Ensurt per aprendre: el Barça de Flick arrenca de rècord

El Barça va tenir un ensurt, va veure retallat el seu còmode 0-3 a un inquietant 2-3 que va preocupar, i molt, al tècnic alemany, perquè va detectar una inexplicable caiguda de tensió. Va quedar en un ensurt davant el fiable conjunt valencià, que no perdia a casa des del febrer passat. Atenuat tot després pel golàs d’Adeyemi, un acrobàtic davanter esquerrà que només sap marcar gols amb la cama dreta. Un suplent de rendiment immediat, com si portés tota la seva vida esperant ser vestit de blaugrana. Tot just 140 minuts ha jugat de Lliga, suficients per marcar tres gols. I tots amb la dreta.

Aquesta imponent cavalcada de l’exdavanter del Dortmund va calmar Flick després d’una segona part plena de problemes perquè el Barça, amb el penal de Lamine, va donar per liquidat i guanyat el partit. Víctima dels seus propis errors –greu el de Xavi Espart en l’1-3 quedant-se com una estàtua Christensen i fràgil com va estar Marc Bernal en l’inici del 2-3–, l’equip va saber que aquestes baixades de tensió competitiva poden ser terriblement nocives. Per això la preocupació de l’entrenador alemany, per molt que a la sala de premsa del Llevant llancés un missatge conciliador cap a la plantilla. Flick va estar comprensiu, entenent com fins i tot «normal» la caiguda de rendiment en una segona part que serà, això sí, molt estudiada.

Molt estudiada perquè el Barça va deixar d’emetre els senyals que el fan perfectament reconeixible, arribant en aquesta arrencada a xifres que no va aconseguir ni en la primera. Llavors, va sumar 15 punts de 15 de possibles, però amb menys gols (17) que ara (21). I en la segona, aquell empat a Vallecas amb el Rayo va deixar per a la posteritat una frase de Flick que va servir com a guia per no enredar-se en embolics d’autoestima i de panxa plena. «Els egos maten a l’èxit», va pregonar el tècnic. Com diumenge passat es va arrogar la condició de culpable del gol anotat per Iván Romero, que va aprofitar la inesperada ‘assistència’ de Xavi Espart. Estava cansat, i amb rampes, el jove i improvisat lateral esquerrà. Demanava ser substituït. Però l’entrenador va optar per esperar a prendre aquesta decisió.

El ‘mea culpa’

«El primer gol que vam encaixar va ser culpa meva. Volíem fer el canvi i Espart l’havia demanat, però vam decidir esperar. Però estic content, hem guanyat i hem tingut un gran inici de partit», va admetre Flick, que no va tenir cap queixa cap a l’actitud dels seus jugadors en la segona meitat. Més aviat va fer tot el contrari perquè va elogiar la capacitat que va exhibir el Barça per «sobreviure», aquesta va ser la paraula que va repetir Flick en diverses ocasions, superant l’angoixa que va viure en aquells instants fins que Adeyemi es va inventar una jugada monumental per apaivagar tant de murmuri.

Notícies relacionades

Claudia Pina, futbolista del Barça: «El millor club del món no està jugant a la lliga més competitiva»

Marc Márquez: «¿El títol? Un atleta viu en el futur»

Però l’ensurt va arribar. Va arribar coincidint amb aquesta arrencada perfecta del líder, que no ha notat l’absència dels seus davanters titulars la temporada passada. I ni tan sols el poderós Madrid de Mourinho, que se sustenta sobre Mbappé, Vinicius, Bellingham i el tímid Diomande, el pot mirar als ulls. Els madridistes han anotat 14 gols en les cinc primeres jornades, set menys que el Barça, que va rebre a València el missatge d’una simple desconnexió que li va poder costar car.

Va quedar finalment en un ensurt, que li va arribar a Flick en el millor moment possible. Amb un comodíssim matalàs de punts (15 de 15) i sense una rascada, però amb molts missatges, que ha de descodificar el tècnic amb la seva plantilla. Li queden dos partits abans de l’aturada (ve el Racing dimecres al Camp Nou i dissabte toca viatjar al Sánchez Pizjuán per enfrontar-se al Sevilla) per certificar un esprint inicial de Lliga irreprotxable.