El club que va arribar de Catalunya a Burguillos fa 30 anys

Santos Méndez, que va emigrar des d’Extremadura als 60 i després va tornar, va fundar un club que uneix tota la seva família

A l’estiu de 1986, Santos Méndez va prendre una decisió que acabaria canviant, sense pretendre-ho, la història esportiva de Burguillos del Cerro. Feia més de dues dècades que era a Catalunya, tenia feina i allà havien nascut els seus quatre fills amb la seva dona Luisa: Santos, Óscar, Esther i María Luisa. Però va decidir tornar-hi 22 anys després d’haver-ne marxat. La família Méndez González va tornar així a Burguillos amb quatre fills de 18, 16, 14 i 12 anys. En aquell viatge venia també una cosa que acabaria formant part del poble durant les següents tres dècades: la passió de l’Óscar per l’hoquei sobre patins. El futbol mai el va atraure i amb uns set anys va començar a practicar hoquei sobre patins. El problema va arribar quan va tornar a Burguillos amb 16 anys: l’esport que havia practicat durant tota la seva infància no existia. "Va ser un dels pals més grans que em vaig emportar", recorda. El seu pare va trobar una alternativa a Sevilla. Allò va acabar cansant-lo i va deixar l’hoquei durant tres o quatre anys.

Va començar a entrenar grups de nens els caps de setmana a la pista de l’escola pública. Després van començar a arribar més nens. "Se n’anaven apuntant cada vegada més...", recorda. El 1996 va néixer oficialment el club d’hoquei de Burguillos del Cerro. Aquest any celebra tres dècades de vida. Al cap de poc temps, els seus equips de base van començar a competir a Portugal. Després van arribar els viatges i les temporades davant equips de Madrid, València o Andalusia. El Burguillos ha aconseguit quatre ascensos i ha disputat tres temporades en Plata, la segona divisió, un recorregut singular per a un club d’un municipi que s’acosta als 3.000 habitants. Avui el projecte torna a posar bona part dels seus esforços al planter. La seva fórmula per al futur és senzilla: "Mentre hi hagi nens, el club continuarà existint. El dia que no els tinguem, s’ha acabat". Amb una vida marcada per aquest viatge d’anada i tornada, l’Óscar contempla amb certa distància la celebració de la Diada a Extremadura. Creu que la iniciativa "arriba una mica tard" i que hauria tingut més sentit anys enrere, quan era més present la generació d’extremenys que va emigrar a Catalunya per treballar i va contribuir al seu creixement. Tot i així, la rep bé si aquest és precisament el sentit dels actes. "Si ho fan per un reconeixement a la gent d’Extremadura que se’n va anar a treballar, doncs benvingut sigui", afirma.

Temes:

Extremadura Portugal

Inicia sessió 0 Comentaris