El Barça contracultural de Xavi Espart s’imposa al competitiu Llevant i suma el cinquè triomf a la Lliga

Va vèncer en qualsevol cas el Barça al Llevant, va enfilar la cinquena victòria seguida en una Lliga de distàncies homèriques que domina –sis triomfs comptant la Champions–, i va evidenciar que està preparat per jugar amb els ritmes que més li convenen. Davant del combatiu Llevant de Luís Castro, un bon equip, batallador i solidari, el Barça va encaixar dos gols en un parell d’ulls clucs a l’inici del primer temps i un altre tot just començar el segon, abans de potenciar el control que li pot aportar Rodri. Perquè és l’exmigcampista del Manchester City el futbolista que necessitava Hansi Flick perquè els concerts de punk es reguin amb més aigua que litrones, i perquè no és el mal pla repartir-se rols al timó amb Pedri, que ja no ha d’exercir d’home orquestra en les tasques d’organització.

Però tornem al principi i a com el Barça de Flick, en la seva versió més autoritària, es va posar sota el sol de València per marejar els rivals durant cinc minuts fins a aconseguir el 0-1. Tots els futbolistes de camp del bàndol barcelonista van tocar la pilota durant la llarga possessió que va coronar Xavi Espart amb el seu primer gol amb el primer equip del Barça. Tot i que va ser Rodri, que no necessita córrer sense sentit perquè ja li va bé accelerar el joc amb un sol toc de pilota, qui va obrir espais entre les línies del Levante conduint la pilota. A Fermín i Raphinha els va sortir la paret d’aquella manera. Però per allà hi havia Xavi Espart, a anys llum de les seves presumptes responsabilitats com a lateral esquerre i que rondava la frontal de l’àrea, per rematar a gol. El xut, mossegat després de vorejar en un defensor, no va obtenir cap rèplica per part del porter Ryan.

Ja en avantatge, entre Raphinha i Lamine, que continuen amb la seva bonaventura, es van proposar solucionar la feina al més aviat possible. Va aconseguir caçar Raphinha una gran passada vertical de Fermín gràcies a un control que va hipnotitzar la pilota, com si el seu botí fos un pèndol. Va burlar Ryan cap enfora. I al veure que es quedava ja sense angle per al xut, va veure per la cua de l’ull que podia cedir Lamine Yamal, que li va donar una martellada a la pilota a l’àrea petita per marcar el primer dels seus dos gols. Va entrar a la porteria el cuir per dalt i com un llamp.

Amb un bon tram del primer temps per davant, el Llevant va intentar incomodar el Barça pressionant les dents. Gerard Martín, que va tenir un dia regular, es va emportar un cop de colze que li va deixar el nas fet pols i rajant sang. Flick el va substituir després del descans per Christensen. En qualsevol cas, més enllà d’un parell d’intents de Brugué i de Víctor García, poc més podia fer el Llevant fins a la convulsa recta final davant el domini del Barça.

Notícies relacionades

Márquez derrota Martín on menys s’ho esperava

Salvar la humanitat

Més encara quan Lamine va marcar el seu segon gol després de forçar un penal molt irresponsable de Mandi. Ja són sis els gols del davanter de Rocafonda en cinc partits de Lliga, bigolejador en els últims tres. Xifres que deixen sense resposta als qui li insisteixen a disparar la seva eficiència anotadora, però que encara no calmen el geni adolescent, sempre amb ganes de més. Una altra vegada, no li va agradar ni un pèl que Flick, a 25 minuts del final i amb 0-3 al marcador, el substituís per Dani Olmo. Adeyemi, que ja reclama la titularitat amb les seves actuacions, va prendre el relleu de Gordon, que amb prou feines va poder entrar en contacte amb la pilota, i Bernal, una mica despistat, va tornar a formar tàndem amb Rodri gràcies al descans final de Pedri.

La tarda, abans que la resolgués Adeyemi, havia acabat per a Espart, emprenyat per permetre amb una mala passada el gol d’Iván Romero. Algun dia entendrà que no hi ha res més humà i pur que l’error.