EL PARTIT DEL BERNABÉU

Golejada, relaxació i més xiulets

Dos errors de Lejeune en el primer quart d’hora aplanen la victòria del Madrid contra el Rayo. Una desatenció de Vinícius va revifar els vallecans i va provocar l’enuig del públic.

Golejada, relaxació i més xiulets
2
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Quatre gols contra la Reial Societat, molts altres contra el Màlaga i quatre més contra el Rayo. El Reial Madrid s’ha espavilat en aquest inici de temporada a tancar unes de les ferides més greus que va generar l’any passat: que al madridisme li torni a venir de gust acudir al Bernabéu a veure un partit de Lliga. I tot i que els gols sempre es disfruten, la deixadesa blanca en alguns trams de la segona part va tornar a provocar xiulets a Chamartín. Encara li queden deures perquè la seva afició acudeixi al seu temple sense l’escopeta carregada.

Això estan treballant José Mourinho i els seus, que, malgrat tot, ahir a la nit van tornar a viure una vetllada de lliga sense gaires conflictes al seu estadi. Va posar-hi molt de la seva part un Rayo càndid i temerari. I si una cosa està clara amb aquest Madrid és que concedir-li espais i fer-li regals és un passaport directe al patíbul. Si es cometen dos errors flagrants en el primer quart d’hora, la mort és inevitable.

Això és el que va fer Florian Lejeune al Bernabéu. Un dels estendards i homes més fiables del Rayo durant l’últim lustre va comparèixer en el partit cometent un clar penal sobre Carreras que Mbappé va transformar per treure’s el mal gust de boca del penal que va fallar vuit dies abans contra el Betis. Tres minuts després, Lejeune va regalar una pilota a Vinícius. La jugada, amb el Rayo desordenadíssim per evitar l’inevitable, va acabar amb Mbappé regalant el segon gol de la nit a Carreras.

Allà va semblar que s’acabava el partit i tampoc s’intuïa necessari esperar al tercer gol, marcat per Bellingham en el 35 després d’un bon centre ras de Vinícius. El Rayo havia regalat tant i estava tan atordit que semblava inviable que s’aixequés de la lona. Si ho intentava, com en un xut llunyà de Pedro Díaz, sortia Courtois per fer una gran parada.

El pal va evitar que Mbappé elevés el compte blanc als quatre gols abans del descans. El mateix que va passar després de l’entretemps amb una nova fuetada de Pedro Díaz. Era igual: disfrutava un Bernabéu que va assistir a la primera titularitat de Diomande –bastant discreta– amb entusiasme i expectativa. Al madridisme li venia de gust aplaudir a l’ivorià.

Al contrari del que passa amb Vinícius, que va desencadenar xiulets quan va regalar a Camello el gol que retallava distàncies amb una pèssima passada cap al darrere fruit d’una evident falta de concentració i tensió competitiva. El brasiler té feina per recuperar la confiança del públic que fa no tant l’idolatrava.

Güler posa ordre

Notícies relacionades

A partir del gol, el Rayo va guanyar confiança i els xiulets van tornar al Bernabéu, perquè quasi tot l’equip es va relaxar al contagiar-se de la deixadesa de Vinícius. Courtois va tornar a aparèixer. El so de vent va parar quan va sortir Güler i, com de costum, el futbol del Madrid va tornar a tenir sentit. El turc no és el millor jugador de la plantilla blanca, però sí que està sent, amb permís de Courtois, el més imprescindible.

En aquella estona final, el debutant Audero es va lluir fins a cinc vegades per negar el quart gol als blancs. Ja en el descompte, i sense Vinícius al camp, res va poder fer el porter rayista perquè Mbappé rematés el partit.