Viatge balsàmic a Elx amb el Metropolitano de fons

El Reial Madrid s’enfronta a l’Elx amb el rum-rum dels xiulets que el Bernabéu ha dedicat al seu equip en cada un dels partits que ha jugat al coliseu blanc. Sortir de La Castellana suposa, per tant, un respir per a José Mourinho i el seu vestidor, a aquestes altures de la temporada. Els focus estan posats en Vinícius, que no acaba d’estar en el punt òptim que el retorni al jugador desequilibrant que va ser fa un parell de temporades. Des de llavors, al seu pobre rendiment se suma l’estigma de ser qui va desafiar Xabi Alonso en un pols que va liquidar el tècnic i que el madridisme no acaba de perdonar al brasiler.

Un element disruptiu

Mourinho va arribar per posar a ratlla un vestidor mandrós i aburgesat. Florentino no li va demanar excel·lència futbolística, li va demanar mà dura i resultats. I, com en la seva primera etapa, el crèdit del portuguès arribarà fins a on l’acompanyin els resultats. Jugar a ser resultadista és jugar a perdre, perquè la moneda acabarà sortint creu tard o d’hora, i en aquell moment no hi haurà altres arguments als quals aferrar-se. No hi haurà un llegat del qual presumir ni trofeus als quals abraçar-se. Per això es va fitxar Xabi al Madrid, per mirar de construir una identitat de joc, un estil que transcendís el marcador i generés una rutina de joc que l’acostés als títols dels quals Ancelotti es va allunyar, a l’entregar Florentino el poder al vestidor.

En realitat, el Reial Madrid va deixar de guanyar quan va aparèixer a la pissarra un element disruptiu com Kylian Mbappé, la presència del qual va desarmar una cosa que funcionava. Un equip que venia de guanyar la Champions a Wembley amb un joc recognoscible. Avui Mbappé es postula per a la Pilota d’Or i s’esborra dels actes corals del club, com la fórmula 1. A Madring hi van ser totes les estrelles blanques menys Kylian, que, per més que es resisteixi a admetre-ho, només pensa en els seus interessos.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Els blancs arriben a Elx amb rotacions en perspectiva. Mourinho no és gaire amic de canviar jugadors, però sap que diumenge podria sortir molt tocat del Metropolitano contra l’Atlètic de Simeone si no guanya. La urpada del Betis amanida amb els xiulets recurrents del Bernabéu han enrarit l’ambient d’un Reial Madrid que no entusiasma, ni tan sols il·lusiona, la seva afició. Diomande no va convèncer en el seu debut com a titular i Arda va demostrar que ara mateix és el creador natural de joc dels blancs. La titularitat de Vinícius, Mbappé i Bellingham va a càrrec del president i, en la resta de l’onze, caldrà veure com està Valverde, que arrossegava molèsties, i quant temps vol donar a Tchouameni.

Martín Anselmi, tècnic argentí de l’Elx, va deixar en la prèvia unes paraules que sonen a música per a Mourinho: "Serem 11 contra 11 i vull que tinguem la pilota". El Madrid cedirà la possessió als il·licitans, amb els quals no ha perdut en els seus últims 13 partits, per castigar la seva debilitat defensiva a la recerca del triomf abans d’anar al Metropolitano, on Mourinho i la seva gent s’abocaran a l’abisme per primera vegada aquest curs.