F-1, NFL, Champions... ¿Jocs?

La temporada esportiva de la ciutat de Madrid, més enllà dels partits de futbol i bàsquet habituals dels seus principals equips, arrenca aquest cap de setmana amb el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1. El 8 de novembre, els Cincinnati Bengals i els Atlanta Falcons disputaran al Bernabéu el seu partit de lliga regular de l’NFL. Potser a l’abril, encara no està confirmat, el palau de Cibeles acollirà per quart any consecutiu l’entrega dels premis Laureus. A finals d’aquell mes, a la Caja Mágica es disputarà el Masters 1000 de Madrid. I el 5 de juny, el curs es tancarà amb la final de la Champions masculina al Metropolitano.

Un rere l’altre, els grans esdeveniments internacionals van passant per Madrid, en una aposta decidida per les autoritats municipals i autonòmiques per convertir la capital d’Espanya en un hub de primer ordre en la indústria de l’esport mundial. I per exercir un lideratge nacional que Barcelona, a l’empara dels Jocs Olímpics de 1992, va tenir de manera indiscutible durant algunes dècades i pel qual continua licitant, com va demostrar amb el Grand Départ del Tour de França fa tot just dos mesos.

El vell anhel olímpic

L’olímpica és, precisament, l’assignatura pendent de Madrid. No existeix avui un projecte de candidatura ni tan sols esbossat, però tant l’alcalde Martínez Almeida com la presidenta Díaz Ayuso han reivindicat la vigència de l’aspiració olímpica de la ciutat sempre que se’ls ha preguntat per ella. No obstant, els successius fracassos per a les cites del 2012, el 2016 i el 2020 conviden a la prudència. Els del 2036 són els primers del calendari sense assignar (passarà el 2029), però Doha sembla una clara candidata. El 2040, per tant, seria la finestra d’oportunitat real més pròxima, però encara queda molt.

Abans que això, Madrid aspira a acollir al Bernabéu la final del Mundial 2030 que Espanya organitza junt amb Portugal i el Marroc. Barcelona, amb el Camp Nou, també està en aquesta pugna, però l’amenaça més gran la representa Casablanca i el seu monstruós Hassan II, un estadi encara en construcció que tindrà 115.000 butaques, el més gran del món. I, sobretot, l’entesa de l’ara discutidíssim Gianni Infantino amb el règim marroquí.

El Metropolitano també serà seu del Mundial, així com de la final de la Champions masculina d’aquesta temporada. L’estadi de l’Atlètic acull el gran partit de l’any per segona vegada en una dècada, després de fer-ho en l’edició del 2019, guanyada pel Liverpool contra el Tottenham. El Camp Nou aspira a agafar el relleu per a l’edició del 2029.

Bàsquet al Bernabéu

Notícies relacionades

Un triple de Robinson segella l’agònic triomf del Barça contra el Maccabi

Barrios i Lookman donen a l’Atlètic un triomf de prestigi

Mentrestant, al marge dels 10 anys garantits de la fórmula 1 (el GP d’Espanya se celebrarà a Madring almenys fins al 2035), Madrid aposta per ser l’escenari d’altres grans esdeveniments. L’any passat es va estrenar amb la NFL, acollint un partit de temporada regular, i repetirà al novembre, en el marc d’un acord "multianual" amb la ciutat i el Reial Madrid que no ha sigut detallat, però que garanteix futures presències de la lliga de futbol americà al Bernabéu.

L’estadi del Madrid també serà epicentre de l’Eurobàsquet 2029, com a escenari del partit inaugural. La fase final es jugarà al Movistar Arena. I el Mutua Madrid Open ja és una parada tradicional del tennis masculí des del 2002 i del femení des del 2009, com a part del circuit de Masters 1000, els tornejos de més importància del calendari després dels quatre Grand Slams.