Marian Otamendi, CEO del World Football Summit: "Fa deu anys el futbol femení era més activisme que negoci"

Marian Otamendi fa una dècada que és al capdavant de World Football Summit (WFS), plataforma que va cofundar a Madrid el 2016 per connectar els principals actors de la indústria del futbol. En vigílies de la desena edició de WFS Madrid, que se celebrarà els pròxims 15 i 16 de setembre a La Nave, la directiva analitza la transformació del futbol femení, els reptes de governança i el futur d’una indústria que afronta una nova etapa.

En 10 anys el futbol ha canviat molt, entre altres coses amb la irrupció del femení com a fenomen global. ¿Quina diria que ha sigut la transformació més determinant?

Fa deu anys el futbol femení era més un acte d’activisme que un negoci per si mateix. Avui ja és un negoci, amb reptes per afrontar, però sens dubte és un negoci. La professionalització hi ha tingut moltíssim a veure i les dades mostren que cada vegada hi ha més inversió i, a canvi, més retorn.

¿Encara pot créixer més?

Sens dubte. Crec que estem al començament d’una corba ascendent i espero que ho sigui durant moltíssims anys. Hem entrat en un cercle virtuós: la professionalització ha permès tractar el futbol femení com un producte audiovisual de qualitat, això atrau audiències i espectadors als estadis i, al seu torn, fa que les marques s’interessin i inverteixin. Els ingressos més forts permeten atraure més talent i també revertir en el futbol base. L’augment de les fitxes federatives és el talent del demà. Tanmateix, encara li queda moltíssim recorregut.

¿Què ha de passar perquè continuï creixent?

Dels 16 equips de la Lliga F, només tres van tenir beneficis l’any passat i la resta encara viu bastant subsidiat per les seves seccions masculines. És qüestió de temps, però és important que es vagin separant les estructures. El Barça porta molt avantatge perquè ha creat una estructura comercial pròpia per a la seva secció femenina, amb un staff que funciona al marge del masculí.

¿Per què creu que marques i clubs encara no exploten tot el potencial del futbol femení?

Crec que Espanya continua sent un país bastant conservador. El futbol femení encara és una cosa nova i hi ha abismes culturals que fan que juntes directives molt masculines no n’acabin de veure la importància o tot el seu potencial. Els clubs masculins haurien de posar les seves infraestructures i els seus grans recintes a disposició de totes les seves seccions femenines.

La maternitat i la congelació d’òvuls han entrat en el debat recentment. ¿Com ho contempla la indústria?

Les futbolistes, igual que qualsevol esportista, si volen ser mares han de tenir el seu reconeixement i no ser penalitzades. Tot i que és cert que depenen del seu cos i que, en el seu cas, una maternitat pot suposar un tall més abrupte que en altres professions. Que es faciliti la congelació d’òvuls –no com a única mesura, sinó com una més– em sembla positiu. Qualsevol cosa que permeti que una esportista tingui tranquil·litat d’esperit és bona. I si volen ser mares mentre estan en actiu, també cal donar-los facilitats. Crec que aquesta serà una de les reivindicacions dels sindicats en la renovació del conveni.

De cara a la pròxima dècada, ¿on ha de posar el focus el futbol femení?

Cal actuar en molts fronts, com que les jugadores comencin a jugar a grans recintes, cuidar més el producte audiovisual o fer més accessible el consum de futbol femení. Això augmentarà les audiències i, amb aquestes, el valor de la competició. I aquest valor permetrà que reverteixi més diners en la indústria. Tanmateix, el recorregut és immens. Encara hi ha moltes escoles que no tenen ni equip femení. Tan bon punt les nenes que ara estan federades es converteixin en Alèxies i Aitanes, el producte millorarà i la qualitat de la competició també.

¿Continuen sent en el futbol en general la governança i l’opacitat dos grans reptes?

Sí, hi ha d’haver més transparència en la presa de decisions i en els òrgans d’elecció. La limitació de mandats ha de ser real, cal propiciar la rotació i facilitar l’arribada dels millors. Moltes vegades es veu un cert sistema clientelar i això no afavoreix l’arribada dels més preparats. L’esport té un llarg camí per recórrer. També crec que l’arribada de dones als llocs de decisió aportaria molt. Ja estem bastant representades en càrrecs intermedis, però totalment absents dels càrrecs crítics. Aportaríem noves maneres de treballar, més horitzontals, col·laboratives i amb més empatia.

Notícies relacionades

Márquez derrota Martín on menys s’ho esperava

Salvar la humanitat

¿Què està impedint aquest salt?

És una barreja de factors. Moltes vegades es diu que no hi ha dones preparades, però n’hi ha, i moltes. El que cal fer és anar a buscar-les. Però també hem de fer autocrítica. Quan ens truquen, hi hem de ser. Les juntes encara són molt masculines i també poc acollidores. Aquest aspecte també cal canviar-lo, especialment de cara a les noves generacions que venen.