La revolució de Flick arriba als lideratges del vestidor del Barça

Així està ara Flick, gestionant amb tacte l’abundància, administrant amb èxit els recursos nous que han arribat (Rodri, Gordon, Adeyemi, Gabriel Jesus...), amb impacte immediat al camp. I al vestidor. No només ha reformulat l’atac de manera gairebé radical (es mantenen Lamine Yamal i Raphinha, transformat en un nou terriblement eficaç, amb vuit gols en els primers cinc partits) sinó que ha modificat la ideologia del joc blaugrana al centre del camp amb la inclusió de Rodri, una peça que per si sola protagonitza tota una revolució. S’ha vist que el Barça sí que ho necessitava. Potser no tant com el Madrid. Però sí que era bàsic per emprendre tant canvi.

I fins i tot en la defensa, la línia que menys s’ha tocat, ha tingut canvis estructurals perquè la sortida d’Araujo no ha suposat l’arribada de cap altre central. Optimitza l’entrenador els recursos que té. N’hi ha prou amb veure el cas d’Andreas Christensen, a qui el club va renovar aquest estiu passat. Ha jugat aquest mes gairebé més de la meitat de minuts (298) que en tota la temporada passada (543), castigat com estava per les lesions. Flick creu en ell i el potencia per donar-li, a més, minuts de descans a Gerard Martín, el seu central esquerrà titular.

Nou ‘statu quo’

En cinc espectaculars partits, l’alemany ha canviat el Barça de dalt a baix. El tècnic es va poder quedar quiet, refugiat en l’èxit domèstic, amb dues Lligues consecutives, però va decidir el contrari. En la seva tercera temporada, i avalat per l’èxit de la seva obra anterior, Flick ha triat fins als dos primers capitans de la plantilla (Raphinha i Pedri) creant un nou ‘statu quo’ del Barça. Res és ja com abans, capaç com ha sigut el tècnic d’atenuar les sortides de Lewandowski, el ‘nou’ amb el qual havia viscut sempre, tant al Bayern com a Barcelona, Ferran Torres i Rashford amb una decisió tàctica valenta –situar Raphinha en l’eix de l’atac– sinó alterar, i de manera molt notable, el funcionament de la davantera. Amb Gordon o Adeyemi obrint el camp per l’esquerra, creant un altre focus de perill per no dependre gairebé de forma exclusiva de la inspiració màgica de Lamine.

Notícies relacionades

La marxa imperial del Barça de Flick: 10 victòries seguides i 4,3 gols per partit

Un triple de Robinson segella l’agònic triomf del Barça contra el Maccabi

No és, per tant, el mateix Barça de sempre. Ni de bon tros. Les transformacions han sigut molt més profundes del que semblen. Tant en el joc –és el millor equip de Flick en els seus inicis, amb una sortida prodigiosa del curs, sense notar les seqüeles de l’exitós Mundial de l’Espanya campiona– com en l’ordre intern de la plantilla, que ha modificat els seus lideratges de tal manera que alguns li han vingut imposats per l’entrenador (Raphinha i Pedri com a símbols) i altres d’auspiciats pel mateix grup amb l’ascens d’Eric Garcia i la inclusió de Lamine Yamal en el grup de capitans. Tots caminen en la direcció marcada per Hansi, que ha utilitzat 20 jugadors en aquests cinc partits inicials perquè no vol perdre ningú en el camí. N’hi ha prou amb recordar el que ha passat davant el Feyenoord on en un equip que no tenia un davanter centre va arribar a utilitzar-ne fins a tres. Va començar amb Raphinha, el seu líder, va continuar després amb Dani Olmo i va acabar finalment amb Gabriel Jesus.

L’excel·lent connexió de Flick amb Deco, el director esportiu, a qui va conèixer per primera vegada el maig del 2024 en una reunió en un hotel de Londres on es va segellar el fitxatge, ha sigut capital en aquesta innovació que ha elevat al Barça a una nova dimensió.