El Barça contracultural d’Espart

I és quan un repara en Xavi Espart, un jovenet de 19 anys criat a La Masia, capaç de reinterpretar, reconstruir i recalcular sense que els espectadors sàpiguen exactament quin tipus de futbolista és o de què juga. Perquè Espart, esculpit com a centrecampista, parteix com a lateral esquerre, avança com a interior, i, al Ciutat de València, va marcar amb la dreta dins de l’àrea. El contracultural, el que no entenem, és encara addictiu. També els errors, perquè ens defineixen. Com el que va cometre el mateix Espart, compartit amb Christensen, i que va propiciar el primer gol d’un Llevant que, després del 0-3, va ser capaç d’ensumar l’empat amb un gol de Brugué en el 88 després d’una fallada de Bernal. Patir és també viure, sobretot quan en les teves files comptes amb un paio com Adeyemi, feliç en l’agonia. L’alemany es va sentenciar a la carrera i amb un aclaparador desplegament de tècnica.

El Barça va vèncer en qualsevol cas el Llevant, va enfilar la cinquena victòria seguida en una Lliga de distàncies homèriques, i va evidenciar que està preparat per joguinejar amb els ritmes que més li convenen. Davant el combatiu Llevant de Luis Castro, un bon equip, aguerrit i solidari, va fer dos gols en un parell de parpellejos en l’inici del primer acte, i un altre inicis del segon, per després potenciar el control que pot aportar-li Rodri.

Però tornem al principi i a com el Barça de Flick, en la seva versió més autoritària, es va posar sota el sol de València per marejar els rivals durant cinc minuts fins a aconseguir el 0-1. Tots els futbolistes de camp del bàndol barcelonista van tocar la pilota durant la llarga possessió que va coronar Xavi Espart amb el seu primer gol amb el primer equip del Barça. Tot i que va ser Rodri, al qual no li fa falta córrer sense sentit perquè ja li va bé accelerant amb un toc de pilota, el que va obrir els mars portant la pilota entre les línies del Llevant. A Fermín i Raphinha els va sortir la paret d’aquella manera. Però per allà hi havia Espart, a anys llum de les seves presumptes responsabilitats com a lateral esquerre, per rematar a gol.

Ja en avantatge, entre Raphinha i Lamine, que continuen amb la seva bonaventura, es van proposar solucionar la feina al més aviat possible. Raphinha va aconseguir caçar una gran passada vertical de Fermín gràcies a un control que va hipnotitzar la pilota, com si el seu botí fos un pèndol. Va esquivar Ryan cap enfora. I al veure que es quedava ja sense angle per al xut, va veure per la cua de l’ull que podia cedir a Lamine, que va clavar una martellada a la pilota per marcar el primer dels seus dos gols.

Amb un bon tram del primer temps per davant, el Llevant va intentar incomodar el Barça serrant les dents. Gerard Martín, que va tenir un dia regular, es va emportar un cop de colze que li va deixar el nas fet pols i rajant sang. Flick el va substituir després del descans per Christensen. En qualsevol cas, més enllà d’un parell d’intents de Brugué i de Víctor García, poc més podia fer el Llevant fins a la convulsa recta final davant el domini del Barça.

Notícies relacionades

Mor als 70 anys Ángel Arroyo, segon classificat al Tour del 1983

Evenepoel guanya el campionat d’Europa per la ‘photo finish’

Més encara quan Lamine va marcar el seu segon gol després de forçar un penal molt irresponsable de Mandi. Ja són sis els gols del davanter de Rocafonda en cinc partits de Lliga, bigolejador en els últims tres. Xifres que deixen sense resposta els qui li insisteixen que dispari la seva eficiència anotadora, però que encara no calmen l’adolescent, sempre amb ganes de més. No li va agradar ni un pèl que Flick, a 25 minuts del final i amb 0-3 al marcador, el substituís per Olmo. Adeyemi, que ja reclama la titularitat amb les seves actuacions, va agafar el relleu d’un Gordon que amb prou feines va poder contactar amb la pilota, i Bernal, despistat, va formar tàndem amb Rodri.

La tarda, abans que la resolgués Adeyemi, havia acabat per a Espart, emprenyat per permetre amb una mala passada el gol d’Iván Romero. Algun dia entendrà que no hi ha res més humà i pur que l’error.