Espanya es queda a les portes

Les de Méndez van competir la semifinal als totpoderosos Estats Units, però el fons de banqueta i la permissivitat arbitral amb les nord-americanes van ser clau. Avui lluitaran pel bronze amb Alemanya, a la qual ja van guanyar de 30 punts.

Espanya es queda a les portes

alberto nevado / Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

Periodista

Especialista en Esports

ver +

Espanya va donar la cara, va confirmar que té talent per guanyar qualsevol equip i es va quedar molt a prop d’entrar a la final. Així, l’últim quart se li va fer llarg i es va quedar a les portes d’aconseguir-ho. Espanya va competir com s’esperava davant la profunditat de banqueta de la selecció dels Estats Units, que es va mostrar molt agressiva en defensa i a la qual van permetre molt al darrere. Ara es jugaran el bronze amb una Alemanya que arriba com un coet però a qui van guanyar en la fase de grups per 30 punts, més enllà que siguin les amfitriones.

Les de Méndez van competir en el primer parcial, en què només van perdre de tres, i es van refugiar en una bona defensa i poder a la pintura, a més de l’encert d’una Iyana Martín que va acabar liderant Espanya en anotació amb 17 punts, malgrat els seus 20 anys. Espanya va posar tot el que tenia en defensa, fins al punt d’arribar igualada a l’últim acte. Després de cedir en el primer quart, va igualar el segon amb un parcial de 18-18 i va guanyar el tercer (21-18).

Va cridar especialment l’atenció la permissivitat arbitral amb la defensa nord-americana. Les jugadores estatunidenques van llançar 35 tirs lliures i les espanyoles només 11. Les ianquis ja n’havien llançat 21 (15 d’anotats) quan Iyana va llançar els dos primers per a Espanya (28-33). Al descans, el parcial des de la línia de personal era escandalós (4 a 27), amb un marcador de tan sols tres punts favorable als Estats Units (36-39), que aleshores sumava 19 tirs lliures convertits per tres de la selecció. Així resulta complicat enfrontar-se a qualsevol rival.

Les de Méndez van mirar de fer-se fortes a la zona amb Awa Fam (9 punts), Carrera (6) i Gustafson (6), però Breanna Stewart (16 punts i 6 rebots) va mostrar el seu liderat acompanyada a la pintura per Aliyah Boston. Malgrat que Caitlin Clark només va anotar un punt i Angel Reese, cinc, les nord-americanes van continuar tirant de fons de banqueta per mantenir a ratlla les espanyoles.

El quart final va decidir el pas

Però va ser al quart final, en el qual Espanya només va aconseguir fer dos punts en els cinc primers minuts i vuit en el total del quart, en què les de Méndez van perdre el pas a la final. A Espanya li va començar a rodar el cap, i això va generar diverses pèrdues evitables, amb els Estats Units carregant a la zona per sumar un parcial de 0-8 que va deixar el marcador en 60-70. Va ser el principi del final perquè les nord-americanes es van fer fortes a la zona amb una defensa intensa que va comptar amb la connivència arbitral, i el final es va trencar a favor de les nord-americanes, que lluitaran per l’or avui contra França (20.00).

Notícies relacionades

Espanya va donar la cara, va mostrar la seva competitivitat i va acabar oferint una bona versió que la fa arribar a la lluita pel bronze amb bones vibracions. Iyana Martín, una de les líders de l’equip espanyol malgrat la joventut, deixava clares les sensacions davant la final pel bronze contra Alemanya: "Fa ràbia. Estic immensament orgullosa d’aquest equip. Ens hem buidat, ho hem intentat de grat i per força i ho hem defensat fins al final. No parlaré dels àrbitres, però qualsevol que hagi vist el partit que opini del que hagi d’opinar. Les hem fet anar fins al límit i han passat por. És una bona presentació de cara a pròxims tornejos. Ara ens toca lluitar per la medalla que plasmaria la feina que hem fet. Hi deixarem la pell".

Avui diumenge, a les 16.30 (Teledeporte i Movistar), les de Méndez provaran de culminar l’objectiu que es van fixar quan van arribar al Mundial: penjar-se una medalla. Els Estats Units ja saben que en els pròxims Mundials tenen una rival complicada de doblegar i Espanya també sap que té una selecció per somiar. Aquesta vegada va morir a les portes de la glòria, però la meta era competir contra un combinat que fa 20 anys que no perd, i lluitar per la medalla, fos el color que fos. Tot fa pensar que aquest equip, que està gestionant un canvi generacional, té qualitat i talent de sobres per doblegar de nou les amfitriones i aconseguir la medalla de bronze. Seria l’onzena que es penjaria Alba Torrens. Avui toca culminar la missió.