Celebració inèdita

Les 60 penyes extremenyes del Barça encaren el difícil relleu generacional

L’encariment de les entrades, els llargs desplaçaments per veure l’equip i el canvi d’hàbits entre els joves preocupen els penyistes

Les 60 penyes extremenyes del Barça encaren el difícil relleu generacional
2
Es llegeix en minuts
Begoña González

Catalunya també se celebra a Extremadura des de fa molt temps i de maneres molt variades, més enllà de la Diada d’aquest any. Ho saben bé els aficionats del FC Barcelona en aquesta comunitat autònoma, que fa dècades que dona suport al seu equip des de la distància. "Ser del Barça va ser un acte de rebel·lia", explica Miguel Ángel Cruz, president de la Federació de Penyes del FC Barcelona d’Extremadura. Després de dues dècades al capdavant de l’associació, coneix bé el vincle que uneix el club blaugrana amb la comunitat extremenya.

"Aquí, al final, es posa molt èmfasi en el Reial Madrid. I per a molts, ser del Barça és, d’alguna manera, un acte de rebel·lia, perquè als anys 80, quan jo vaig començar a ficar-me a l’equip, el Barça tampoc és que guanyés gaire. Alguna Copa del Rei i poc més", recorda Cruz. Donar suport al club des de fora de Catalunya també té els seus sacrificis, des dels llargs desplaçaments amb autocar fins a la dificultat per seguir el dia a dia de l’equip. "Els mitjans aquí són més centralistes i donen molta més informació del Reial Madrid, però moltes vegades connectem amb TV3 o Esport3 per tenir més dades", assenyala.

Actualment hi ha al voltant de 60 penyes del club blaugrana reconegudes oficialment a la comunitat, tot i que hi va haver un moment en què van arribar a superar les 90. "Cada vegada costa més involucrar els joves", sentencia Cruz. La política també ha condicionat en alguns moments el creixement d’aquestes associacions. "L’època del Procés va ser una mica més complicada, però sempre vam treballar per fer entendre que el club és una cosa i les ideologies, una altra. Nosaltres donem suport al Barcelona, que és un club esportiu", explica.

Un dels principals reptes a què s’enfronten ara les penyes és, precisament, l’envelliment dels seus associats. "Estar en una penya és dedicar-li temps i ganes al teu equip i això cada vegada costa més que la gent ho faci, sobretot els més joves. A més, cada vegada és més car i tot això impedeix als joves unir-s’hi", assenyala el president. El preu de les entrades i els llargs trajectes amb autobús des d’Extremadura fins a Barcelona fan que, en moltes ocasions, els aficionats optin per desplaçar-se als estadis rivals de les comunitats veïnes o de Portugal.

2.000 km per veure el Barça

Notícies relacionades

"Fletar un autobús a Barcelona, a les penyes ens costa més de 3.000 euros perquè, a més, el preu del combustible ha pujat molt. Si a això hi sumem que les entrades ronden els 150 euros i la despesa d’una nit d’hotel, t’adones que és pràcticament un luxe", afirma Cruz. Des de les localitats més orientals d’Extremadura, el trajecte més curt fins a Barcelona ronda els 900 quilòmetres, però hi ha penyes que han de recórrer més de 1.200 quilòmetres només d’anada fins a l’Spotify Camp Nou.

"De vegades és molt sacrificat. Ens en anem amb autobús un divendres a la nit, veiem el partit i tornem diumenge a la nit a la carretera. Però sempre val la pena", assenyala Manuel Gil, president de la penya de Villanueva de la Serena.