indi Sarbartho Mani, campió mundial sub 10 que genera un efecte hipnòtic per la seva manera de moure’s davant el tauler i a la sala. Faustino Oro, que amb 12 anys s’estrena com a Gran Mestre en aquest torneig en què va guanyar la seva primera norma, i que arriba acompanyat de la Romina, la seva mare. El tercer és el també argentí de 14 anys Pancho Fiorito, el menor d’una estirp d’escaquistes que persegueix la primera norma de Gran Mestre.

El rellotge acaricia les onze del matí, hora d’inici, quan comencen a degotar participants: Pepe Cuenca, David Niño Antón (31 anys), Diego Flores, Omar Almeida… A l’arrencar la jornada encara no hi són ni Ivan Sokolov ni Adrián Suárez ni Flo (David Lariño). Per la seva banda, Helena Li Chen, de Fuerteventura amb ascendència xinesa, arriba caminant molt de pressa per deixar anar el mòbil al calaix i asseure’s. Moment en què l’àrbitre Eduardo López dona per oberta la sessió i adverteix en anglès que la sessió vespertina arrenca a les cinc de la tarda.

Sokolov arriba quan el seu rellotge ja ha consumit cinc minuts des que Pepe Cuenca ha mogut el seu peó. El rus, que va doblegar Kaspàrov a Wijk aan Zee, imposa amb el seu metre noranta i la seva sobrietat soviètica. Sokolov voleteja al voltant de la taula d’esmorzars omplint una vegada i una altra el seu got amb suc de taronja. I allà es creua amb Sarbartho, de qui podria ser avi.

No han passat cinc minuts quan Fiorito i Almeida firmen taules. L’argentí marxa i el caribeny ingressa a la cabina de comentaristes al costat de David Martínez El Divis, alma mater del torneig, i Mariano Sigman, neurocientífic i divulgador argentí que també és fundador d’aquesta singular competició. Segons després apareix per la porta la figura de David Lariño, Fo, amb una llauna de beguda energètica i amb cara que li ha costat aixecar-se.

Crida l’atenció que només els nens miren a la cara els seus rivals. Sarbartho amb atreviment, buscant respostes en els gestos dels seus adversaris. Els més veterans s’aïllen, com Sokolov, que utilitza les seves enormes mans a tall de visera per focalitzar el seu camp de visió al tauler. Faustino no mira els seus rivals amb la fascinació de l’indi, però llança mirades fugaces per sobre de les ulleres intentant advertir la reacció dels seus contrincants. Aquest matí té al davant David Antón, un escaquista científic i impenetrable. Són els que arriben més greixats pel seu calendari i aquesta partida és clau per al desenllaç del torneig, tot i que el castellà té un punt d’avantatge sobre l’argentí. Això explica que Fausti afili la seva habitual audàcia i, fins i tot jugant amb negres, no dubti a arriscar-se.

Aleshores Fo ja ha passat un parell de vegades per El Confesionario, hivernacle situat al pati on els escaquistes comparteixen els seus pensaments amb els seguidors. En la segona acaba les seves anàlisis apuntant: "Fa bon dia per anar a la platja, la pena és que aquí crec que no n’hi ha".

El llenguatge del cos delata l’ànim dels jugadors. Sokolov amaga els braços sota la taula i s’acosta al tauler. Pepe Cuenca recolza el mentó sobre la mà esquerra mentre el braç dret recull el colze. Per la seva banda, Faustino abaixa el cap i mira per sobre de les ulleres el tauler mentre Antón s’asseu després del moviment d’Oro amenaçant d’agafar la torre, però s’ho pensa millor. Fausti beu glops curts d’aigua, vigilant.

Sarbartho està dret escrutant el seu adversari, Pablo Almagro, quan entra molt de pressa Adrián Suárez, que s’asseu davant Li Chen i disposa només de 13 minuts. Suárez es disposa a jugar una partida ràpida, una cosa que la de Fuerteventura no tenia prevista i que li acaba jugant una mala passada.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Antón es menja un cavall mentre Fausti es cargola assegut sobre una de les seves cames. Pepe Cuenca esquiva les caselles maleïdes dels cavalls (B2, B7, G2 i G7 quan el rellotge comença a apressar-lo. Minuts més tard la polonesa Nadia Toncheva allarga la mà resignada a Diego Macías després de caure amb l’espanyol i José Martínez doblega l’argentí Diego Flores.

Les partides van arribant al final, igual que la gerra de suc de taronja que Sokolov s’ha acabat mentre asfixiava Cuenca amb la complicitat del rellotge. Quan Oro allarga la mà a Antón firmant taules, el torneig queda sentenciat. El matí acaba amb Sokolov i Cuenca firmant taules i Almagro superant Sarbartho. Al final es confirma la consistència d’Antón (cinc victòries i cinc taules) i la consolidació de Faustino, que "arriba per quedar-se". A més, Fiorito guanya la seva primera norma de Gran Mestre i Sarbartho Mani enlluerna tothom amb la seva simpatia i curiositat. Notable tancament a la segona edició d’aquest Leyendas y Prodigios.