Un GP de Fórmula 1 a Madrid, el projecte impossible que es va fer realitat: «Molta gent va pensar que era una broma»

Gairebé nou anys després, aquella idea impossible s’ha fet realitat. Sense la nocturnitat de Singapur ni un traçat pels llocs més icònics de la ciutat, això ja era massa, inviable de tot punt, Madrid acull el Gran Premi d’Espanya en un circuit semiurbà anomenat Madring. Un traçat de 5,419 quilòmetres i 22 revolts que ja s’anuncia com «el millor del món» i l’únic del calendari, presumeixen els seus organitzadors, al qual es pot arribar amb metro: la parada Feria de Madrid (línia 8) és davant la recta de meta.

La Fira de Madrid, Ifema, és la que dona suport institucional i físic al gran premi. Els pilots envoltaran les instal·lacions del recinte de pavellons ubicat al costat de l’Aeroport de Barajas i s’endinsaran en terrenys que fins ara estaven sense urbanitzar a l’emergent barri de Valdebebas, davant la Ciutat Esportiva del Reial Madrid, parcialment destinats al festival MadCool fins al 2023.

Tots els ulls sobre La Monumental

Allà s’ha construït La Monumental, la joia de la corona, un revolt amb un traçat semicircular de 550 metres, el més llarg de tot el calendari, amb un peralt que arriba al 24% i una altura màxima de 10 metres. Aspira a ser el segell distintiu d’un GP que se celebrarà, almenys, fins al 2035.

L’acord d’IFEMA (que exerceix de promotora) amb la FIA, la confidencial quantia del qual s’estima per sobre dels 30 milions d’euros anuals, ha desplaçat parcialment Montmeló del calendari. El circuit català allotjava el GP d’Espanya de manera ininterrompuda des de 1991 i a partir d’ara només acollirà l’F1 en els anys parells (2028, 2030 i 2032), en alternança amb el GP de Bèlgica.

El final del contracte vigent del Circuit de Barcelona-Catalunya amb la FIA va ser la finestra d’oportunitat que va aprofitar Madrid per trobar el seu buit al calendari. Stefano Domenicali, CEO de la competició, es va deixar seduir des del principi pel projecte que De los Mozos es va entossudir a transformar en realitat quan va arribar a la presidència d’IFEMA després de tota una vida en la indústria del motor, el 2021. «Sembla que va ser ahir quan estàvem a Madrid anunciant aquest pla i sembla que va ser ahir quan molta gent va pensar que era una broma», recordava aquests dies l’executiu de l’F1.

L’impacte econòmic del GP

El projecte es va desenvolupar sota la premissa que no tindria cap cost per als madrilenys, un condicionant que els partits de l’oposició denuncien que no s’ha complert. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, defensa que «és una gran inversió que no costa al contribuent madrileny» i estima que «generarà al voltant de 450 milions d’euros d’impacte econòmic cada any i 8.000 llocs de treball directes i indirectes a la regió». Un recent informe de PwC fa un càlcul similar: 467 milions i 8.850 llocs de treball. Els organitzadors estimen un impacte de 83 milions d’euros anuals en taxes i impostos.

Les entrades s’han esgotat aquesta setmana i s’estima que al voltant de 75.000 persones de fora de Madrid (40.000 estrangers) acudiran a la capital aquest cap de setmana. L’Ajuntament i la Comunitat reforçaran el transport públic amb més freqüència de metro i autobusos llançadora des de diferents punts de la ciutat per poder absorbir els prop de 124.000 assistents. La previsió (i el desig, per evitar embussos) és que el 75% d’ells recorrin al transport públic.

Les crítiques dels veïns

Els lloguers turístics als voltants del circuit es van disparar mentre creixien les crítiques veïnals pel soroll dels tests de fórmula 3 realitzats en les últimes setmanes. Fins i tot José Mourinho, entrenador del Reial Madrid, va fer broma fa uns dies sobre el tema, ja que l’equip blanc s’estrena a escassos metres de Madring.

L’objectiu, és clar, és oferir un gran espectacle esportiu. Però no només això. Des que Liberty Media va comprar l’F1, fa ja una dècada, el negoci s’ha anat encaminant cap a l’oferta de grans espais d’oci i negoci, on el que passa a la pista és només una part de l’«experiència», com explica De los Mozos. En aquesta línia, Madring presumeix del pàdoc més gran del món» del circuit i de «la ‘fanzone’ més gran del món», de 155.000 metres quadrats, en paraules de García Abad, el director general. Madrid aspira, de fet, a fixar un nou estàndard al calendari europeu, a imatge de l’ocorregut amb Miami a Amèrica.

Una pista molt exigent

Notícies relacionades

Mor als 70 anys Ángel Arroyo, segon classificat al Tour del 1983

Evenepoel guanya el campionat d’Europa per la ‘photo finish’

«Madring tindrà el millor de Mònaco, el millor de Spa i el millor de Silverstone», va arribar a dir García Abad, citant tres de les grans catedrals d’aquest esport. En l’estrictament tècnic, es preveu que no sigui un circuit procliu als avançaments i en el qual els errors es paguin cars, perquè no està sobrat d’escapatòries. Una pista més de pilots que de cotxes, amb molts murs perillosos. Entre la novetat i les característiques pròpies del circuit, la previsió és que apareguin diverses banderes vermelles per accidents.

Per als nostàlgics de l’automobilisme, es tracta de la tornada de la Fórmula 1 a Madrid 45 anys després de l’últim GP d’Espanya al circuit del Jarama. Aquest palmarès el va tancar el 1981 Gilles Villeneuve. Demà, hi haurà una nova llista de guanyadors per estrenar. Això sí, qui aspiri a un final perfecte, amb Carlos Sainz o Fernando Alonso escoltant l’himne d’Espanya al podi, que se’n vagi oblidant. La història l’escriurà un altre.