La tremolor blaugrana

Ho vaig passar molt malament, com si de nou aquell Llevant dels seus anys millors estigués buscant venjança. I és veritat que la va merèixer... El Barça s’ho pensa, i per això no agonitza. Juga, des del principi, com si estigués esperant una petita desgràcia, fins que la desgràcia li ve a l’equip contrari, convençut per una estona que l’equip blaugrana no tindrà, aquesta vegada, la sort d’encertar.

Aquesta vegada la incertesa del contrari, el Llevant blaugrana, va durar ben pocen la primera part, perquè hi havia fam de gol d’un dels més alegres del Barça de Flick, Xavi Espart, fet de La Masia però fet, sobretot, per jugar al Barça. Ell va ser, després, qui va donar al Llevant el primer senyal de la tremolor.

Notícies relacionades

Mor als 70 anys Ángel Arroyo, segon classificat al Tour del 1983

Evenepoel guanya el campionat d’Europa per la ‘photo finish’

En aquesta manera que té l’equip d’esperar que al contrari li sembli que les coses li aniran bé, aquest Barça d’aquests temps s’ho pensa. El contrari, per això, no sap què està pensant l’equip en el qual hi ha Raphinha. Aquest home, que es porta a les mil meravelles amb la sort, està fet per ser a tot arreu, i ja no només és el capità que el Barça necessita, sinó que és l’ull a l’aguait d’aquest temps. Lamine, que li va dir al Llevant quines eren les seves maneres quan no tenia la pilota, ja és el jugador que trenca qualsevol lloc del camp a favor dels seus (amb qui sap jugar) i en contra dels que no saben per on sortirà.

És un futbolista que ja s’assembla, del tot, al Messi que el va bressar, també en el seu mal humor, i és probable que aquesta notable capacitat per marcar i per passar li doni, al Barça i a ell mateix, un avenir extraordinari. Quan ell se’n va anar (malhumorat), el Barça va començar a trencar-se. De sobte va estar en perill i, si no hagués sigut per Adeyemi, aquest "uffff" que vam tenir els que mirem el futbol des de casa hauria sigut la primera ruptura d’aquest Barça que de vegades tampoc s’ho pensa.